Isern també ha recomanat avui que, dels 16 als 18 anys, siguin els pares qui decideixin l’obligatorietat o no del casc i que sigui d’ús obligatori per als majors de 18 anys que utilitzin la bicicleta com a vehicle de treball
El director del Servei Català de Trànsit (SCT), Joan Josep Isern, ha comparegut aquest matí a la Comissió de Seguretat Viària i Mobilitat Sostenible del Congrés dels Diputats, a Madrid. L’objectiu ha estat informar del treball que desenvolupa l’SCT en el marc del Pla Estratègic de Seguretat Viària 2014-2020 i del Pla de Seguretat Viària 2014-2016, sota la supervisió de la conselleria d’Interior de la Generalitat, en relació amb la regulació del casc en vies urbanes.
Durant la seva compareixença, Isern ha traslladat la proposta de l’SCT d’obligar a portar el casc als ciclistes menors de 16 anys en zona urbana. En aquest sentit, ha recordat que, gràcies a la feina dels seus predecessors i a la seva pròpia així com a la col·laboració dels agents socials implicats, des de finals dels anys 90, el Servei Català de Trànsit ha educat tota una generació sobre els riscos a la via pública fins al punt que la sinistralitat dels menors de 30 anys s’ha reduït un 80% respecte l’any 2000. Precisament, aquesta generació és la gran protagonista en l’ús i en la definitiva implantació de la bicicleta a la ciutat i a la carretera.
El director de l’SCT també ha recomanat que, dels 16 als 18 anys, siguin els pares qui decideixin, amb la informació suficient, si volen que els seus fills portin casc o no quan vagin en bicicleta. A més, i, prenent l’exemple de la ciutat de Nova York, també ha defensat l’obligatorietat del casc per als majors de 18 anys que utilitzin la bicicleta com a vehicle de treball o en missió.
A banda de les propostes i recomanacions fetes, el director de l’SCT també ha avançat que el Pla Estratègic 2014-2020 del Servei Català de Trànsit que s’està ultimant se centra, entre d’altres aspectes, en la promoció de la bicicleta sense accidents malgrat que no s’han registrat xifres alarmants de sinistralitat per aquest col·lectiu. En aquest sentit, dels vuit ciclistes morts en zona interurbana de l’any passat s’ha passat als cinc del que portem d’any –a banda d’una seixantena de ferits greus.
No obstant això, no es pot ignorar el fet que la crisi ha afavorit l’ús de la bicicleta com a vehicle econòmic i que l’SCT està treballant amb altres agents socials per aconseguir que també esdevingui un sistema de transport generalitzat, sostenible i sobretot segur. Entre d’altres mesures que ja està adoptant l’organisme, cal tenir en compte les següents:
- La incoació dels primers expedients sancionadors a conductors de vehicles que no respecten la distància mínima d’1,5 metres a l’hora d’avançar ciclistes en zona interurbana;
- L’educació i formació de més de 20.000 alumnes de primària i secundària a través dels parcs d’educació viària de ciclomotors i bicicletes:
- L’aposta per la segregació de vies amb un límit de velocitat superior als 30km/h, com a mesura de protecció als col·lectius vulnerables;
- La col·laboració amb els ajuntaments en 154 plans locals de seguretat viària que posen un dels accents principals en la pacificació de les zones urbanes;
- La creació, de manera imminent, d’un grup de treball a favor de la mobilitat segura que, defensi, per exemple, mesures com l’accés de bicicletes plegades en autobusos, metros i trens.
A més, l’SCT també està prenent nota de les millors pràctiques que s’estan duent a terme en l’àmbit de la bicicleta a nivell europeu i internacional. Per citar-ne només alguns exemples, els xips antirobatori impulsats a Holanda; la promoció de les armilles reflectores tal com es fa a Brussel·les; la prohibició establerta a Nova York de conduir per les voreres; els carrils avançats per a ciclistes implantats a Dinamarca; i la possibilitat que els organismes públics i privats disposin en les seves instal·lacions d’aparcaments i de serveis de dutxes pels treballadors que siguin usuaris de la bicicleta.
1
Fitxers adjunts
