El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) va publicar ahir, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), l’Anunci pel qual es dóna publicitat a la sol·licitud de registre de la Denominació d'Origen Protegida (DOP) Fesols de Santa Pau i al seu document únic.

 

El Reglament comunitari sobre els règims de qualitat dels productes agraris i alimentaris estableix el procediment per a la inscripció de les indicacions geogràfiques i de les denominacions d'origen dels productes agroalimentaris en el registre comunitari, i a aquests efectes determina que correspon a les autoritats estatals l'examen i tramitació de les sol·licituds presentades en el seu territori. I l'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix que correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva sobre denominacions d'origen i altres mencions de qualitat, i és qui aplica i executa el dret de la Unió Europea (UE) en l'àmbit de les seves competències; mentre la Llei de qualitat agroalimentària i el Decret que la desplega estableixen el marc normatiu aplicable a les denominacions d'origen i a les indicacions geogràfiques protegides a Catalunya.

 

Així, en virtut d’aquesta normativa, l’Associació de Cultivadors de Fesols de Santa Pau va presentar la sol·licitud d’inscripció de la Denominació d'Origen Protegida (DOP) Fesols de Santa Pau davant del DAAM, que la va estudiar i, després de sol·licitar documentació complementària, l'expedient es va completar satisfactòriament. Per aquest motiu, va donar la publicitat pertinent a la sol·licitud de registre i al seu document únic, i va publicar la decisió favorable a la sol·licitud d’inscripció. Tanmateix, l’agrupació sol·licitant ha modificat el plec de condicions i el document únic, i els va presentar davant del Departament, de manera que ara, un cop la Direcció General d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries ha examinat la sol·licitud i l’ha considerada justificada i satisfactòria, cal iniciar de nou el procediment de tramitació de la DOP Fesols de Santa Pau i, d’aquí que el DAAM dóna publicitat a la sol·licitud de registre de la Denominació d'Origen Protegida Fesols de Santa Pau per dos mesos.

 

Les persones interessades a examinar l'expedient poden fer-ho a les oficines del Departament a Lleida i a Barcelona, als seus serveis territorials, al seu web (http://www.gencat.cat/agricultura/normativa/), i formular-hi al·legacions.

 

El nou Document únic especifica que la DOP Fesols de Santa Pau protegeix les llavors de fesol (Phaseolus vulgaris L.) de les varietats tradicionals tavella brisa, setsetmanera i gra petit, seques, cuites i en conserva. La zona geogràfica de producció i elaboració d’aquests correspon als municipis de Santa Pau (principal nucli de producció), Castellfollit de la Roca, les Planes d’Hostoles, les Preses, Olot, Sant Feliu de Pallerols i Sant Joan les Fonts, tots ells a la Garrotxa, i la fase de cultiu queda limitada a les terres de naturalesa volcànica d’aquests termes.

 

La zona de la Garrotxa ha tingut activitat volcànica intermitent des de fa 350.000 anys, i l’última erupció data de fa 11.000 anys. Les roques volcàniques de la zona a protegir són fonamentalment basalts, caracteritzats per la seva naturalesa poc àcida, és a dir, pobre en SiO₂ (SiO₂ entre 52% i 45%). Els processos edàfics han convertit el basalt en terres extremadament fèrtils.

 

Quant al clima, aquest és mediterrani però amb components continentals. La pluviometria mitjana anual se situa al voltant dels 1.000 L.m-², amb distribució irregular, principalment concentrada a la primavera i la tardor, encara que amb suficient pluviometria a l’estiu per a permetre el cultiu del fesol en secà.

 

Els fesols es van començar a conrear a la regió volcànica de Santa Pau al segle XVIII i, des de llavors, els agricultors han modelat les varietats tradicionals, seleccionant genotips primer a adaptats al cultiu mixt amb el blat de moro (la varietat tavella brisa) i, a partir dels anys 70 del segle passat, seleccionant genotips aptes per al cultiu en solitari i un maneig eficient (les varietats setsetmanera i gra petit, que pel seu port erecte són més fàcils de manejar en monocultiu).

 

La irregularitat climàtica de la zona, especialment referent a la pluviometria i la temperatura, permet únicament als agricultors amb experiència local elegir el moment de la sembra i la varietat adequada (la maduració s’ha de produir a partir de mitjan agost, amb temperatures suaus). Normalment els agricultors combinen en diversos camps les tres varietats autoritzades, per a garantir un mínim de producció siguin quines siguin les característiques climàtiques de la campanya. Aquesta mateixa experiència local dels agricultors és necessària per a aconseguir l’assecat de la llavor a la tardor, amb condicions ambientals de considerable humitat.

 

Els fesols protegits per la DOP Fesols de Santa Pau es caracteritzen per un contingut molt elevat en proteïna, baixa percepció de la pell, baixa farinositat i sabor suau. I la llarga tradició de la zona en el cultiu de fesols de superior qualitat ha generat una gran reputació avalada per la gastronomia, recollida en la cuina anomenada volcànica, amb plats com ara botifarra amb fesols, fesols fregits amb cansalada, empedrat de fesols amb bacallà, escudella de pagès, fesols estofats amb galta de porc o ventre de porc, bacallà amb fesols i fesols amb ànec i costella de porc. També cal recordar el reconeixement de l’Administració, a través de la seva inclusió en l’Inventari de Productes de la Terra (2003), editat per la Generalitat de Catalunya;  l’organització dels productors en l’Associació de Cultivadors de Fesols de Santa Pau, fundada el 1988, que té entre els seus objectius realitzar estudis de millora dels fesols i la seva promoció; i la celebració anual de la Fira del Fesol de Santa Pau, a mitjan gener, des de 1991.

 

Val a dir que les característiques específiques dels fesols de la DOP Fesols de Santa Pau (elevat contingut en proteïna, baixa percepció de la pell, baixa farinositat i sabor suau) deriven tant de la zona geogràfica on es conreen com de les tres varietats tradicionals utilitzades, que han estat desenvolupades pels mateixos agricultors de la zona durant tres segles de cultiu i selecció ininterromputs (des de principis del XVIII), primer en cultiu associat al blat de moro i, a partir de 1970, en cultiu en solitari. Això ha donat lloc a les varietats tradicionals tavella brisa, setsetmanera i gra petit, extremadament adaptades a les condicions locals i de qualitat reconeguda. Aquests fesols han originat diversos plats tradicionals i d’avantguarda que converteixen la zona en una destinació gastronòmica i de cultura tradicional a través de les activitats vinculades al Fesol de Santa Pau.

 

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agricultura.cat i twitter.com/agriculturacat.