El president de la Generalitat, Artur Mas, ha presentat aquest matí Catalunya, davant els principals representants del sector empresarial de l’automoció de l’Índia, com “el país amb l’economia i la mentalitat més oberta de tot el sud d’Europa”, factors tots ells, ha dit, “claus per superar les dificultats i  posicionar bé el país de cara al futur”. “No hi ha cap altra economia amb aquest potencial”, ha afegit el cap del Govern, i ha recordat que dins d’Europa, Catalunya “és líder en captació d’inversió estrangera”.

 

Artur Mas ha volgut traslladar aquest missatge de confiança en l’economia catalana al sector empresarial indi en el decurs de la inauguració del “Seminari B2B and Meeting”, organitzat per ACC1Ó en col.laboració amb l’Association Components Manufacturers Association of India).

 

El president ha explicat als participants la diversitat de l’economia catalana “on cap sector representa més del 15%”, i “el grau d’obertura de la mateixa des del punt de vista de les exportacions, el turisme i la captació d’inversió estrangera”. El cap de l’Executiu ha subratllat també que l’obertura de l’economia de Catalunya radica principalment “en la nostra mentalitat oberta, fruït del fet que més del 50% de la població catalana és originàriament de fóra de Catalunya”.

 

En el decurs de la seva intervenció, Artur Mas ha destacat la importància que el sector de l’automoció té dins la missió empresarial que l’acompanya a l’Índia, i que és un reflex de la rellevància d’aquesta indústria al nostre país i també de la que té al país asiàtic.

 

En aquest sentit, el president ha assegurat que es treballa per ”intensificar les relacions comercials i inversions bilaterals entre les indústries de components d’ambdós països” i s’ha mostrat confiat en què “moltes empreses catalanes de components de l’automoció puguin convertir-se en subministradors d’empreses que fabriquen a l’Índia”, com ha explicat passa ja en alguns casos concrets.

 

L’Índia s’ha posicionat com el major productor mundial de cotxes de mida petita en aquests últims anys. Nou de cada deu fabricants mundials d’automòbils són presents en aquest país. Per aquest motiu, dotze de la quarantena d’empreses que conformen la missió empresarial catalana formen part d’aquest sector.

 

Prèviament al president, hi ha intervingut el vicepresident d’ACMA, Ramesh Suri; el director executiu d’aquesta associació, Vinnie Mehta, i el president del Clúster de l’Automoció de Catalunya, Vicenç Aguilera.

 

L’ACMA és la principal organització d’empreses productores de components d’automòbil a l’Índia i representa a més de 675 empreses del sector les quals conjuntament signifiquen a més del 85% de la quota de mercat d’aquests productes en el sector organitzat.

 

Posteriorment, el cap de l’Executiu, acompanyat del conseller ha visitat l’empresa Careesma, dedicada al desenvolupament de llocs web de borsa de treball. Caresma forma part del Grup Intercom, i va ser creada com un spin off d’Infojobs, la major empresa del sector de l’Estat espanyol.

 

 

En declaracions davant els mitjans de comunicació, el president de la Generalitat s’ha mostrat convençut que s’està donant compliment al mandat popular de les eleccions d’ara fa un any. Ha assegurat que “el camí s’està fent amb el ritme que es pot fer, perquè és d’una complexitat molt gran” i ha afirmat que ara cal “mantenir el rumb i no defallir en la continuïtat d’aquest camí”.

El cap de l’Executiu ha apel·lat a “la capacitat de resistència” dels catalans, que considera clau en aquest procés, i ha alertat del desgast que pot suposar. “Si ens pensem que tot això té fàcil solució ens equivocarem; si ens pensem que això ens vindrà donat perquè sortim al carrer massivament, ens equivocaríem; si  ens pensem que tot això serà fàcil d’obtenir perquè tindrem un estat espanyol que es posarà amablement al nostre costat per  intentar trobar una solució, ens equivocaríem; tot això ho tenim en contra”,  ha explicat.

 

Per això, ha advertit que “si hi ha hi ha aquest gruix de gent que hi creu i que segueix el camí i que té aquesta capacitat de resistència i aquesta voluntat d’aconseguir-ho, al final el poble de Catalunya podrà arribar a votar el seu futur polític”.  

 

 

Respecte al plantejament que ha fet l’ANC de cara a la consulta el president ha reiterat que no pensa pronunciar-se fins que les formacions catalanes no estigui en vies d’un acord definitiu i ha assegurat que durant les properes setmanes caldrà seguir treballant per poder consensuar una proposta abans de finals d’any. En aquest sentit, ha aprofitat per llançar un missatge als partits polítics i ha advertit que “si tothom estira de la corda cap a la pregunta que idealment li agradaria fer, la corda es pot  trencar.  “Ara no es tracta d’estirar la corda cap a cadascuna de les nostres posicions, ara es tracta de veure com amollem aquesta corda per trobar el punt de consens i el punt de comú acord”, ha afegit.

 

Artur Mas s’ha mostrat confiat a arribar a un acord per consensuar la pregunta de la consulta i ha advertit que “no s’entendria que les formacions polítiques catalanes després de la  gran mobilització de la societat catalana, no fossin capaces de posar-se d’acord en la pregunta, en la data i en el procediment  per fer aquesta consulta l’any 2014”.  

En resposta a la premsa, el president Mas ha deixat clar que les retallades que l’Executiu català ha hagut de fer “per necessitat i per obligació” es podran revertir amb el pas del temps “si l’economia es recupera i si Catalunya pot millorar significativament el seu model de finançament en el marc de l’Estat espanyol en aquests propers mesos”.

 

En aquesta línia, ha anunciat que si finalment s’aconsegueix que les autonomies acabin assumint els impostos sobre els dipòsits bancaris i “el seu rendiment es queda a casa i no se’n va simplement a Madrid”, el Govern destinarà aquests ingressos addicionals “a recuperar la paga extra que hem hagut de treure a tots els empleats públics de Catalunya, que són més de 200.000 persones”. Pel president, és evident que Catalunya mereix la transferència d’aquest impost, ja que va ser la Generalitat qui el va crear abans que l’Executiu central fes una regulació que el va deixar sense efectes.