2002-2012: 10 anys de traducció de literatura catalana

Les traduccions de literatura catalana es mantenen malgrat la crisi

query_builder   15 maig 2013 13:55

event_note Nota de premsa

2002-2012: 10 anys de traducció de literatura catalana

Les traduccions de literatura catalana es mantenen malgrat la crisi

Fotografia de l'acte
La literatura catalana en traducció viu un bon moment malgrat la crisi actual, i això es reflecteix en les vendes de drets dels autors en llengua catalana i en la seva promoció a l’exterior. En aquest procés, protagonitzat pel conjunt del sector editorial, ha estat clau el suport de l’Institut Ramon Llull mitjançant els seus ajuts, la presència a fires del llibre, el recolzament als editors estrangers i la cooperació amb la tasca de les editorials i agències literàries catalanes.
 
El nombre de llibres publicats anualment ha crescut de manera notable aquesta darrera dècada, tot facilitant la plena integració dels autors catalans en el sector editorial internacional. L’increment de traduccions és especialment remarcable a partir de l’any 2007, coincidint amb la participació de la literatura catalana com a convidada d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt. Des de llavors, la publicació de traduccions de literatura catalana, sense comptar la literatura infantil i juvenil, ha superat el centenar cada any. Així, trobem 145 traduccions el 2007; 114 el 2008; 133 el 2009; 131 el 2010; 135 el 2011 i 102 el 2012. Del total de traduccions publicades cada any, una mitjana del 67% ho fan amb una subvenció de l’IRL.
 
El balanç dels darrers 10 anys l’han presentat aquest dimecres el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el director de l’Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro, i el director adjunt, Àlex Susanna.
 
Ferran Mascarell ha afirmat que “Catalunya és un país que ha construït la seva novel·la” i la literatura ha esdevingut un dels pilars de la cultura catalana. I ho ha argumentat assegurant que “malgrat tot, el talent literari té més confiança en el país i la seva cultura que en cap altre moment de la història”. A la confiança hi ha sumat “la continuïtat de les polítiques de cooperació entre el món públic i privat, que són essencials i es tradueixen en aquesta xifra de més de 100 traduccions anuals, que són moltes” I ha afegit que “el segle d’or de la literatura catalana ha estat el darrer segle i el punt culminant són els últims 20 anys”.
 
De la seva part, Vicenç Villatoro ha qualificat aquest balanç de 10 anys de traduccions com “especialment satisfactori” ja que “en les traduccions conflueixen les diferents línies d’actuació de l’IRL. I és que si hi ha una bona xarxa de professors i estudiants de català al mon, hi haurà traductors. I si la presència als escenaris culturals internacionals de prestigi, com a la Biennal d’Art de Venècia, funciona, també repercutirà en les traduccions”. Villatoro ha recordat que “la funció de l’Institut Ramon Llull no és generar cap cànon, ni fer d’agent literari de cap autor, sinó fer possible que a l’exterior hi hagi una panoràmica el més completa possible dels nostres autors i que cada llengua pugui triar en funció dels seus propis interessos”.
 
Àlex Susanna ha destacat que “el nombre de traduccions i subvencions es manté en una estabilitat alta i satisfactòria” i ha remarcat que “més que mantenir una xifra és important el que s’aconsegueix pel que fa a la qualitat de les obres, la seva diversitat, la qualitat de les editorials que les tradueixen i la importància estratègica de les llengües de destí”. I s’ha mostrat especialment satisfet de la “penetració en el mercat anglès, que fins ara era molt complicat”.
 
En aquest cas, l’increment de traduccions a l’anglès és especialment significatiu: si el 2003 l’anglès suposava només un 2,3% de les traduccions subvencionades per l’IRL, el 2012 se situava ja en el 10,1%. Això ha permès que, el 2013, es publiqui una extraordinària selecció de títols a editorials de prestigi entre les quals destaquen La plaça del Diamant (In Diamond Square), de Mercè Rodoreda i traduïda per Peter Bush, a l’editorial Virago (Little, Brown & Co), Incerta glòria (Uncertain Glory), de Joan Sales i traduïda per Peter Bush (MacLehose Press) i El quadern gris (The Grey Notebook), de Josep Pla i traduïda també per Peter Bush (NYRB Classics).
 
Susanna també ha destacat la importància que prenen els clàssics, que “l’any 2012 van suposar un 20% de les subvencions a la traducció”.
 
El castellà és la principal llengua de destinació de les traduccions de literatura catalana, tot i que en termes de subvencions, el francès encapçala el rànquing amb un 17’7% i el segueixen el castellà (16’8%); l’italià (11’6%) i l’alemany (8’4%).
 
La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol, és l’obra traduïda a més llengües (33) seguida de La plaça del Diamant (32 llengües). Salvador Espriu, traduït a 23 llengües, ocupa el tercer lloc en la llista d’autors més traduïts.
 
La visibilitat de les traduccions, el seu impacte en els mercats respectius i la presència dels autors a l’escena literària internacional han millorat ostensiblement: s’han assolit èxits de vendes, les editorials estrangeres aposten per la promoció dels autors i s’ha incrementat la seva participació a programacions literàries internacionals, com el Hay Festival (Cartagena i Hay-on-Wye), PEN World Voices (Nova York), Voix de la Méditerranée (Lodève) o el Festival Eñe (Madrid). Un fenomen nou que contribueix a la diversitat de la literatura catalana en traducció és la venda de drets internacionals de no-ficció comercial escrita en català.
 
Adjuntem més informació i imatges de la presentació d’avui.

3  

Fitxers adjunts

Fotografia de la presentació

Fotografia de la presentació
JPG | 580

Fotografia de la presentació

Fotografia de la presentació
JPG | 848

Díptic informatiu: balanç de traduccions

Díptic informatiu: balanç de traduccions
PDF | 170