S’ha presentat el document de consideracions “Mitjans de comunicació i adopció” fruit de les reflexions d’un grup de treball creat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya

El Departament de Benestar Social i Família, per mitjà de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA), impulsa conjuntament amb altres institucions públiques i associacions una millora del tractament informatiu de les adopcions mitjançant el document de consideracions “Mitjans de comunicació i adopció”. En paraules de la directora de l’ICAA, Núria Canal, la iniciativa és important perquè “estableix les bases d’una informació responsable i posa de manifest la voluntat dels mitjans de comunicació per informar adequadament i fer possible que la seva tasca reverteixi en el benestar dels infants i les seves famílies”.
Canal ha afegit que “uns bons informadors poden fer possible que la ciutadania conegui la realitat de l’adopció, sensibilitzant el conjunt de la societat, de la mateixa manera que una informació tendenciosa o sensacionalista pot contribuir a una imatge tergiversada de l’adopció i, el que és més greu, pot arribar a perjudicar a les persones implicades, especialment als menors adoptats”. En aquest sentit, la directora ha recordat que la Convenció sobre els drets de l’infant de Nacions Unides (1989) recull que l’adopció, com a mesura de protecció a la infància, ha de garantir sempre l’interès superior de l’infant.
El document “Mitjans de comunicació i adopció” es va presentar ahir al Col·legi de Periodistes de Catalunya i és fruit de les deliberacions d’un grup de treball creat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya integrat per l’Associació de Famílies Adoptants de la Xina, La Veu dels Adoptats, l’Associació GERARD, l’ICAA del Departament de Benestar Social i Família, el Síndic de Greuges, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i la professora de Psicologia de la Universitat de Barcelona, Montserrat Freixa. L’objectiu era analitzar i reflexionar sobre la cobertura mediàtica de notícies relacionades amb processos d’adopció d’infants, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional.
Com a resultat de les diferents sessions de treball, s’ha elaborat conjuntament el document que té com a objectiu facilitar als mitjans de comunicació un seguit de consideracions per a un tractament informatiu acurat de la qüestió, i clarificar conceptes per tal que prevalgui sempre l’interès superior de l’infant. Aquest text és un punt de partida, un document viu que resta obert a la participació de les entitats, les associacions i els professionals que hi vulguin fer les seves aportacions.
Consideracions
1. Considerar en primer terme l’infant. En tota decisió informativa, ha de prevaldre l’interès superior de l’infant per damunt de qualsevol altre.
2. No discriminar els infants. D’acord amb l’article 2 de la Convenció, cal evitar els testimonis o les informacions que discriminin els infants entre fills biològics o adoptats en el si d’una família, o que estableixin relacions de causa efecte entre el seu comportament i el seu vincle de filiació.
3. No frivolitzar l’adopció. Cal parlar amb respecte de l’adopció tenint en compte que l’infant ha patit unes carències i l’abandonament, la pèrdua o la separació dels pares biològics, i que s’ha vist immers en un procés complex i no desitjable per a cap persona. Cal evitar la imatge de frivolitat que, en ocasions, pot envoltar aquest procés, especialment quan es vincula a personatges famosos.
4. Singularitzar. Es recomana distingir els casos de tràfic d’infants dels processos d’adopcions regulars i evitar la morbositat o l’espectacularització de les informacions que, en alguns casos, poden ocasionar dany moral a les persones adoptades i a les seves famílies. Es recomana que s’expliqui de forma rigorosa el context dels casos en què es dóna o es pot donar el tràfic d’infants, que pot respondre a una diversitat de circumstàncies d’índole socioeconòmica, política, històrica o de catàstrofe natural, i que s’eviti generalitzar les causes i les conseqüències de processos irregulars.
5. Contextualitzar. Cal contextualitzar la informació sobre l’adopció també en el temps, tenint en compte l’evolució que s’ha produït a la societat en aquest àmbit, pel que fa a legislació, seguretat jurídica i transparència en els processos d’adopció.
6. Emprar fonts d’informació qualificades. Demanar informació i assessorament a fonts expertes que vetllen per la protecció dels infants i de les seves famílies, com ara institucions, associacions i professionals en l’àmbit de l’adopció i la postadopció.
7. Utilitzar un llenguatge precís. Per tal de promoure un ús acurat del llenguatge, en el tractament informatiu convé extremar les precaucions per definir cada situació o fet noticiable de la manera més precisa possible. Es recomana evitar adjectivacions i generalitzacions. Així mateix, convé evitar confusions en qüestions com ara l’adopció, el tràfic, el robatori d’infants, etc.
8. Respectar el dret a la intimitat. En el cas de determinats continguts televisius que exposen la vida privada d’algunes persones, cal considerar que, en ocasions, les informacions que aporten concerneixen infants o adolescents i que, tot i que no apareguin en imatges explícites o a plató, són objecte de debat directament o indirectament. Aquests programes poden conculcar el dret a la intimitat dels infants o adolescents relacionats amb els adults que es presten lliurement a participar-hi. Les Consideracions i recomanacions del CAC sobre la teleporqueria (2006) assenyalen que “L’exhibició impúdica de la pròpia intimitat no només perjudica la dignitat de la persona que la realitza, sinó que afecta també l’entorn familiar i social de la persona exhibida, i molt especialment els menors que puguin estar sota la seva tutela”.
El document incorpora també un glossari on es defineixen els termes abandonament, acolliment, adopció trucada/frustrada, certificat/resolució d’idoneïtat, guarda, Kafala, mediació, potestat parental, tutela o tràfic d’infants.
2