Quan es vol fer el balanç de les reserves hídriques d’un territori, generalment s’utilitza l’anomenat any pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre l’inici de la tardor d’un any i el final de l’època estival de l’any següent.

 

L’any pluviomètric 2012-2013, que va de l’1 de setembre de 2012 fins al 31 d’agost de 2013, ha estat normal o plujós al conjunt de Catalunya. Concretament, ha resultat pluviomètricament normal a gran part del quadrant nord-est, àmplies zones de l’altiplà Central i del Prepirineu Occidental. En canvi, ha resultat plujós al quadrant sud-occidental (a excepció del delta de l’Ebre), bona part del Pirineu, la serralada Transversal i alguns punts del Prepirineu. Aquest caràcter plujós ha estat especialment marcat a àmplies zones de les Terres de l’Ebre, del Pla de Lleida, del Pirineu Occidental i punts de la serralada del Montseny, de l’Anoia i del Priorat, on la precipitació ha superat el 130% de la mitjana climàtica. Dins d’aquests sectors, només al massís del Ports, a les parts més elevades del Pallars Sobirà i a la zona a cavall entre l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran, la precipitació ha superat el 150% de la mitjana climàtica. En canvi, l’any pluviomètric ha resultat sec al voltant de la desembocadura de la Tordera, a l’extrem nord de l’Alt Empordà, a punts de la Catalunya Central i a l’extrem oriental del delta de l’Ebre, si bé, en tots els casos, la precipitació acumulada ha estat superior al 70% de la mitjana climàtica.

 

En termes de conques hidrogràfiques, l’any pluviomètric 2012-2013 ha estat plujós a bona part de les conques del Segre i l’Ebre. Pel que fa a les conques dels rius catalans que desemboquen directament al Mediterrani, la precipitació ha estat propera a la mitjana climàtica.

 

En referència a l’evolució estacional de la precipitació, la tardor de 2012 va ser normal al conjunt del país, amb unes àrees on l’estació va ser plujosa, sobretot a les Terres de l’Ebre i al Pla de Lleida, i unes altres on la precipitació recollida va quedar per sota de la mitjana, cap al Prepirineu Occidental, la Cerdanya i punts de la Catalunya Central. L’hivern va resultar sec a pràcticament tot el territori, excepte a l’extrem nord-occidental. En canvi, la primavera va ser plujosa a tot el territori i fins i tot molt plujosa als Ports i a les serralades del Montseny i Transversal, a punts del litoral i Prelitoral Central i del Pirineu. Finalment, l’estiu ha estat molt irregular, ja que mentre algunes àrees han presentat dèficit pluviomètric (especialment prop del litoral i el prelitoral), en d’altres la precipitació acumulada ha superat la mitjana climàtica (sobretot prop dels Ports, Pla de Lleida, extrem nord-occidental, Prepirineu Oriental i àmplies zones de la Cerdanya).

 

Cal recordar que a molts sectors del Pirineu Occidental, sobretot al seu vessant nord, la temporada de neu va ser excepcional, amb acumulacions de neu que en alguns casos van ser les més importants com a mínim dels últims 15 anys. Aquest fet va ser conseqüència de les importants quantitats de precipitació registrades en aquestes contrades durant l’hivern i la primavera. D’altra banda, la primavera va ser freda, de manera que es van mantenir gruixos importants de neu fins a principis d’estiu a molts sectors de la serralada situats entre els 2.000 i els 2.500 metres, cotes en què això és un fet poc habitual. També cal destacar els diversos episodis de nevades que van arribar a cotes baixes; se’n van produir fins i tot al maig, mes en què es va registrar algun episodi de neu a cotes de 1.500 m i puntualment prop de 1.000 m.

 

A continuació es mostren les Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) en les quals la precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2012-2013 ha estat superior als 1400 mm. En general estan ubicades a les parts més elevades del Pirineu, a excepció de l’EMA del PN dels Ports (el Baix Ebre), on els més de 1.400 mm registrats no són una quantitat excepcional, ja que només cal remuntar-se a l’any pluviomètric 2007-2008 per trobar-ne un amb una precipitació anual superior (1.505,6 mm).

 

Per valorar l’excepcionalitat d’aquest any pluviomètric a l’àrea del Pirineu occidental s’ha consultat la sèrie de precipitació de Vielha (la Val d’Aran), amb dades de bona part del segle XX. En aquesta localitat, amb molta probabilitat caldria remuntar-se fins a l’any pluviomètric 1907-1908 (1286,8 mm) per trobar una precipitació superior a la del 2012-2013 (1.216,7 mm).

 

Nom de l’EMA	Comarca	PPT (mm)
Lac Redon (2.247 m)	la Val d'Aran	1930,5
Certascan (2.400 m)	el Pallars Sobirà	1849,6
Espot (2.519 m)	el Pallars Sobirà	1791,6
Bonaigua (2.266 m)	el Pallars Sobirà	1564,0
Ulldeter (2.410 m)	el Ripollès	1559,1
PN dels Ports	el Baix Ebre	1408,1
Sasseuva (2.228 m)	la Val d'Aran	1401,1

Pel que fa als valors més baixos, les quantitats mesurades a les EMA gestionades pel SMC són les que es presenten a la taula següent, totes elles ubicades en indrets climàticament secs. Malgrat tot, aquests totals estan per sobre de la mitjana climàtica, fet que és conseqüència directa dels exigus totals anuals que es registren tradicionalment en aquestes contrades.

 

Nom de l’EMA	Comarca	PPT (mm)
Riba-roja d'Ebre	la Ribera d'Ebre	409,5
Sant Martí de Riucorb	l’Urgell	427,6
el Canós	la Segarra	436,5
Tornabous	l’Urgell	445,5
Mollerussa	el Pla d'Urgell	447,4

 

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.