Els resultats de l’informe PISA a Catalunya mostren que el sistema supera en equitat a la mitjana de l’OCDE i s’apropa a l’excel·lència en l’àmbit de la comprensió lectora. Aquesta és una de les principals conclusions dels resultats de l’informe PISA que avalua cada tres anys les competències en matemàtica, comprensió lectora i científica.

 

El PISA ha avaluat els estudiants de 133 regions i països del món i enguany ha prioritzat en la prova la competència matemàtica. A Catalunya, la mostra avaluada ha estat de 1.410 alumnes de 51 centres educatius. Els resultats dels centres catalans avaluats són semblants als de l’anterior edició, celebrada el 2009. En la mostra realitzada a Catalunya, PISA va triar a l’atzar centres de complexitat baixa, mitjana i alta. A quart d’ESO a Catalunya hi havia un 16,1% de centres en complexitat baixa però en la mostra aquests centres queden representats en un 9,8%. Pel que fa a la complexitat mitjana dels centres, hi havia un 70,1% d’aquests centres a Catalunya i en la mostra van quedar representats en un 78,4%. Respecte els centres d’alta complexitat, hi havia un 13,8% de centres a Catalunya i en l’informe aquests van quedar representats en un 11,8%.

 

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, i el secretari de Polítiques Educatives del Departament, Joan Mateo, han valorat aquesta tarda l’informe a nivell de Catalunya. La consellera ha destacat que “els centres treballen molt, fan front a les dificultats i per això milloren”, i alhora ha ressaltat que “comparant amb nosaltres mateixos anem bé, però si comparem amb d’altres països o regions avaluades hem d’aprofundir en ciències. Això no és una cursa de puntuació, hem de veure què ha passat i quins impactes colaterals han incidit en la mostra”.

 

En aquest sentit, Rigau ha remarcat que els dos principals aspectes que tenen impacte en els resultats són el tipus d’alumnat i la metodologia emprada. I a Catalunya, a diferència d’altres comunitats autònomes, el que més impacte té és l’alumnat. Per això, ha afirmat “l’aspiració és escurçar al màxim les diferències pel que fa a l’origen de l’alumnat. El que volem és aconseguir l’excel·lència i situar més alumnes a la banda mitja, i creiem que tenim qualitat per fer-ho”. És per això que la consellera ha destacat que “amb la Lomce aplicada l’univers mostral canviarà perquè un percentatge d’alumnes no estaran a l’ESO i sí en canvi a la FP bàsica, i per tant no comptaran a PISA. Nosaltres anem a millorar el sistema. El sistema és útil quan millora cadascun dels alumnes i no quan prospera per una diferent organització”. Rigau ha assegurat que “a Catalunya el sistema millora en relació a cada alumne perquè n’hi ha més que es graduen i van als ensenyaments postobligatoris”. També ha ressaltat que “les recomanacions de l’OCDE per millorar els resultats van en el sentit de major autonomia, i la Lomce a la pràctica uniformitza els estàndards d’aprenentatge”.

 

La comprensió lectora és l’àmbit avaluat on millors resultats obtenen els alumnes, amb 501 punts, fet que situa a Catalunya per sobre de la mitjana dels països de l’OCDE que està en 496 punts.

 

Alguns dels països o regions amb la mateixa mitjana estadística en comprensió lectora són Regne Unit, França i Noruega. D’aquesta manera, Catalunya s’alinea amb els països situats en el nivell 3 en aquest àmbit. Destaca que la proporció d’alumnes s’apropa a la proporció de la mitjana de l’OCDE pel que fa als nivells 5 i 6, els nivells de l’excel·lència. També és en comprensió lectora on hi ha menys alumnes als nivells baixos en comparació amb l’OCDE, i per tant, més equitat.

 

La titular d’Ensenyament ha recordat en aquest apartat la tasca endegada pel Departament d'Ensenyament al voltant de la lectura i la comprensió lectora, quan el curs 2011-2012 es va posar en marxa l’Impuls de la Lectura als centres catalans: “Creiem que la política d’afavorir la lectura i que els joves incorporin els hàbits lectors va a favor d’aquest aprenentatge i ens situa al nivell de l’OCDE”.

 

La competència matemàtica és la prioritzada en la darrera edició de l’informe. En aquest àmbit, Catalunya obté una puntuació mitjana de 493 punts, a només un punt per sota de la mitjana de l’OCDE –que és de 494-, i està en el nivell 4, el mateix que el país que lidera a nivell europeu, Suïssa –amb 531 punts-. Catalunya té la mateixa mitjana estadística en matemàtiques que Islàndia, Regne Unit i França.

 

Els resultats en competència matemàtica posa de manifest que dels diferents àmbits avaluats, el que obté millors resultats és el de quantitat, i el pitjor és el d’espai i mesura, fet que mostra una coincidència amb els resultats de les proves d’avaluació de 4t d’ESO que elabora el Consell Superior d’Avaluació. En matemàtiques hi ha també menys alumnes als nivells baixos i més equitat, però no hi ha tanta proporció d’alumnat en els nivells d’excel·lència. Per tal de millorar en competència matemàtica, el Departament d’Ensenyament va implantar el curs 2012-2013 més hores de matemàtiques al currículum als cursos de 2n i 4t d’ESO, i va presentar el document de competències bàsiques en l’àmbit matemàtic i les instruccions sobre els àmbits d’espai i mesura.

 

Finalment, la darrera de les competències analitzades ha estat la científica. Catalunya té en aquest àmbit una puntuació de 492 punts, per sota de la mitjana de l’OCDE -501 punts- i en el mateix nivell de Finlàndia –el país líder europeu amb 545 punts-. Rigau ha dit que l’objectiu és recuperar la puntuació del 2003, per sobre dels 500. També hi ha una major equitat en competència científica, un major alumnat als nivells baixos avaluats, però menor presència en els nivells excel·lents. En l’àmbit científic, Espanya, Noruega, Hongria i Itàlia tenen idèntics resultats de mitjana.

 

És també per aquest motiu que el Departament d'Ensenyament presentarà a partir del gener les competències bàsiques en l’àmbit científic, dins de l’Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar. L’objectiu és millorar en la competència i conjuntament amb els centres analitzar quins aspectes incideixen en els resultats. Rigau ha declarat que “ara valorarem amb els centres per saber si hi ha incidència en els continguts o en la dedicació horària. Creiem que amb la formació que farem als centres i amb l’aplicació d’aquestes competències bàsiques millorarem en les properes proves”.

 

 

 

La consellera ha recordat que la graduació dels alumnes avaluats de 4t d’ESO el passat curs va ser del 86,5%. Tot i  que els informes internacionals es basen en els alumnes avaluats, la consellera ha volgut donar també la graduació respecte l’alumnat matriculat, que va ser del 83,9%. En el cas dels avaluats, ja se supera el 85% dels objectius europeus i en el cas dels matriculats s’hi aproxima.