El Govern ha aprovat el Projecte de llei de l’Acció Exterior de Catalunya, “una pedra angular de la legislatura”, segons ha destacat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs.

 

Per primera vegada en trenta anys de democràcia, el Govern es dota d’un text amb rang de llei que fa una definició integral de l’acció exterior de tots els agents de Catalunya, una norma que incorpora “la visió d’un país que vol ser lliure” però “amb els peus situats en el marc normatiu actual”, ha afirmat Homs.

 

El Projecte de llei fixa en primer lloc els principis rectors de l’Acció Exterior de Catalunya, amb la “internacionalització de l’economia com un dels principals referents” i amb el “compromís amb els valors de la democràcia i la llibertat i la idea d’Europa”.

 

La norma també estableix l’estructura i organització de la Representació exterior de la Generalitat i dedica un apartat especial a la definició de la diplomàcia publica de Catalunya, alhora que regula les relacions de la Generalitat amb la ciutadania i les comunitats catalanes a l’exterior.

 

El text defineix també com s’han d’establir les relacions institucionals amb altres governs, la participació en organismes internacionals, les relacions amb la UE i amb altres ens territorials, com l’Eix Mediterrani.

 

El Projecte de llei té com a objectiu mobilitzar tots els actors disponibles al país per projectar Catalunya al món, ja que la visió exterior del país no afecta només el Govern. Per això, la nova disposició normativa també identifica els subjectes de l’acció exterior de Catalunya (el Govern, l’Administració de la Generalitat, el Parlament i altres òrgans estatutaris, altres administracions públiques, -les administracions locals particularment-; els consorcis, fundacions i altres ens públics i corporatius com les cambres de comerç.

 

En la nova normativa, s’introdueix el concepte de Representació exterior de la Generalitat per definir el conjunt d’unitats de representació institucional del Govern i les unitats de caràcter sectorial dels departaments amb l’objectiu que aquesta Representació treballi de manera cohesionada, coordinada i eficient.

 

Així mateix, s’estableixen els instruments de planificació, coordinació i seguiment de l’acció exterior, que es concreten en el Pla Estratègic d’Acció Exterior del Govern que definirà per períodes pluriennals les prioritats del govern en l’àmbit internacional i la creació d’una Comissió Interdepartamental de l’Acció Exterior.

 

 

El Govern entén l’Acció Exterior com “quelcom que depassa els governs i que crida a participar-hi al conjunt de la societat civil i del món econòmic”. Per aquest motiu, el Projecte de llei inclou un títol complet dedicat a la diplomàcia pública entesa com qualsevol actuació d’un agent públic o privat que tingui una incidència efectiva i positiva en l’opinió pública exterior amb l’objectiu de potenciar la imatge i el prestigi de Catalunya a l’exterior.

 

En aquest sentit, introdueix també el concepte Diplomàcia Cultural (projecció internacional de la creació, indústria i llengua catalanes, i suport a la formació exterior de creadors), i Diplomàcia Econòmica (impulsar el reconeixement internacional de Catalunya com a destí d’inversions i, país turístic i centre de prestigi en recerca i innovació). Així mateix, es fa una menció especial al paper de la societat civil en la projecció exterior de Catalunya.

 

Finalment el projecte de llei regula les relacions de la Generalitat amb la ciutadania i les comunitats catalanes a l’exterior.

 

En l’elaboració del Projecte de llei s'han tingut en compte totes les al·legacions rebudes tant durant el tràmit d'informació com el d'audiència pública. Aquestes aportacions han servit per enriquir el text, guanyar en coherència i garantir que totes les entitats públiques i privades de Catalunya que duen a terme acció exterior s'hi trobin reflectides.

 

En aquest sentit, el conseller Homs també s’ha posat a disposició de tots els grups parlamentaris, com a responsable de la política exterior del Govern, per “incorporar totes les aportacions que escaigui” ja que, segons ha assegurat, “l’acció exterior del país s’ha d’establir sobre el consens més ampli possible”.