Infancia

El Govern crea el Consell Nacional dels Infants i Adolescents de Catalunya per potenciar el seu dret a ser escoltats i tinguts en compte

query_builder   23 juliol 2013 15:05

event_note Nota de premsa

El Govern crea el Consell Nacional dels Infants i Adolescents de Catalunya per potenciar el seu dret a ser escoltats i tinguts en compte

  • L’Executiu aprova el Decret dels consells de participació territorial i nacional dels infants i adolescents de Catalunya
  • El nou òrgan té les funcions de representar els interessos dels infants i adolescents de Catalunya, fer propostes als organismes competents i opinar sobre aquelles propostes que afectin aquest col·lectiu
  • És la primera concreció després de la signatura del Pacte per a la Infància a Catalunya, impulsat pel Govern i subscrit per una setantena d’entitats, agents, institucions i partits polítics
El Govern ha aprovat avui el Decret dels consells de participació territorial i nacional dels infants i els adolescents de Catalunya, un text que desenvolupa els articles 27 i 34 de la llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència i que potencia el dret dels nens i nenes i adolescents del nostre país a ser escoltats i tinguts en compte.

La creació d’aquest Consell és una de les mesures incloses en el Pacte per a la Infància a Catalunya, que, impulsat pel Govern, va ser subscrit divendres passat per una setantena d’entitats, agents institucionals i partits polítics amb l’objectiu de situar la infància i l’adolescència en el centre de les polítiques del país.

El Decret crea el Consell Nacional dels Infants i Adolescents (CNIAC), un òrgan col•legiat de caràcter consultiu i de participació, adscrit al Departament de Benestar Social i Família. El CNIAC té entre les seves funcions representar els interessos dels infants i adolescents de Catalunya, fer propostes als organismes competents i opinar sobre aquelles propostes que afectin els infants.

La nova disposició també regula la creació dels consells de participació territorial, que han d’impulsar els ens locals, preferentment en un àmbit comarcal, tot i que es preveu que també se’n puguin constituir a nivell municipal o supramunicipal. El seu funcionament serà regulat per l’ens local i els seus membres seran escollits directament pels infants i els adolescents que estiguin domiciliats o que es trobin eventualment al seu territori.



Organització del CNIAC

El CNIAC estarà format per la Presidència, la Vicepresidència, el Secretariat, l’Assemblea i la Comissió Permanent:

-    Presidència: L’exerceix un infant o adolescent escollit per l’Assemblea. Li correspon convocar i presidir totes les sessions de l’Assemblea i la Comissió Permanent, a més d’ordenar el debat i representar el CNIAC. La persona titular del departament competent en infància i adolescència assisteix a les sessions de l’Assemblea en qualitat de president honorífic d’aquesta.
-    Vicepresidència: El CNIAC ha de tenir, almenys, una vicepresidència. S’exerceix durant dos anys per persones escollides de l’Assemblea i assisteixen la Presidència.
-    Secretariat: L’exerceix durant dos anys la persona escollida entre l’Assemblea. Elabora les actes de les reunions i és responsable de la comunicació interna i externa del CNIAC.
-    Assemblea: És l’òrgan de màxima representació del CNIAC. Estarà formada per un màxim de 100 membres: per la Presidència honorífica, la Presidència, la Vicepresidència o vicepresidències, el Secretariat i els vocals. Els vocals són escollits directament pels infants i adolescents que formen part dels consells de participació territorial. Els consells territorials escullen almenys un representant per comarca i la resta s’elegiran amb criteris de representació territorial a partir d’un reglament que elaborarà el Departament de Benestar Social i Família. Quan un membre de l’Assemblea compleixi 18 anys, cessarà en la següent assemblea ordinària.

El Decret també preveu la creació d’una Comissió Permanent, formada per la Presidència, la Vicepresidència, el Secretariat i deu vocals, que executarà les decisions de l’Assemblea i es reunirà periòdicament cada 3 mesos; i d’una Secretaria Tècnica, formada per una o més persones funcionàries o laborals del departament competent en infància i adolescència, per tal de donar suport tècnic, assessorar i acompanyar els òrgans del CNIAC.

Els membres del CNIAC no cobraran cap import en concepte de drets d’assistència, únicament se’ls abonarà, a través dels seus representants legalment acreditats, les despeses derivades de desplaçament. Les reunions hauran de ser, preferiblement, a través de videoconferència i les comunicacions es faran preferentment a través de mitjans electrònics.

El primer CNIAC s’haurà de constituir en un màxim de 6 mesos des de l’entrada en vigor d’aquest Decret, el qual tindrà un mandat de 2 anys.



Representació territorial i social àmplia

La base del funcionament del CNIAC han de ser els consells d’infants que ja funcionen al territori. Aquesta participació cal que sigui transversal i directa en tots els àmbits. Els consells, tant el nacional com els territorials, han de garantir una participació real i democràtica i una representativitat social àmplia, procurant una representació proporcional de gènere i d’edats i vetllar per la representació d’aquells col•lectius més vulnerables: infants amb discapacitats, pertanyents a minories ètniques, els nois i les noies d’origen estranger i aquells que estan sota mesures protectores, entre altres possibilitats.

Dret de participació

El dret de tots els infants i els adolescents a ser escoltats i tinguts en compte constitueix un dels valors fonamentals de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant. Per aquesta raó, el Comitè dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides va publicar el juliol de 2009 l’Observació general número 12, en què s’insta els governs a desenvolupar el dret de l’infant a ser escoltat en tots els afers que l’afectin i que les seves opinions siguin tingudes en compte.

El document esmentat afirma que “assolir oportunitats significatives per aplicar l’article 12 exigeix eliminar totes les barreres jurídiques, polítiques, econòmiques, socials i culturals que actualment impedeixen que els infants tinguin l’oportunitat de ser escoltats i que puguin participar en tots els assumptes que els afecten. Això requereix una preparació per qüestionar els supòsits sobre les capacitats dels infants i per fomentar el desenvolupament d’entorns en què puguin construir i demostrar les seves capacitats. També requereix el compromís de proporcionar recursos i formació”.

D’acord amb les consideracions anteriors, la participació dels infants i els adolescents en els afers públics s’ha de considerar un dret perquè ho permet una lectura integradora de la Convenció dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides de 1989 i dels articles 17 i 29 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Aquesta participació s’ha d’orientar al desenvolupament d’una personalitat encara en formació i amb una capacitat jurídica limitada, tal com estableix l’article 17 de l’Estatut.

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined