Aquest matí s’ha presentat el fossat defensiu de la ciutat ibèrica del Puig de Sant Andreu. Es tracta d’un element defensiu de notable importància que s’ha posat al descobert arran d’una intervenció realitzada el passat mes d’octubre. A l’acte hi han assistit el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, l’alcalde d’Ullastret, Josep Miquel Gatius; el director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Joan Pluma, el director del Museu Arqueològic de Catalunya, Xavier Llovera; el director dels Serveis Territorials de Cultura, Antoni Baulida, i el coordinador del museu d’Ullastret, Gabriel de Prado, que ha guiat la visita.

 

L’octubre de 2013 s’ha realitzat l’excavació d’una superfície de 75m² al llarg de la línia de la murada que ha permès documentar un tram de 5 m que té una profunditat de 3,71 m en alguns punts.

 

 

 

La troballa d’un fossat defensiu d’aquesta magnitud, excavat enterament a la roca, emfatitza encara més la importància de tot el conjunt que en el seu moment hauria tingut una funció fonamentalment defensiva, amb un caràcter dissuassori per a l’hipotètic atacant. Per la seva monumentalitat, el fossat també devia ser un element simbòlic, de prestigi i d’ostentació del poder i del potencial de la comunitat que el va construir.

 

La descoberta i l’estudi del fossat aporta dades que van molt més enllà del que seria únicament l’arquitectura defensiva, ja que ens permet conèixer millor diversos aspectes relacionats amb l’organització social de la població ibera que habitava aquesta zona del nord-est català. 

 

  

L’any 2011 es van realitzar diversos sondejos que no van ser concloents, el 2012 es va continuar la recerca fent servir la tècnica de tomografia elèctrica 3D.  El sondatge es fa enviant impulsos elèctrics al subsòl per mesurar quina és la receptivitat elèctrica del terreny. Aquestes dades permeten recollir informació sobre la composició del subsòl i recrear imatges tridimensionals. Per les seves característiques la prova és la més indicada per detectar estructures realitzades fent un buidatge del terreny que amb el pas dels anys han quedat colgades sota terra.

 

Els resultat de la prova va confirmar la existència d’un fossat de dimensions considerables.

 

Posteriorment, per tal de contrastar els resultats de la tomografia, es va realitzar un sondeig davant la torre circular número 3 que va permetre documentar un tram de dos metres de la contraescarpa del fossat (la paret del fossat més allunyada de la murada). Aquest tram es va tornar a cobrir.

 

Per tal d’obtenir més informació sobre la troballa, l’octubre de 2013 s’ha realitzat un gran sondeig longitudinal a la línia de muralla, amb una superfície de 75m² que permet tenir una visió completa de l’estructura del fossat. El sondeig ha permès documentar un tram de 5 m excavats al substrat rocós amb una profunditat de 3,71 metres en alguns punts.

 

El fossat se situa en paral·lel a la muralla occidental a una distància de gairebé 10 metres.

 

Estructuralment el fossat presenta un perfil en U amb escarpa i contraescarpa molt acusats. A la part interior el fossat té una amplada mínima de 8,10m i a la part superior l’amplada és d’11,85m. La seva profunditat és de 3,71m.

 

 

L’enclavament ha estat objecte de recerca arqueològica des de 1947 i fins a l’actualitat no s’havien detectat estructures defensives d’aquesta envergadura tot i que les característiques del conjunt, que presenta una tipologia d’elements defensius complexos, feien preveure la seva possible existència. En aquest sentit el Puig de Sant Andreu presenta les mateixes característiques que altres fortificacions protohistòriques que disposen de fossat defensiu. D’una banda, té un flanc  al sector oest del turó que és molt accessible i per tant l’existència d’un fossat suposaria disposar d’un element eficaç per a la seva defensa. D’altra banda el tipus de sol geològic està format per gresos i margues, uns materials que són fàcilment extraïbles.

 

Per tal de confirmar aquesta hipòtesi, el 2011 es van fer diversos sondatges a l’exterior de la murada però no van ser concloents. El 2012, en el marc d’un workshop celebrat a Ullastret sobre noves tècniques de prospecció geofísica aplicades a arqueologia es va utilitzar una de les tècniques presentades, la tomografia elèctrica 3D, per fer dues noves prospeccions.

 

La tomografia elèctrica 3D permet obtenir perfils dels materials que conformen el subsòl i pot recrear imatges tridimensionals. Per les seves característiques està indicada per detectar estructures com el fossat. El resultat de les proves va confirmar l’existència d’un fossat d’unes dimensions considerables a l’exterior de la murada.

 

 

 

L’oppidum, poblat enturonat i fortificat, del Puig de Sant Andreu disposa d’un sistema de defensa amb una singularitat i importància que ha estat destacat repetidament a la bibliografia científica i divulgativa. Es tracta de la fortificació més complexa i elaborada de la cultura ibèrica, on es poden rastrejar nombrosos elements defensius fortament influenciats per l’arquitectura defensiva més avançada del mediterrani central i oriental d’aquell període. 

 

L’assentament es va fortificar a finals del segle VI aC amb la construcció d’una murada flanquejada per sis torres troncocòniques que protegia la part occidental del turó. En el moment de màxima extensió de l’assentament, a la primera meitat del segle IVaC es va construir un nou recinte emmurallat que incorporava la zona nord i el vessant oriental del turo. En aquell moment també es va reformar la fortificació més antiga.

 

Actualment s’estima que la murada perimetral de l’oppidum del Puig de Sant Andreu hauria tingut una longitud aproximada d’1,5 km en el moment de àlgid de l’assentament. Actualment hi ha documentats arqueològicament 825 m. que corresponen al traçats occidental i meridional del recinte.

 

El MAC-Ullastret està en procés d’entrar a formar part de la Xarxa de Jaciments Europeus de l’Edat del Ferro a la qual hi ha representants els jaciments de l’estat del ferro més importants d’Europa.

 

Els museus que formen part de la Xarxa són el Musée de la civilisation celtique de Bibracte (Borgonya, França); el musée d’archéologie du Laténium (Hauterive, Suïssa) i el Kelten römer Museum de Manching (Baviera, Alemanya).

 

La xarxa es va constituir formalment el setembre de 2011 al Musée archéologique du Laténium (Neuchâtel, Suïssa) i conforma un grup de treball que té per objectiu desenvolupar accions conjuntes, tan a nivell de recerca científica com de divulgació del patrimoni arqueològic a nivell gran públic, amb un abast internacional que depassa àmpliament l’àmbit territorial de cada organisme.

 

La integració del MAC-Ullastret en aquest grup de treball, com a museu que gestiona el conjunt arqueològic d’Ullastret, permetrà obtenir una major projecció a nivell europeu i participar en les accions conjuntes d’aquest col·lectiu.

 

 

 

El conjunt arqueològic d’Ullastret està ubicat als termes municipals d’Ullastret, Serra de Daró i Fontanilles (Baix Empordà).

 

El jaciment comprèn dos grans nuclis: l’oppidum del Puig de Sant Andreu i el poblat de l’Illa d’en Reixac. A aquests dos assentament cal afegir-hi la necròpolis de Puig de Serra, el Camp d’en Gou-Gorg d’en Batlle, un barri perifèric del Puig de Sant Andreu, la pedrera de les Comelles i la Creu de l’Estany. El conjunt és l’espai patrimonial d’època ibèrica (s. VI-I aC) més rellevant i emblemàtic dels fins ara coneguts a Catalunya i és fonamental per explicar la gènesi i desenvolupament històric dels pobles ibers al nostre país.

 

Els jaciments d’aquest conjunt i el seu entorn de protecció estan incoats BCIN en la categoria de zona arqueològica.