Els Pressupostos Generals de l’Estat del 2014 redueixen les inversions a Catalunya un 25,5%, amb una inversió total de 944 euros que posa en perill les polítiques socials de la Generalitat. Un nivell d’inversió inaudit que ens força a remuntar-nos a xifres de 1999, quan Catalunya va rebre de l’estat una inversió de 941M d’euros.  La inversió prevista  pel proper any tan sols representa el 9,6% de la inversió total de l’estat les comunitats autònomes i suposa una pèrdua de 2,3 punts percentuals respecte a l’11,9% pressupostat l’any passat.

 

Tal i com va apuntar el conseller de la Presidència, Francesc Homs, després de la darrera reunió del Consell Executiu “Catalunya pateix la retallada més gran en inversió tant en termes absoluts com relatius”. Amb una reducció de 2,3 punts, Catalunya és la comunitat que més pes relatiu perd en matèria d’inversions territorialitzades. Mentre que en termes absoluts, Catalunya també se situa a la cua amb una pèrdua de 323M d’euros, tot i que hi ha comunitats on els volum d’inversions augmenta. Cal precisar que aquests els 323M d’inversions que Catalunya ha perdut representen un 35% del total de pèrdues globals a tot l’Estat en matèria d’inversions (933M).

 

La reducció de les inversions de l’estat a Catalunya no és una novetat d’aquest any. Els darrers cinc anys, les inversions estatals pressupostades per a Catalunya s’han reduït un 75,1%, davant el 60,9% de mitjana registrat al conjunt de comunitats.

 

Al marge de les inversions, les transferències  derivades del model de finançament tampoc responen a les expectatives. Tot i que els comptes de l’estat preveuen una millora de la situació econòmica, aquesta millora no es traduirà en un increment de les transferències provinents del model de finançament, fixades el passat mes de juliol. De moment, el ministeri d’Hisenda no ha comunicat al Govern les dades ajustades al nou marc macroeconòmic, però les partides que ja s’han donat a conèixer en la presentació dels Pressupostos, com és el cas del fons de suficiència o de les previsions de recaptació d’alguns impostos, són semblants a les previstes al juliol. Cosa que fa pensar que el volum de transferències no variarà gaire respecte les previsions i les bestretes d’aquest any seran inferiors a les del 2013, malgrat la suposada millora de la situació econòmica.

 

Tal i com ha succeït els darrers anys, els pressupostos tampoc tenen cap partida associada al compliment de la Disposició Addicional Tercera (DA3) de l’Estatut d’Autonomia. El deute acumulat pels impagaments per aquest concepte els darrers 3 anys, corresponents als exercicis 2008,2009 i 2010, és de 1.689M. La previsió per a l’any 2011, que s’hauria d’haver consignat aquest any, s’estima en 330M aproximadament. És a dir, a hores d’ara, l’Estat només ha pagat la compensació corresponent al primer any d’aplicació de la DA3 (2007), un total de 335M que no es van abonar fins l’any 2010.

 

El pressupostos pel 2014 presentats pel govern espanyol, no suposen una sorpresa i es mantenen en la tònica general. El poc marge que té l’Estat se l’aplica a favor dels seus interessos i no el trasllada a les Comunitats Autònomes, responsables de les principals polítiques públiques de l’estat del benestar. D’aquesta manera, centrifuga l’austeritat cap a les autonomies. Tal i com succeeix amb el repartiment dels objectius de dèficit, el govern espanyol actua sense lleialtat institucional.

 

En paraules del portaveu del Govern “aquests pressupostos no representen cap novetat i lamentablement som on hem estat sempre”. Després de la darrera reunió del Consell Executiu on es van valorar els pressupostos de l’estat, Homs va constatar que no s’albira cap “gest de grandesa, ni tant sol de sentit comú” la qual cosa, “és un argument més” per acreditar la necessitat del procés que està vivint Catalunya.