El mes de novembre del 2013 ha significat una transició meteorològica des d’unes condicions de marcats trets estiuencs cap una situació de rigorós hivern. La pertorbació atlàntica ubicada a les illes Britàniques que impulsava una massa d’aire càlid sobre les nostres contrades que va dominar gran part del mes d’octubre, ha estat substituïda per un potent centre d’altes pressions que juntament amb una baixa ubicada al golf de Lleó ha provocat un marcat flux del nord i del nord-est impulsant una massa d’aire molt freda procedent de latituds polars, especialment, a partir de la segona quinzena del mes.
Malgrat un principi de mes on el vent de ponent i mestral en superfície van provocar temperatures superiors a les habituals per l’època a la major part del país, amb alguns registres puntualment superiors als 25 ºC, la configuració sinòptica durant aquests dies venia dominada per una baixa ubicada al nord del continent que va afectar l’extrem nord de Catalunya entre els dies 2 i 5. Les precipitacions més abundants es van registrar entre els dies 4 i 5 quan un front càlid va creuar el país, afectant al Pirineu, especialment al sector occidental i al vessant nord. La neu va fer acte de presència a tota la serralada i va arribar a acumular gruixos de fins a 30 cm en alguns sectors, tot i que posteriorment la pluja (com a conseqüència de l’ascens tèrmic) els va fer disminuir ràpidament. En tot l’episodi les precipitacions més importants registrades a les Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) van ser els 89,2 mm al Lac Redon (2.247 m) a la comarca de la Val d’Aran, els 74,2 mm a Certascan (2.400 m) a la comarca del Pallars Sobirà, i els 61,3 mm a Espot (2.519 m) a la comarca del Pallars Sobirà.
Un episodi de calor va afectar Catalunya entre els dies 5 i 7 a causa d’una dorsal anticiclònica acompanyada d’aire molt càlid a les capes mitjanes i baixes de l’atmosfera, juntament amb vent de component oest que va bufar en superfície. La temperatura a 850 hPa (uns 1.500 m d’altura) va ser de 15 ºC, un valor més propi de principis d’estiu. La nit del dia 6 va tenir característiques tropicals (temperatura mínima superior als 20 ºC) al litoral del Baix Penedès, del Tarragonès i del Baix Camp, així com a bona part del Baix Ebre i del Montsià. Cap de les EMA gestionades per l’SMC, amb sèries de fins a 25 anys de dades, no havia assolit mai una temperatura mínima tan elevada en un mes de novembre. A l’Observatori de l’Ebre (Roquetes, el Baix Ebre), amb dades des de 1905, la temperatura mínima va ser de 21,6 ºC, mentre que la més elevada de la sèrie en un mes de novembre datava de l’any 1947, amb 19,5 ºC. Després d’una matinada tan càlida, l’ambient assolellat i la persistència d’un lleuger vent de component oest en superfície van permetre que la temperatura diürna pugés ràpidament fins a valors superiors als 25 ºC a gran part del litoral i prelitoral, al pla de Bages, al pla de Lleida i fins i tot en algunes valls del Pirineu i Prepirineu. Aquests registres tan elevats van fer que 67 de les 126 estacions de les EMA gestionades per l’SMC que tenen més de 10 anys de dades (un 53% del total) igualessin o superessin la temperatura màxima absoluta de la seva sèrie en un mes de novembre. Tot i això, hi ha hagut episodis recents que també van deixar temperatures molt elevades en un mes de novembre, com ara els dies 16 i 17 de novembre de 2009. Aleshores la temperatura va pujar més en alguns sectors, com ara a la ciutat de Barcelona. Un altre episodi més llunyà en el temps que va provocar valors molt elevats a diversos sectors del país va ser el del 9 de novembre de 1985, quan la temperatura màxima va ser de 26,4 ºC a l’Observatori Fabra de Barcelona. Aquest registre és la temperatura més alta en un mes de novembre d’aquest observatori que disposa de dades des de 1913.
La situació meteorològica va començar a canviar a partir del dia 8 de novembre quan una pertorbació atlàntica va afectar Catalunya amb una temperatura freda en el seu centre (al voltant dels -30 ºC en el seu centre), que si bé va arribar molt desgastada, tal com acostuma a passar amb aquest tipus de depressions, el flux del nord va deixar precipitacions importants al vessant nord del Pirineu amb una cota de neu que es va situar entre els 2.300 i els 2.000 metres, evidenciant la progressiva baixada de la temperatura que va afectar tot el país. Entre els dies 8 i 13 la precipitació més destacada registrada a les EMA gestionades per l’SMC van ser els 131,7 mm a Certascan (2.400 m) a la comarca del Pallars Sobirà, els 101,7 mm al Lac Redon a la comarca de la Val d’Aran o els 93,5 mm a Sasseuva (2.228 m) a la comarca de la Val d’Aran.
La pertorbació es va aprofundir al golf de Lleó a partir del dia 14, desenganxant-se del corrent general en alçada. Els dies 14 i 15, una situació de vents del nord en relació a aquesta depressió va produir una important nevada a tot el Pirineu amb una cota de neu que va acabar baixant al voltant dels 700 o 800 metres, amb uns gruixos que van superar el mig metre de neu nova a cotes altes i fins i tot en algunes zones baixes, com és es el cas de Vielha e Mijaran, on es van acumular fins a 33 cm de neu al llarg del dia, una nevada inusualment abundant en un mes de novembre.
Però va ser entre els dies 16 i 19 de novembre, fruit de la presència en alçada de l’esmentada pertorbació juntament amb un flux de llevant que va afectar les parts més baixes de la troposfera, quan es va produir l’episodi de precipitació més important del mes, afectant tot el Principat. Es van acumular quantitats superiors als 100 mm al litoral i prelitoral, al Pirineu més oriental i al sud de les comarques de ponent i de la Catalunya Central. Els màxims de precipitació, amb alguns registres superiors als 200 mm, es van localitzar a diversos sectors del prelitoral, molt especialment entre el Priorat i la Ribera d’Ebre, així com a les muntanyes de Prades. La característica més important d’aquest episodi va ser la persistència i l’extensió de la precipitació, fet que va permetre que s’acumulessin quantitats abundants arreu del país, només amb l’excepció d’alguns punts del Prepirineu occidental on es van recollir poc menys de 20 mm al llarg de l’episodi. A més, com a conseqüència de l’aire fred que s’havia acumulat en els dos dies precedents a l’episodi, a molts sectors interiors del sud del Principat la neu va caure fins a migdia o mitja tarda del dia 16, deixant un gruix de més de 5 cm al massís del Port i a les muntanyes de Prades, així com en altres zones elevades de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat o les Garrigues. Al llarg del dia, la massa d’aire mediterrània, més temperada, va anar substituint l’aire fred de les zones interiors, si bé en algunes fondalades no va ser fins a mitja nit que la temperatura es va començar a recuperar. A l’àrea del Pirineu la neu va caure a partir del dia 17, en cotes que van oscil·lar entre els 1.400 i els 2.000 metres, si bé durant el dia 19 la cota va baixar fins els 1.000 metres. Al llarg de l’episodi, la nevada més important es va registrar al Pirineu oriental, molt especialment al Ripollès i en alguns punts de la Cerdanya, on es va acumular més de mig metre de neu nova. Les quantitats de precipitació més importants registrades a les EMA gestionades pel SMC són les que presenta la taula següent, afectant bàsicament al litoral i prelitoral.
|
Nom de l’EMA
|
Comarca
|
PPT (mm)
|
|
Falset
|
el Priorat
|
250,3
|
|
Prades
|
el Baix Camp
|
208,7
|
|
Puig Sesolles (1.668 m)
|
el Vallès Oriental
|
191,1
|
|
la Llacuna
|
l’Anoia
|
190,3
|
|
Tarragona - Complex Educatiu
|
el Tarragonès
|
183,1
|
|
Begues - PN del Garraf
|
el Baix Llobregat
|
182,7
|
|
Torroja del Priorat
|
el Priorat
|
178,4
|
|
el Masroig
|
el Priorat
|
178,1
|
|
Olot
|
la Garrotxa
|
175,4
|
A partir del dia 21, la situació sinòptica que va caracteritzar l’ultima desena del mes va quedar configurada: l’anticicló atlàntic desplaçat molt al nord de la seva posició habitual i un àrea de baixes pressions ubicada al golf de Lleó. Entre els dos centres d’acció es va produir un flux del nord-est arrossegant una massa d’aire molt freda que va provocar un considerable descens tèrmic, amb uns valors que van ser de rigorós hivern.
La pertorbació ubicada al Mediterrani va tenir un moviment retrògrad entre els dies 21 i 24 de novembre, provocant precipitació al Pirineu, essent important al vessant nord. La nevada va tornar a ser remarcable i les quantitats més importants registrades a les EMA gestionades per l’SMC van ser els 83,4 mm al Lac Redon (2.247 m) a la comarca de la Val d’Aran, els 78,6 mm a Certascan (2.400 m) a la comarca del Pallars Sobirà, o els 69,2 mm a Sasseuva (2.228 m) a la comarca de la Val d’Aran.
La temperatura es va mantenir baixa fins a finals de mes, si bé cal remarcar que al llarg del dia 27, fruit d’un nou moviment retrògrad de la baixa mediterrània juntament amb un flux de llevant en superfície, una banda de precipitació feble va creuar el litoral i prelitoral, essent en forma de neu per damunt dels 200 metres. L’ acumulació més important de neu es va donar a les parts culminants de les serres de les Gavarres i especialment del Montnegre.
El novembre ha resultat termomètricament càlid al Prepirineu occidental, plana de Lleida, altiplà Central, Catalunya Central i litoral Central i Sud. En canvi ha estat fred al Pirineu i serres del Montseny, Prades, Montnegre i del Port. (Figura 1). Aquestes anomalies tèrmiques són conseqüència, d’una banda dels elevats valors tèrmics que es van assolir durant la primera desena del mes, amb alguns registres puntualment superiors als 25 ºC que va provocar que 67 de les 126 estacions de les EMA gestionades per l’SMC que tenen més de 10 anys de dades (un 53% del total) igualessin o superessin la temperatura màxima absoluta de la seva sèrie en un mes de novembre, i de l’altra de la temperatura baixa que va afectar l’ultima desena del mes, essent més efectiva a les parts més elevades del país on la massa d’aire fred s’ha fet sentir amb més intensitat.
La taula següent mostra les anomalies positives més significatives (diferències de la temperatura mitjana mensual de novembre respecte a la mitjana climàtica mensual del mes de novembre pel període de referència 1961-1990) a les EMA gestionades per l’SMC.
|
Nom de l’EMA
|
Comarca
|
Anomalia (ºC)
|
|
Organyà
|
l’Alt Urgell
|
+1,4
|
|
Tarragona - Complex Educatiu
|
el Tarragonès
|
+1,4
|
|
Barcelona - el Raval
|
el Barcelonès
|
+1,3
|
|
Begues - PN del Garraf
|
el Baix Llobregat
|
+1,3
|
|
Castellnou de Bages
|
el Bages
|
+1,3
|
|
Tàrrega
|
l’Urgell
|
+1,3
|
|
Torredembarra
|
el Tarragonès
|
+1,3
|
La taula següent mostra les anomalies negatives més significatives (diferències de la temperatura mitjana mensual de novembre respecte a la mitjana climàtica mensual del mes de novembre pel període de referència 1961-1990) a les EMA gestionades per l’SMC.
|
Nom de l’EMA
|
Comarca
|
Anomalia (ºC)
|
|
Lac Redon (2.247 m)
|
la Val d'Aran
|
-4,2
|
|
Sasseuva (2.228 m)
|
la Val d'Aran
|
-3,7
|
|
Bonaigua (2.266 m)
|
el Pallars Sobirà
|
-3,4
|
En aquestes tres EMA gestionades per l’SMC el mes s’ha de qualificar com a molt fred, i assenyala el fort contrast tèrmic que ha caracteritzat Catalunya durant el mes de novembre d’enguany.
Des d’un punt de vista pluviomètric, el mes ha estat plujós, fins i tot molt plujós a àmplies de la depressió Central, litoral i prelitoral central i sud, a l’extrem nord-occidental del país, al Baix Empordà i punts del Gironès. En canvi el novembre ha estat sec al Prepirineu occidental i extrem sud del país. Cal remarcar que a punts de la comarca del Pallars Jussà, el mes s’ha de qualificar de molt sec (Figura 2). Aquesta configuració es conseqüència, d’una banda, de la distribució de la precipitació de l’episodi més important que ha afectat Catalunya, entre els dies 16 i 19, caracteritzat pels fluxos de llevant en superfície. D’altra banda, el vent del primer quadrant que va acompanyar la resta de les pertorbacions que van afectar el país, va provocar que la precipitació es concentrés al vessant nord del Pirineu, arribant molt desgastades a la resta del Principat.
La precipitació acumulada al llarg del mes ha estat excepcional a les cotes més elevades del vessant nord del Pirineu occidental, mentre que en el conjunt de Catalunya el novembre de 2011 va ser més plujós.
Les successives nevades que han afectat el Pirineu al llarg de la segona quinzena de mes han provocat acumulacions de neu importants, amb gruixos màxims de fins a 156 cm a Certascan (2.400 m), a l’extrem nord del Pallars Sobirà. D’altra banda, el temporal de llevant del 16 al 19 va acumular més d’1 metre de neu a les cotes més altes del Ripollès. Es tracta de gruixos poc habituals en un mes de novembre, tal i com ho demostra el fet que 4 estacions de la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), amb sèries de dades de 10 a 15 anys, han enregistrat el gruix de neu màxim de la seva sèrie en un mes de novembre. A banda del gruix ja citat de l’EMA de Certascan (2.400 m), és el cas de Sasseuva (2.228 m), a la Val d’Aran, on el dia 22 es va assolir un gruix màxim de 92 cm, i de Malniu (2.230 m), a la Cerdanya, amb 81 cm també el dia 22. Al vessant nord, el gruix de neu acumulada no ha estat important només a les cotes altes, sinó que a Vielha la neu ha estat present al terra des del dia 15, amb un gruix màxim de 46 cm el dia 23.
A continuació es mostren les EMA gestionades per l’SMC en les quals la precipitació acumulada durant el mes de novembre ha estat igual o superior als 175 mm, destacant la precipitació extremadament abundant registrada a les parts més elevades de l’extrem nord-occidental del país.
|
Nom de l’EMA
|
Comarca
|
PPT (mm)
|
|
Certascan (2.400 m)
|
el Pallars Sobirà
|
479,3
|
|
Lac Redon (2.247 m)
|
la Val d'Aran
|
459,5
|
|
Sasseuva (2.228 m)
|
la Val d'Aran
|
345,2
|
|
Falset
|
el Priorat
|
252,2
|
|
Bonaigua (2.266 m)
|
el Pallars Sobirà
|
247,1
|
|
Malniu (2.230 m)
|
la Cerdanya
|
228,5
|
|
Vielha e Mijaran
|
la Val d'Aran
|
224,9
|
|
Prades
|
el Baix Camp
|
210,2
|
|
Espot (2.519 m)
|
el Pallars Sobirà
|
197,0
|
|
Puig Sesolles (1.668 m)
|
el Vallès Oriental
|
194,1
|
|
la Llacuna
|
l’Anoia
|
190,3
|
|
Tarragona - Complex Educatiu
|
el Tarragonès
|
185,5
|
|
Begues - PN del Garraf
|
el Baix Llobregat
|
182,9
|
|
Torroja del Priorat
|
el Priorat
|
179,3
|
|
el Masroig
|
el Priorat
|
179,1
|
|
Olot
|
la Garrotxa
|
177,7
|
|
Molló
|
el Ripollès
|
177,0
|
Figura 1:
Mapes de temperatura mitjana del mes de novembre de 2013 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.
