El Consell Executiu ha aprovat el projecte de llei del Protectorat de Fundacions i de verificació de l’activitat de les associacions declarades d’utilitat pública, amb la finalitat de donar compliment a la disposició transitòria quarta del llibre tercer del Codi civil de Catalunya. Aquesta disposició estableix el règim jurídic del Protectorat per dur a terme les seves funcions de forma eficaç i eficient, d’acord amb els estatuts de les diferents entitats, la voluntat del fundador i les finalitats fundacionals.

 

El text aprovat serveix perquè el món fundacional i associatiu s’adapti a la realitat, que els darrers anys ha experimentat un notable increment en el seu volum d’activitat i presència en la vida econòmica del país i ha desenvolupat activitats de gran impacte econòmic i social d’acord amb els nous reptes de la societat.

 

El projecte té dos objectius clars: respectar l’autonomia de gestió i funcionament i permetre una actuació àgil i eficient del Protectorat i també de l’òrgan de supervisió. Per aquest motiu, el projecte de llei articula un Protectorat basat en criteris de llibertat, responsabilitat, flexibilitat i agilitat, en un adequat equilibri entre l’autonomia de gestió i funcionament, inherent a aquestes entitats, així com els necessaris mecanismes d’assessorament, foment i vetlla de l’interès general i d’actuació protectora que li correspon. Es pretén, així, fomentar l’autoresponsabilitat de les entitats per fer efectiva la mínima intervenció administrativa.

 

Per aconseguir aquest doble objectiu, el nou text preveu un seguit de mesures de foment dels controls interns en el si de les entitats, de responsabilització dels patrons, col·laboració interadministrativa i institucional per tal de coordinar les funcions de seguiment, control i supervisió. El text instaura també una nova potestat: la sancionadora, amb la finalitat que actuï com a mecanisme dissuasiu d’aquelles conductes legalment contràries a les obligacions administratives i com a mesura de confiança per als qui contribueixen al seu finançament.

 

 

El projecte de llei s’estructura en cinc títols, vuit disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i quatre disposicions finals.

 

La figura del Protectorat, regulada en el títol 2, s’estableix com a òrgan que du a terme la funció de l’Administració de vetllar pel recte exercici del dret de fundació. Alhora, la llei declara explícitament que el Protectorat fa les seves funcions amb ple respecte de l’autonomia de gestió i funcionament de les 2.984 fundacions inscrites. Cal remarcar, però, que la potestat inspectora i el règim sancionador d’aquest òrgan, regulat en el títol 5, serà procedent si hi ha indicis d’irregularitat de qualsevol índole. En aquest sentit, la Llei enumera amb caràcter enunciatiu i no limitatiu, els supòsits que faculten per a l’exercici de la potestat inspectora com ara la no-presentació dels comptes durant dos exercicis, la falta de declaració responsable, l’incompliment reiterat dels requeriments del Protectorat o la destinació de recursos a despeses no relacionades amb l’objecte fundacional.

 

D’altra banda, sobre el règim sancionador, el text vol esdevenir un element de garantia del compliment efectiu de la voluntat fundacional i associativa. Així, fa responsables els membres de l’òrgan de govern i les persones que exerceixen funcions de direcció de les infraccions tipificades com a tals, quan la seva responsabilitat sigui individualitzable. De totes maneres, el text tipifica com a infraccions un nombre reduït de supòsits ja que les conductes infractores més importants ja disposen d’altres mecanismes indirectes de sanció previstos al llibre III del Codi civil, com ara la impossibilitat d’obtenir subvencions o la ineficàcia dels actes. Les sancions de caràcter econòmic es complementen amb el tancament registral parcial i l’amonestació, segons el tipus d’infracció.

 

Finalment, sobre les disposicions finals, cal destacar les relatives a la presentació unificada de comptes, que s’instrumenta com un mecanisme per tramitar i obtenir informació a través d’una finestreta única. La disposició transitòria única regula el deure de comunicació de l’acumulació de càrrecs.

 

Amb aquest text, es deroga definitivament la Llei 5/2001, de fundacions i s’actualitza definitivament el seu marc legal.