- El secretari general d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, diu que “ha acabat el temps de la desmemòria” i critica els qui volen “incriminar” i “sotmetre” el jutge Baltasar Garzón per investigar els crims del franquisme
- Figueres, Olot i Salt acolliran homenatges en les pròximes setmanes
El Teatre Municipal de Palafrugell ha acollit avui el primer homenatge institucional als veïns de la comarca del Baix Empordà que van ser represaliats pel franquisme. Més de 200 veïns han assistit a l’acte i 11 represaliats, que van patir presó, camps de concentració o batallons de treball durant la guerra o la dictadura, han recollit el diploma de reconeixement lliurat per la Generalitat.
En la seva intervenció, el secretari general d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, ha afirmat que l’acte d’avui “és un deute pendent de les institucions públiques d’aquest país, un deure cap a tots els qui van patir la repressió franquista”. Boada també ha criticat els qui intenten “incriminar” i “sotmetre” Baltasar Garzón per investigar els crims del franquisme i ha expressat el seu suport al magistrat en la seva tasca contra la dictadura franquista, la xilena o l’argentina. Per a Boada, els reconeixements que s’estan celebrant a tot Catalunya són “actes de reivindicació de la lluita per la democràcia” i “homenatges a la multitud de persones anònimes represaliades per la dictadura i que van ser els veritables artífex del canvi”. Així, ha recordat que “la democràcia no va ser cap regal ni cap concessió, sinó una conquesta popular” i ha instat la societat a mantenir per sempre el llegat i els valors d’aquella lluita. El secretari general d’Interior també ha assegurat que “el temps de la desmemòria ha acabat” i que “després de 6 anys d’un govern compromès amb les polítiques de la memòria, s’han posat les bases per tal que la memòria democràtica es consolidi a la nostra societat i es traslladi cap al futur”.
La primera tinent d’alcalde de Palafrugell, Núria Rivas, ha recordat que els testimonis homenatjats avui responen als qui dubten de la necessitat de recuperar la memòria històrica i ha advertit que “no es pot construir el país des de l’oblit”.
L’acte ha comptat amb la presència d’una desena de veïns de la zona que van lluitar per la democràcia i els drets nacionals de Catalunya i van patir la repressió franquista. Teresa Juve, exiliada i vídua del represaliat Josep Pallach, ha agraït l’homenatge en nom dels represaliats del Baix Empordà. Juve va passar la frontera amb la seva família als 18 anys i va ser retinguda en un refugi de dones del centre de França. Més tard, la seva família es va instal·lar a Tolosa, on va ser enllaç de la Resistència i on va estudiar llengua i literatura occitana. Va conèixer al seu marit, Josep Pallach, a l’exili. Ell, exiliat a França i col·laborador de la Resistència, va passar 14 mesos a la presó de Girona i en va poder fugir l’any 1946. Més tard, la repressió franquista el tornaria a portar a la presó de Figueres i a la de Madrid. L’acte també ha comptat amb el testimoni d’Enric Pubill, detingut per la policia franquista i condemnat a 18 anys de reclusió. Pubill ha celebrat que es reconegui la contribució dels qui van lluitar per la democràcia. “Tot i que s’ha trigat molt”, ha dit, “hem de celebrar aquest reconeixement polític i moral que rebem avui”. Pubill també ha criticat el procés obert contra Garzón per investigar els crims del franquisme.
L’actuació de Sílvia Pérez Cruz i l’Escola de Música de Palafrugell ha tancat l’acte.
L’homenatge de Palafrugell és el primer dels 4 actes que se celebraran a la demarcació de Girona en les pròximes setmanes. En concret, també acolliran actes de reconeixement Figueres (20 de febrer); Olot (27 de febrer) i Salt (6 de març). Tot plegat s’emmarca en un programa de 24 homenatges que se celebren a tot Catalunya i on es lliura un diploma de reconeixement als represaliats que van patir privació de llibertat durant la Guerra Civil o la dictadura o, en la majoria de casos, a les seves famílies. Es tracta d’un document simbòlic que ja han lliurat altres països com França i, a l’Estat, la Junta d’Andalusia. Signat pel president José Montilla i el conseller Joan Saura, el document es lliura “en reconeixement per la seva contribució a la causa de la llibertat i la democràcia durant la guerra civil i la dictadura franquista”. El text afegeix “Sigui el seu compromís durant aquells anys de foscor exemple de generositat, dignitat, coratge i amor a la llibertat, a la democràcia i a Catalunya per a les generacions posteriors”.
Més de 400 veïns del Baix Empordà, indemnitzats pel Govern
Des de l’any 2.000, 416 veïns del Baix Empordà, homenatjats avui, han rebut indemnitzacions del govern català pel temps en què van ser privats de llibertat durant la Guerra Civil i la dictadura.
En total, a la demarcació de Girona, han rebut indemnització 1946 persones. Per comarques: 429 indemnitzats eren del Gironès; 416 del Baix Empordà; 350 de l’Alt Empordà; 282 de La Selva; 220 de La Garrotxa; 152 del Ripollès i 97 del Pla de l’Estany. A tot Catalunya, més de 22.000 persones han rebut la indemnització, amb un import atorgat total de més de 51 milions d’euros. La major part dels beneficiaris van participar de forma directa en la Guerra Civil i van ser privats de llibertat sense judici ni causa. La convocatòria d’indemnitzacions continua encara oberta i es pot tramitar a través de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat.
