La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha presidit avui a la seu del Departament la presentació de les conclusions de la fase participativa del Pla de Ciutadania i de les Migracions 2013-2016. Es tracta d’un document estratègic que ha de guiar les polítiques públiques de la Generalitat per gestionar el fet migratori en els propers anys. L’objectiu és actualitzar i contextualitzar les principals línies de treball dels plans anteriors a les circumstàncies actuals, caracteritzades sobretot per un canvi de cicle migratori, una crisi que s’allarga en el temps i un procés de transició nacional.

 

La consellera ha destacat que “el nostre país seria molt diferent sense l’empenta i l’aportació de milers de persones arribades des de molts i diversos territoris al llarg dels segles”. En aquest sentit, ha afegit que “a diferència d’altres països on l’arribada d’immigració estrangera ha comportat problemes d’encaix, a Catalunya hem sabut convertir aquest repte en una història d’èxit. Amb algunes excepcions, és cert, però molt majoritàriament podem estar orgullosos d’haver sabut incorporar aquest milió llarg de nous catalans i catalanes”.

 

Munté s’ha referit també a la creixent emigració de persones autòctones, que ha qualificat com “un dels reptes importants que se’ns dibuixa a l’horitzó, al Govern i al conjunt de la societat. Per això volem articular un sistema que permeti l’acompanyament dels catalans i catalanes que marxin a treballar a l’estranger, perquè mantinguin la connexió amb Catalunya i puguem preveure el seu retorn en el futur més o menys immediat, amb tot el bagatge acumulat a fora perquè pugui revertir aquí”.

 

El procés participatiu per redactar el nou Pla de Ciutadania i de les Migracions s’ha estructurat en cinc grans eixos que conformen el nou Marc de Governança Migratòria a Catalunya establert per la Generalitat. Aquestes són algunes de les principals aportacions:

 

1) Polítiques migratòries i context econòmic: es constata una major afectació de la crisi entre les persones immigrades per la manca de treball i els efectes de la irregularitat sobrevinguda. S’aposta per oferir més formació, més mobilitat laboral, per lluitar contra l’economia submergida i per ampliar el programa de retorn voluntari, entre d’altres. Pel que fa a l’emigració, s’insta el Govern a emprendre accions d’acompanyament i seguiment de les persones emigrades i a aprofitar les oportunitats que ofereix el fenomen.

2) Identificació-integració: es proposa tenir en compte el punt de vista de les persones immigrades, valorar el reagrupament familiar com a estímul d’integració, lluitar contra els sostres de vidre que dificulten la promoció laboral, reforçar l’aprenentatge del català més enllà dels nivells bàsics i promoure accions per a la participació política, social i cultural de les persones d’origen estranger, entre d’altres.

3) Convivència i cohesió social: s’insta a fomentar la igualtat d’oportunitats, evitant barreres d’accés als serveis públics per a les persones immigrades; a crear una identitat comuna que inclogui la lluita contra la discriminació i el foment del coneixement mutu; així com a fomentar la participació pública en espais compartits, entre d’altres.

4) Segones generacions: s’estableixen objectius i mesures en cinc àmbits concrets. En l’educatiu atendre necessitats específiques, en el sanitari millorar l’accés i l’ús del sistema posant èmfasi en la prevenció, en el laboral facilitar recursos per assolir l’autonomia personal en igualtat de condicions, en el de ciutadania promoure més la participació dels fills i filles de la immigració a les entitats de la societat civil, i en el de pobresa establir els mitjans necessaris per evitar que el risc de vulnerabilitat impedeixi el progrés personal i familiar.

5) Transició nacional: es concep el procés pel dret a decidir com una oportunitat única per a la cohesió social, en tant que ofereix la possibilitat al conjunt de la ciutadania d’escriure conjuntament el futur de Catalunya. Hi ha consens en la importància de donar a conèixer a les persones immigrades la història recent de Catalunya i, especialment, els fets polítics, econòmics i socials que han conduït a la situació actual.

 

Durant tot el mes de juny i a través de la plataforma de treball col·laboratiu de la Generalitat E-Catalunya, la Direcció General per a la Immigració del Departament de Benestar Social i Família ha recollit desenes de propostes d’una norantena d’agents implicats entre administracions, entitats municipalistes, casals catalans a l’exterior, organitzacions, col·legis professionals, universitats i membres de la Taula de Ciutadania i Immigració