L’agroindústria és un dels sectors més importants de la nostra economia i el que més oportunitats de creixement té. És més, Catalunya té un dels clústers agroalimentaris més importants d’Europa, que ocupa prop de 130.000 persones. En termes de PIB, el sector agroindústria representa el 3,7% del PIB català i el 17% del PIB industrial de Catalunya. Però la importància d’aquest sector no només es pot mesurar en termes econòmics,  cal recordar el paper clau de l’agricultura a l’hora de conservar i gestionar el territori, de mantenir i preservar els valors naturals, així com d’evitar el despoblament i assegurar la producció d’aliments de qualitat, sans i segurs.

 

Si ens fixem en les explotacions ramaderes, Catalunya té 73.000 explotacions que ocupen 60.500 treballadors generant 4.484M d’euros. Pel que fa a les empreses agroalimentàries, n’hi ha 2.600 que ocupen 75.000 treballadors. És a dir, representen el 17% del total d’ocupació dins el sector industrial català. Les llars catalanes gasten 5.935 euros anuals en aquest sector, si parlem de llars amb 4 membres; i si es tracta d’una llar d’un sol membre, la despesa és de 2.275 euros l’any.

 

A més a més, l’agroindústria és un dels sectors exportadors més dinàmics de l’economia catalana. L’any 2012, les empreses agroalimentàries van exportar un total de 7.914M d’euros, un 14,5% més que el 2011 i fins un 45% més que el 2009. Tot i que la major part de les exportacions són als països de la Unió Europea (67,9%), un 32,1% de les exportacions de producte agroalimentaris catalans van a països de fora d’Europa.

 

Davant de la rellevància d’aquest sector, el govern treballa per consolidar el paper clau que l’agroindústria té per al país. És per aquest motiu que el Govern ha fet una aposta decidida pel canal Segarra-Garrigues. Es tracta d’una infraestructura estratègica de país que ha de permetre dinamitzar i a portar riquesa arreu de Catalunya, especialment a la plana de Lleida.  Per aquest motiu el Govern, tot i les dificultats econòmiques, no ha rebaixat les seves inversions a aquest projecte. De moment, l’executiu preveu una inversió de 80,5M d’euros per garantir el futur del Segarra-Garrigues.

 

Arran de la importància del sector agroalimentari per a l’economia catalana i el seu paper fonamental com a vertebrador del país, el Govern exigeix que la futura reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) tingui en compte l’especificitat mediterrània i denuncia que l’estat espanyol imposa una ‘contrareforma’ de la PAC recentralitzador i lesiva per a Catalunya.  L’estat ha buscat noves vies per buidar de competències la Generalitat a través d ela PAC, imposant un model que arrossegarà les incoherències del model actual, però que a més a més, buidarà de competències la Generalitat. Acceptar el model que proposa l’estat representa acceptar la negociació del 2007, que va suposar una pèrdua neta d’un 31% de fons comunitaris.

 

Davant d’aquesta situació, el Govern no descarta elevar un recurs a la Comissió europea davant “la voluntat de l’estat d’espanyolitzar l’agricultura”, buidar les competències en agricultura i ramaderia i perpetuar un sistema de finançament de la PAC clarament perjudicial per Catalunya.

 

Per tal d’estimular la competitivitat del sector agroalimentari, la Generalitat ha impulsat el Pla Estratègic de Recerca,  Innovació i Transferència Agroalimentària (2012-2016) ja que el Govern considera que la millora contínua del sector agroalimentari a traves de la incorporació de la seva recerca i la innovació esdevé un factor clau per incrementar la seva competitivitat.

 

Els objectius generals del Pla Estratègic són els següents:

 

1) Definir el posicionament estratègic en l’àmbit agroalimentari català per al 2020, com a sector clau de competitivitat i generació de riquesa, començant per una avaluació de la situació de partida.

2) Identificar els principals reptes de futur en matèria de generació de coneixement, foment de la innovació i creixement socioeconòmic, definint objectius finalistes en matèria de producció científica, valorització, transferència, competitivitat i ocupació.

3) Alinear tots els agent del sistema (recerca, formació, transferència, internacionalització i teixit empresarial) vers els objectius prioritaris identificats, millorant especialment la interrelació entre empresa i centre públic de recerca.

4) Captar més recursos R+D+i per al sector agroalimentari català.