Altres Acords de Govern

Altres Acords de Govern

query_builder   3 desembre 2013 15:09

event_note Nota de premsa

Altres Acords de Govern

El Govern aprova la declaració de set espais naturals protegits de la plana de Lleida com a Zones Especials de Conservació
 
El Govern ha aprovat la declaració com a Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió biogeogràfica mediterrània els set Llocs d’Importància Comunitària (LIC) situats a la plana de Lleida i que formen part de la Xarxa Natura 2000. Aquesta és la darrera fase del desplegament de la XN2000 en aquests espais, que ja tenen plans de gestió aprovats des de l’any 2010. La llista d’espais naturals protegits que es declaren ZEC és:
 
Nom de l’espai
Comarca
Secans de la Noguera
Noguera
Bellmunt-Almenara
Noguera; Urgell
Plans de la Unilla
Segrià
Plans de Sió
Urgell; Pla d’Urgell; Segarra; Noguera
Secans de Belianes-Preixana
Garrigues; Urgell; Pla d’Urgell
Secans del Segrià i Utxesa
Segrià
Secans de Mas de Melons-Alfés
Segrià; Garrigues
 
Aquests set espais s’integren dins de les Zones Especials de Protecció per a les Aus (ZEPA) amb una superfície sensiblement menor. El seu objectiu és la protecció dels hàbitats d’interès comunitari que hi són presents així com les espècies d’interès comunitari, excepte les aus, que ja són objecte de protecció en les ZEPA. Especialment cal destacar la presència de determinats hàbitats aquàtics, com és el cas del Clot de la Unilla, o de les reduïdes peces de bosc de ribera que resten en la plana de Lleida. Pel que fa a les espècies, cal destacar la presència de ratpenats en aquests espais.
 
La protecció d’aquests espais mitjançant la seva inclusió a la xarxa Natura 2000 es va iniciar l’any 2003 tot i que la seva superfície actual va ser definida amb Acord del Govern de la Generalitat de l’any 2006. Així mateix, aquests espais ja estan inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) des de l’any 2006. L’Acord de Govern que ara s’ha aprovat no implica la modificació dels límits de l’espai ni la incorporació de noves mesures de protecció a les que ja van ser aprovades l’any 2010.
 
El Govern declara l’església de Santa Maria de Guissona i la Font Gòtica de Blanes com a bé cultural d’interès nacional
 
El Govern ha acordat declarar l’església de Santa Maria de Guissona i la Font Gòtica de Blanes com a bé cultural d’interès nacional (BCIN). També ha acordat delimitar l’entorn de protecció del Palau Fluvià de Guissona.
 
Església de Santa Maria
 
La construcció d’aquesta església arxiprestat es va iniciar any 1776 sobre les restes de l’església vella de la qual es conserven  la capella de la Mare de Déu del Claustre i la del Sant Crist. Arquitectònicament el temple segueix l’estil neoclàssic. Consta de tres naus, murs de pedra i paredat.
La façana principal d’estil neoclàssic està ideada com a una  “façana retaule”. La planta de l’església és de creu llatina formada per tres naus, una principal i dues laterals que donen accés a les cinc capelles amb cúpula i a un presbiteri central de planta quadrada amb dues capelles laterals als seus costats.
 
El campanar de l’església està situat sobre el creuer, és de base quadrada i consta de tres cossos. En el segon cos s’hi troba el rellotge i en el tercer quatre finestres d’arc semicircular amb balustrada i campana. A més, el Govern ha delimitat un entorn de protecció al voltant de l’església per garantir la conservació dels seus valors culturals.
 
Font Gòtica de Blanes
 
La Font Gòtica és un dels pocs exemples d’aquest tipus d’arquitectura gòtica civil que es conserven, i és, a més, una de les més antigues del país en l’aspecte monumental. va ser construïda durant la primera meitat del segle XV per pal·liar les deficiències del subministrament i la greu problemàtica d’insalubritat que patia la població, la qual s’havia enfrontat a brots epidèmics greus per la manca d’aigua.
 
Es tracta d’una estructura de planta octogonal que en alçat disposa de tres cossos diferenciats i en total s’apropa als set metres d’alçària. El primer cos és un basament, seguit pel cos principal del dipòsit d’aigua i un coronament piramidal octogonal.
 
Delimitació de l’entorn de protecció del Palau Fluvià
 
El Govern ha aprovat també la delimitació de l’entorn de protecció del Palau Fluvià a Guissona amb l’objectiu de preservar la relació entre el monument i la resta d’elements que l’envolten i garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals. El Palau Fluvià va ser declarat BCIN el 1993.
 
El Govern autoritza l’empresa pública Efiensa a sortir del capital de la firma d’energies renovables Energia i Vent
 
El Govern ha autoritzat avui l’empresa pública Eficiència Energètica (Efiensa), participada al 100% per l’Institut Català d’Energia (ICAEN) i en procés de liquidació, a desinvertir la seva participació en l’empresa d’energies renovables Energia i Vent, SA. Efiensa, que tenia com a finalitat participar en projectes empresarials relacionats amb la implantació d’energies renovables i amb l’eficiència energètica, participava en un 10% de l’accionariat d’Energia i Vent des de l’any 1999. La liquidació d’Efiensa s’inclou en el paquet de mesures de racionalització i simplificació de l’estructura del sector públic que es va aprovar l’agost de 2011.
 
El Govern aprova la subscripció de tres convenis internacionals del Departament de Salut
 
El Govern ha aprova la subscripció de tres convenis marc de col·laboració a nivell internacional en l’àmbit de la salut amb l’Ajuntament de Bogotà, el Ministeri de Salut de Mali i el Ministeri de Salut i d’Higiene Pública de la República de Guinea.
 
El primer conveni marc, amb l’Ajuntament de Bogotà, consisteix en una àmplia col·laboració en matèries de salut pública, assistència sanitària, recerca en salut, desenvolupament tecnològic i cooperació. Pel que fa als convenis que es subscriuran amb el Ministeri de Salut de Mali i amb el Ministeri de Salut i de la Higiene Pública de la República de Guinea, tindran per objectiu la col·laboració en matèria de formació de professionals sanitaris en aquests països i l’estudi, desenvolupament i posada en funcionament de les especialitats medicoquirúrgiques. L’objectiu d’aquests països és millorar el seu sistema de salut enfortint la formació dels seus professionals.