Aquest dijous 12 de setembre s’ha presentat l’exposició “Joan Teixidor (1913 – 1992): No visqueu més en fragments”, una iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot.

 

La presentació ha anat a càrrec del conseller de Cultura, Ferran Mascarell; la directora de la ILC, Laura Borràs; del director del MHC, Agustí Alcoberro i del comissari D. Sam Abrams, poeta, assagista, traductor, crític literari i profund coneixedor de l’obra de Joan Teixidor. Abrams va començar l’estudi de l’obra de Teixidor el 1984 i, des de llavors, ha realitzat una tasca d’investigació i de divulgació de l’obra que culminarà, properament, en la publicació de l’edició definitiva de l’obra poètica de Joan Teixidor.

 

Segons Abrams “l’exposició recull una doble vessant: fer visible l’obra creativa de l’individu que escriu prosa i poesia al mateix temps que explicar i difondre la contribució a la societat del Teixidor que es va dedicar a la promoció de l’art, la literatura i la cultura en general”.

 

Dintre del marc de les commemoracions del centenaris, el Departament de Cultura i la Institució de les Lletres Catalanes han impulsat i realitzat activitats amb la voluntat de reforçar i donar a conèixer els autors de la nostra literatura. Les exposicions literàries són un exercici de divulgació i difusió per poder mostrar, amb un llenguatge visual un repàs de la trajectòria personal i professional dels autors i són una oportunitat per poder veure objectes originals vinculats a l’autor. En el cas de Joan Teixidor, l’Ajuntament d’Olot ha tingut també una important actuació en la difusió de Teixidor i al llarg d’aquest 2013 i inici del 2014 s’aniran realitzant activitats en la vila natal de l’autor.

 

En aquesta línia el conseller Mascarell ha explicat com l’exposició “respon als criteris del Departament de Cultura en el sentit de recuperar amb convicció la memòria cultural del país com a fonament per mirar endavant, com a base d’un país culturalment sòlid”.

 

L’exposició es celebra en el marc del centenari del naixement de Joan Teixidor, que pertany a la mateixa generació d’altres poetes destacats com Salvador Espriu o Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Mascarell i Abrams han coincidit en considerar que “la feina feta en aquesta exposició ha permès aprofundir en el coneixement de Teixidor com a figura rellevant cultural del país, contribuint a que la cultura del país es tregui de sobre tòpics i fragmentacions i pugui construir una imatge cultural més sòlida”.

 

Aquest serà el primer cop que es dedica una exposició a aquest autor. La mostra fa un repàs exhaustiu de la seva obra i trajectòria vital de Joan Teixidor, nascut a Olot ara fa cent anys. Va ser poeta, editor, articulista, crític d’art i es va implicar activament en la modernització cultural del país durant la postguerra. La implicació de Teixidor amb el món cultural i artístic queda palesa durant els anys en què va ser President del Patronat de la Fundació Joan Miró (1975 – 1981), entitat que, a partir del mes d’octubre, també programarà diferents accions per celebrar el centenari del naixement de Joan Teixidor.

 

Joan Teixidor i Comes va ser una figura decisiva en la modernització cultural i artística de Catalunya al llarg d’una bona part del segle XX. Durant sis dècades, entre 1930 i 1990, va contribuir a explorar i formalitzar nous llenguatges i continguts per a la poesia, la crítica literària, la crítica d’art, la crònica de viatges, el memorialisme, el món de l’edició, la visió de la ciutat i la vida urbana, el significat del contacte amb la natura, el sentit del transcendent i la intervenció intel·lectual en l’esfera pública. A més, després de la Guerra Civil va jugar un paper crucial en la represa cultural i com a pont entre les diferents generacions. Sis factors claus van determinar i governar sempre la seva actuació: la set inextingible pel coneixement humà; la necessitat d’exigència i rigor, expressada amb discreció; la passió desinteressada per totes les manifestacions culturals, més enllà de personalismes i guanys individualistes; la defensa permanent dels valors d’enriquiment humà, cognitiu, moral i social que implica l’experiència de l’art; la sòlida voluntat de pluralitat cultural, fonamentada en la síntesi entre la tradició i la modernitat, sense exclusions, ruptures o fragmentacions; i una decidida orientació internacional i universal, a partir d’unes arrels explícitament locals. «Joan Teixidor (1913-1992): No visqueu més en fragments» vol presentar una nova mirada global sobre l’exemplaritat de la figura de l’autor i la grandesa intrínseca de la seva obra.

 

L’exposició s’estructura en set àmbits, de caràcter temàtic, que pretenen mostrar les diferents vessants de la trajectòria de Teixidor, a través d’un recorregut pels següents aspectes de la seva vida.

 

La seva trajectòria personal i professional fins als anys quaranta: els anys de joventut a Olot, els estudis a Barcelona, les primeres feines en relació a la literatura i l’impacte de la Guerra Civil en la seva vida.

 

La represa de la vida personal, la carrera professional i l’obra literària després de la Guerra Civil i fins al final de la seva obra, centrant una atenció destacada en els poemaris més importants, El Príncep i Fluvià.

 

L’activitat literària i cultural, començant per la fundació de l’editorial Destino. Es repassen els premis literaris que va fundar, la gran diversitat d’iniciatives enfocades a defensar i promoure l’art modern en diferents camps i els reconeixements atorgats.

 

La gran xarxa d’amistats que va construir al llarg de la seva vida, plena de noms de diferents camps i procedències. Xavier Montsalvatge, Joan Miró, Francesc Català Roca, Carles Riba i Manolo Hugué són alguns dels noms que conformen la llarga llista d’amics.

L’àmbit també recull una selecció de la seva col·lecció privada d’obres d’alta qualitat que va poder reunir per la gentilesa de molts dels artistes que va tractar personalment i professionalment.

 

Entre finals dels anys 40 i els anys 80 va visitar més d’una trentena de països diferents, Teixidor considerava el viatge com una insuperable oportunitat de coneixement i autoconeixement, de descobriment i autodescobriment.

 

Va iniciar la carrera d’arquitectura i sempre va mantenir un interès per tot allò que es referia a l’arquitectura que, amb els anys, es faria extensiu al tema candent de l’urbanisme i l’organització de la vida a les grans ciutats modernes, començant per Barcelona. 

Ens els últims anys Teixidor va meditar intensament sobre els seus orígens, físics, personals, familiars i culturals, encarnats, sobretot, en quatre paisatges altament significatius que resumien d’alguna manera la seva pròpia vida: Ripoll, Olot, Itàlia i Anglaterra.

 

A més dels set àmbits citats, s’inclou un espai de reflexió, Meditation Room, on podrem escoltar poemes recitats per ell i d’altres musicats per Xavier Montsalvatge.

 

9 octubre a les 18,30h

A càrrec de D. Sam Abrams

Museu d’Història de Catalunya

Activitat gratuïta

Cal reserva prèvia a l’adreça mhc.serveiseducatius@gencat.cat

 

7 de novembre de 2013, a les 16h

Museu d’Història de Catalunya

 

En el marc de l’exposició commemorativa, aquesta jornada d’homenatge a l’autor pretén rememorar i actualitzar els aspectes més destacats de la trajectòria professional i artística, i també personal i de mestratge de Joan Teixidor, amb l’aportació de comunicacions dels especialistes i coneixedors de la seva vida i l’obra, com a poeta, prosista, memorialista, crític d’art i editor.

 

La sessió es complementarà amb una lectura de poesia de l’autor, a càrrec de Jaume Bosquet, i una visita guiada per l’exposició, a càrrec del comissari de la mostra, D. Sam Abrams.

 

Aforament limitat. Accés gratuït.