Catalunya ha de seguir promovent una integració plena i efectiva de la immigració arribada al país durant l’última dècada per reduir les diferències i, en alguns casos, les desigualtats que es detecten entre la població autòctona i la població d’origen estranger. Aquesta és una de les principals conclusions del primer Informe sobre la integració de les persones immigrades a Catalunya que la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, i el director general de la Fundació “la Caixa”, Jaume Lanaspa, han presentat aquest matí a Barcelona.

 

En la seva intervenció, la consellera Munté ha explicat que “en deu anys hem incorporat un milió de persones i ja superem els set milions i mig d’habitants. Un fet sense precedents coneguts, especialment per la seva intensitat i concentració en el temps”. “Tot i aquestes circumstàncies excepcionals”, ha afegit, “el país ho ha assumit francament bé en línies generals, l’encaix d’aquesta nova immigració s’ha produït sense grans daltabaixos i la cohesió social s’ha mantingut”.

 

Munté considera que això ha estat així gràcies al model d’integració que caracteritza el nostre país: “Catalunya no és una nació ètnica, sinó una nació de llengua, cultura i convivència”, ha assegurat, “on el català juga un paper determinant com a motor d’integració”. Tanmateix, ha admès, un dels principals reptes que afronta la societat catalana amb la població immigrada és passar de la fase d’acollida a una plena incorporació. Un procés bidireccional que pertoca tant a la ciutadania autòctona com a les persones nouvingudes.

 

“El repte”, ha dit, “és garantir la plena incorporació de les persones estrangeres que s’han establert a Catalunya en els darrers anys i que ho puguin fer amb igualtat de condicions. Sense discriminacions positives, però sí amb polítiques d’equitat, que permetin anivellar les condicions de sortida i ofereixin les mateixes oportunitats a tothom”.

 

La consellera Munté ha conclòs que “hem de treballar per fomentar la convivència, més enllà de la coexistència. Hem de compartir l’esfera pública, però cal anar més enllà, fer un pas més i emprendre mesures que fomentin l’intercanvi, el compartir experiències, augmentar les nostres xarxes socials, fent-les més inclusives i obertes als nous catalans”.

 

L’informe analitza el grau d’incorporació de la població immigrada a la societat catalana des de principis del segle XXI per mitjà d’una exhaustiva interpretació de dades estadístiques i d’una sèrie de percepcions subjectives per part dels mateixos protagonistes del procés migratori. Finalment, el tercer eix està dedicat a avaluar les polítiques públiques de la Generalitat i del món local que han desenvolupat per gestionar el fet migratori.

 

Els autors de l’estudi han organitzat les conclusions en deu idees clau:

 

 

La iniciativa, que s’ha presentat avui al Palau Macaya de l’Obra Social “la Caixa”, és fruit d’un mandat de la Llei 10/2010 d’acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya, aprovada al Parlament per una àmplia majoria i que insta el Govern a promoure un informe anual sobre la situació d’integració social de les persones immigrades, independent i divulgat públicament.

 

La Direcció General per a la Immigració del Departament de Benestar Social i Família, amb la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa”, ha encarregat l’informe a l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la UAB i a la federació Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), compaginant el valor afegit del món acadèmic amb el coneixement de causa del teixit associatiu. En l’acte de presentació per part de l’IGOP ha intervingut el seu director, Quim Brugué, i per part d’ECAS la seva presidenta, Teresa Crespo. També hi ha assistit el director general per a la Immigració, Xavier Bosch.