Pelegrí referma el suport al sector pels danys de fauna salvatge

query_builder   20 novembre 2013 09:38

event_note Nota de premsa

Pelegrí referma el suport al sector pels danys de fauna salvatge

 
El Pla de xoc per Danys de la Fauna Salvatge, pretén professionalitzar les actuacions de control i actuar d’ofici a les àrees privades de caça quan sigui necessari, entre d'altres mesures
 
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, ha destacat avui en resposta oral al Parlament el suport del Govern al sector agrari i ramader pel que fa als danys de fauna salvatge sobre les explotacions agro-ramaderes com a conseqüència de l’increment de les poblacions de la fauna salvatge al medi natural. 
 
Pelegrí ha refermat el compromís del Departament d’Agricultura amb les ajudes per pal·liar les conseqüències  dels atacs d’espècies salvatges sobre les activitats del sector, especialment en l’àmbit ramader i agrari que comprometen la competitivitat i “posen al límit de la seva viabilitat a moltes explotacions i petites empreses agràries. Protegir als conreus i la ramaderia és una prioritat i ho seguirà essent per al Departament, ha senyalat el conseller.
 
El conseller ha senyalat que “tenim danys produïts per espècies protegides (voltor comú, flamenc, polla blava, ós, ...). Són més concentrats i menys quantiosos, però afecten a explotacions concretes amb recurrència. En aquest cas tenim Plans especifiquis desenvolupats en col·laboració amb els respectius Subsectors que estan assolint resultats eficients. Però tenim també molts danys produïts per espècies cinegètiques que afecten tot el territori: senglar, conill, cérvol, daina, tudó, ... Malgrat les nombrosos esforços que s’hi esmercen continuen tenint un impacte important sobre el sector, i aquest és el motiu del Pla de xoc que hem aprovat a proposta del Departament d’Agricultura el passat 5 de novembre” ha informat Pelegrí. 
 
Les causes
 
 El Pla de xoc per evitar els danys de les espècies cinegètiques respon a una anàlisi de la situació actual de les poblacions d’algunes espècies que evidencia increments de caràcter exponencial en alguns casos, com per exemple, les captures o densitats de senglar, que s’han multiplicat per 7 i les de conill per 11.
 
Entre les causes principals d’aquesta evolució de les poblacions de fauna cinegètica cal destacar-ne les següents: en els darrers 10 anys el nombre de caçadors s’ha reduït a la meitat i l’edat mitjana s’ha incrementat en 10 anys, la qual cosa fa que el país en conjunt tingui molta menys capacitat de gestionar i de controlar aquestes poblacions. Cal recordar que la titularitat cinegètica de la major part del país és privada (el 86% de la superfície cinegètica); en aquestes zones la Generalitat te les seves facultats limitades.
 
A això s’afegeix que les zones de caça controlada (vol dir prohibida) han proliferat per raons de seguretat i per a protegir als ciutadans a proposta dels ajuntaments, però les espècies, contràriament s’han incrementat també al seu interior.
 
D’altra banda, les Reserves Nacionals de caça i les Zones de caça controlada, a on sí hi té responsabilitat el Govern, van ser desateses per la Generalitat a partir del 2004.
 
En aquest sentit, el Govern va aprovar una sèrie de mesures estructurades en el Pla de xoc per tal d’evitar els danys a la seva reunió del 5 de novembre. Entre d’altres destaquen :
 
·         Fer les modificacions normatives necessàries per actualitzar la normativa
 
·         Fixar llindars o línies vermelles a partir de les quals si els titulars de les àrees privades de caça no poden exercir les seves obligacions s’actuarà, d’ofici, des de la Generalitat.
 
·         Professionalitzar aquestes actuacions de control (empreses, federacions, organitzacions agràries, que compleixin unes condicions fixades)
 
 
·         Aplicar un Pla de millora de les reserves nacionals de caça i reformular les zones de caça controlada
 
·         Elaborar un Pla de caire estructural mitjançant un procés participatiu dels sectors agraris i cinegètics, amb definició d’objectius i indicadors de seguiment.
 
·         Elaborar plans territorials específics de control a la carta.