El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del director general d’Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, i del director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Jaume Fabà, ha presidit avui, a Lleida, la presentació de l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes, que es farà visible a través d’un portal web dins de l’entorn de Ruralcat.

 

El conseller ha remarcat que “Catalunya és un país amb un pes de la ramaderia molt gran que genera un gran volum de dejeccions ramaderes, el que fa necessari plantejar una millor organització de la seva gestió i un millor coneixement de les seves possibilitats de tractament”, i que també són coneguts els problemes que poden tenir els sòls agrícoles si no es fa un ús adequat dels fertilitzants orgànics i minerals i si no s’ optimitzen les dosificacions d’adob a les terres i  eviten  impactes negatius a les aigües.

 

En aquest punt, Josep Maria Pelegrí ha afegit que l’augment dels costos de producció dels cultius ha despertat un gran interès per l’ús de les dejeccions ramaderes com a fertilitzants; i que el gran volum d’aquestes necessita ser adequadament aprofitat i s’ha traduït en dos grans avantatges; la seva transformació en productes amb valor afegit, i un estalvi de costos significatiu en la seva gestió.

 

A més, com ha assenyalat Pelegrí, “la designació d’importants àrees de Catalunya com a zones vulnerables, la limitada superfície agrícola de què Catalunya disposa i els límits màxims de nitrogen aplicable a les terres obliga a buscar tots els recursos necessaris per a fer compatible la producció amb les exigències normatives actuals”, i pel que fa a les explotacions ramaderes, en l’optimització dels costos de les dejeccions intervenen múltiples factors començant per la mateixa explotació, des del maneig en origen i l’aplicació al sòl com a fertilitzant fins a la logística del transport si cal exportar-lo a altres zones i l’adequació d’un tractament que en faciliti la gestió”.

 

El conseller ha recordat que “darrerament es parla de la gestió de les dejeccions ramaderes sota el criteri de gestió integral en base a l’ordre lògic del procés productiu, i els tractaments no tenen sentit sinó estan emmarcats dins d’una gestió integral”, per la qual cosa cal identificar la necessitat principal de l’explotació, quina estratègia de gestió i tractament pot interessar i quines possibilitats d’implantació té; i això es pot abordar amb instal·lacions de tractament individuals a origen amb plantes centralitzades i fins i tot amb fórmules mixtes o amb centres de gestió. Totes aquestes eines, millores i estratègies han de facilitar el manteniment i el creixement sostenible de les explotacions ramaderes basat en la reducció de volum i nitrogen en origen i els tractaments que permetin l’exportació dels excedents fora de les zones vulnerables”.

 

En aquesta línia, ha recordat Josep Maria Pelegrí, el DAAM va presentar, a finals de març, un nou Pla estratègic de fertilització agrària i gestió de les dejeccions ramaderes a Catalunya (2013-2016), que “ha de permetre un creixement i desenvolupament sostenible del sector, sempre acompanyant-lo de mesures de gestió i valorització dels nutrients produïts per la ramaderia intensiva, i que ha de millorar els estàndards de qualitat ambientals. Per a fer-ho, el Departament impulsa i fomenta la millora en la gestió de les dejeccions ramaderes i de la fertilització. Es fa evident, doncs, la necessitat d’incorporar innovació tecnològica i de fomentar-ne el seu ús”.

 

“Cal assegurar que tots els agents del sector poden fer una ràpida adaptació a aquestes noves tecnologies, i potenciar mesures d’assessorament a agricultors i ramaders en aspectes de fertilització i gestió de dejeccions, alhora que potenciar la col·laboració amb centres tecnològics i universitaris; i, per suposat, cal posar a l’abast de tothom un punt de referència i de suport on poder trobar tota la informació i poder dirigir les seves consultes”, ha indicat Pelegrí.

 

Així, el DAAM, en la seva tasca d’establir i fomentar mecanismes de transferència tecnològica, divulgació, coordinació i foment del treball en xarxa per tal d’assegurar que els diferents agents del sector adopten les millors tecnologies disponibles, posa en marxa l’Oficina de la fertilització i tractament de les dejeccions ramaderes, presentada avui, i la finalitat de la qual és promoure la gestió eficient en la fertilització agrícola i la gestió de les dejeccions ramaderes de forma que millori la sostenibilitat mediambiental de les explotacions optimitzant la competitivitat tècnica-econòmica.

 

L’Oficina, que és una plataforma per al treball en xarxa que es farà visible a través d’un portal web dins l’entorn de Ruralcat, es divideix en dues grans àrees es divideix en dues grans àrees: Fertilització i Gestió de les dejeccions ramaderes, treballarà en la programació i promoció d’actuacions d’innovació rural, formació, transferència tecnològica i assessorament, així com en la coordinació i el treball en xarxa amb altres organismes i agents relacionats amb el món agrari. El seu objectiu és agrupar en un sol espai tota la informació relacionada amb la gestió de les dejeccions ramaderes i l’aplicació agrícola dels fertilitzants orgànics i minerals. La finalitat de tot plegat és que aquesta informació obtinguda arribi a l’agricultor, al ramader i al tècnic, que són els veritables gestors de la fertilització al territori.

 

 

D’altra banda, el conseller ha anunciat que la Comissió Europea (CE) concedeix, aquest mes de juliol, al DAAM una subvenció de 1.182.180 € per a la realització del projecte LIFE+ Granges per al futur: Innovació per a la gestió sostenible de la fertilització des de la granja fins al sòl, que, amb una durada de quatre anys, es presentarà entre setembre i octubre, i es preveu acabar a finals de 2017.

 

El projecte està coordinat pel Departament i hi participen com a socis beneficiaris l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), el Centre de la Propietat Forestal (CPF), l’Institut d’Investigacions i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) i la Fundació Mas Badia.

 

L’objectiu principal d’aquest projecte LIFE+ és minimitzar l’impacte de les dejeccions ramaderes millorant-ne la seva gestió, tant en granja com durant la seva aplicació agrícola, per la qual cosa es defineixen tres tipus d’accions demostratives: minimització de l’excés de nitrogen en granja, millora de l’eficiència de les dejeccions ramaderes en l’agricultura, i extracció de nutrients en sòls amb elevada fertilitat.

 

Es tracta d’un projecte demostratiu que permetrà transferir tecnologies de gestió i tractament de dejeccions ramaderes d’una forma econòmicament viable i alhora sostenible.

 

 

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agricultura.cat i twitter.com/agriculturacat.