Ens ha deixat Josep Maria Castellet (1926-2014), escriptor, crític literari i editor. La seva trajectòria és difícil de resumir en poques paraules perquè va ser extensa, fecunda, evolutiva, eclèctica, densa i molt interessant. Va connectar la literatura del nostre país amb els corrents intel·lectuals europeus d'actualitat en cada moment; i des del sector privat va ajudar a dotar la cultura catalana d'una eina potent, Edicions 62, quan era més necessària que mai per la repressió que patia llavors.

 

Castellet ha estat un intel·lectual de referència, que va connectar la nostra cultura amb l'europea en moments de tancament, va contribuir al desplegament de la literatura en català i va contribuir a fer de 62 una de les millors editorials europees. Va posar la seva saviesa al servei d'una cultura catalana moderna, i va crear instruments crítics per ensenyar-nos a valorar autors catalans de talla universal com Salvador Espriu, Josep Pla i Mercè Rodoreda. Josep Maria Castellet sabia què passava a l'àmbit cultural del món, ens ho va explicar i ho va aplicar.

 

Amb la seva tasca crítica, editorial, connectant Catalunya amb els corrents culturals del món, amb els seus intents constants de donar a conèixer la realitat catalana entre els intel·lectuals espanyols, Josep Maria Castellet va prestar un servei incalculable al nostre país. En el seu cas, a més, aquest decantament cap a la literatura catalana té el valor afegit de ser una opció personal  conscient i volguda, per part d'una persona que no provenia d'aquesta tradició. Ell mateix ho explicava a l'escriptora Maria Antònia Oliver: "M'adono que en una situació com la nostra, en la qual faltaven tants estudis sobre literatura catalana, més valia dedicar-hi els esforços. Com que, d'altra banda, la literatura catalana m'oferia una sèrie d'autors i d'obres d'un nivell que en podríem dir universal, d'alt nivell literari, aquesta dedicació no significava rebaixar el nivell del meu treball, i, a més, tenia l'incentiu d'investigar un terreny més verge".

 

L'altra vessant de la seva tasca, l'editorial, s'explica només fullejant el catàleg complet que va publicar Edicions 62 amb motiu del seu 50è aniversari, un acte on vaig tenir el goig de compartir l'escenari amb ell. Si com diu Jorge Herralde un catàleg és l'autobiografia de tot editor, la de Castellet quedarà, sòlida i monumental: la tria crítica de les millors obres de la literatura catalana, l'aposta pels nous autors de cada moment i l'aproximació al nostre públic de les millors obres de la literatura universal, les més actuals i les més clàssiques. Una tasca, a més, feta des de l'honestedat de qui va distingir clarament la seva labor crítica de la seva tasca editorial, sense confondre-les ni barrejar-les.

 

En paraules de Vicenç Llorca, "després de tants posicionaments i inquietuds intel·lectuals, Castellet ha trobat en l'eclecticisme crític, i en un cert relativisme de pensament, aquell grau de saviesa pel qual hom intueix que la intel·ligència és saber acostar posicions i, sobretot, ser conscient que les coses podrien haver estat d'una altra manera". El seu mestratge i el seu compromís amb el país i la seva cultura queden per sempre en les seves obres.