El Govern ha aprovat en la seva sessió d’avui el Projecte de llei d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del Servei Català de la Salut, coneguda col·loquialment com a llei d’universalització. Amb aquest pas, s’inicia la tramitació parlamentària que ha de permetre aprovar la llei en els propers mesos.

 

Malgrat que l’ordenament jurídic espanyol i català s’inspira en el principi d’universalització per a la prestació de serveis públics, i així es recollia ja tant en la Llei general de sanitat de 1986 (d’àmbit estatal) com en la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya de 1990, un 0,7% de la població catalana  -unes 60.000 persones- s’havien quedat de factofora d’aquest dret. Principalment es tracta de professionals liberals i persones religioses.

 

Quan entri en vigor, aquesta llei suposarà el final de la discriminació d’aquest grup de població i, per tant, haver fet realitat l’equitat en la prestació de serveis sanitaris reconeguda en la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya.

 

 

Els professionals liberals i els col·lectius de persones que pertanyen a congregacions de vida monàstica o contemplativa, pel fet de no tenir obligació de cotitzar a la Seguretat Social, van quedar inicialment fora de l’acció protectora de la Seguretat Social, via d’accés al sistema sanitari públic abans del 1986.

 

En el moment en què el finançament de la prestació de serveis sanitaris públics va esdevenir impositiva -a través dels impostos que paguen els ciutadans i no a través de la cotització a la Seguretat Social- i es va anar reconeixent el dret de tots els espanyols i els residents estrangers a l‘assistència sanitària a càrrec dels organismes públics pertinents a través de normativa diversa, aquests dos col·lectius, de manera residual, van quedar fora de la cobertura sanitària pública, ja que faltava l’ordenament que reconegués la seva inclusió en el dret.