Vuit escriptors nòrdics descobreixen la realitat catalana

Vuit escriptors nòrdics descobreixen la realitat catalana

La iniciativa ha estat organitzada en col·laboració amb el PEN Català, l'Institut Ramon Llull i l'Ajuntament de Barcelona

query_builder   15 novembre 2013 19:17

event_note Nota de premsa

Vuit escriptors nòrdics descobreixen la realitat catalana

La iniciativa ha estat organitzada en col·laboració amb el PEN Català, l'Institut Ramon Llull i l'Ajuntament de Barcelona

Vuit escriptors nòrdics descobreixen la realitat catalana
El Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya ha organitzat aquesta setmana, en el marc del seu programa de visitants internacionals, el projecte NORDIC CATALONIA, una visita a Barcelona de 8 escriptors de Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia que, durant tres dies, s’han submergit en la cultura catalana i han abordat diversos aspectes que la literatura i la llengua catalanes tenen en comú amb els països nòrdics. A més, han participat en diversos debats sobre literatura, migracions i diàleg intercultural, organitzats pel PEN Català i per la Universitat de les Nacions Unides. La iniciativa ha estat organitzada en col·laboració amb el PEN Català, l’Institut Ramon Llull i l’Ajuntament de Barcelona.
 
Aquest migdia, en el marc d’una roda de premsa a l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), els mateixos escriptors i els organitzadors de la visita han exposat les conclusions d’aquesta experiència de diplomàcia cultural.
 
Els escriptors participants han valorat positivament el programa. Han explicat que l’experiència ha estat molt enriquidora, que tornen als seus països amb un major coneixement de Catalunya i la seva cultura. El danès Ib Michael ha destacat que ‘no és qüestió de si la cultura és catalana, tibetana, danesa o sueca, sinó que es tracta de mantenir vives les cultures, objectiu últim de la literatura’. En aquest sentit, ha insistit que ‘tornem a casa més savis de com vam arribar’. Un dels aspectes que més ha sorprès als escriptors és ‘la passió dels catalans pel seu país i per la seva llengua’. Per la seva banda,Hanne Ørstavik se’n torna al seu país ‘captivada per la bellesa de l’intercanvi amb altres escriptors, de la calidesa de la gent i, en definitiva, de Barcelona’. Així mateix, el suec Ulf Eriksson ha afegit que aquesta visita és ‘el primer pas en un intercanvi bilateral entre Suècia i cadascun dels països nòrdics i Catalunya’. Per últim, el membre de l’Acadèmia Sueca Kjell Espmark ha reivindicat la diversitat lingüística d’Europa i ho ha il·lustrat recordant el seu poema ‘quan una llengua mor, els morts moren per segona vegada’.
 
Per part dels organitzadors, Josep-Lluís Alay, director de Patrimoni, Museus i Arxius de l’Ajuntament de Barcelona, ha destacat les diverses visites culturals que ha inclòs el programa. Per la seva banda, Albert Royo, secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, ha destacat que l’objectiu del projecte és promoure l’intercanvi d’experiències entre autors de països amb una llarga experiència en la gestió de la diversitat cultural: els països nòrdics i Catalunya’ i ha afegit que ‘tenen més en comú del que sembla: les seves literatures són similars en el volum de mercat i els seus lectors i editors tenen un fort compromís amb les respectives llengües’. Carme Arenas, presidenta del PEN Català, ha remarcat que la seva entitat treballa per potenciar el diàleg intercultural. Finalment, Marc Dueñas, cap de Relacions Institucionals de l’Institut Ramon Llull, ha destacat que ‘en el marc dels tallers, els escriptors de Catalunya han pogut intercanviar impressions i vivències, enriquint-se amb la realitat de la literatura nòrdica. “Es tracta d’un enriquiment mutu”, ha acabat dient.
 
La delegació nòrdica ha estat formada per:
  • Ulf Eriksson (Suècia). A banda de poesia, ha publicat novel·la, contes, assaig i crítica. Actualment, és crític dels diarisGöteborgs-Posten i Svenska Dagbladet. Recentment, ha traduït una novel·la d’Elia Barceló i poesies d’Antonio Gamonedas.
  • Kjell Espmark (Suècia). Escriptor i investigador de literatura i catedràtic honorari en Ciències Literàries per la Universitat d’Estocolm. Membre de l’Acadèmia Sueca, que és l’encarregada d’atorgar el Premi Nobel de Literatura.
  • Hanne Ørstavik (Noruega). Amb la publicació de la novel·la Hakk el 1994, va iniciar una carrera que l'ha portada a ser una de les escriptores noruegues més conegudes de la literatura contemporània. En castellà, trobem: Mujeres de los fiordos, Nordica, 2009 (antologia sobre 10 escriptores noruegues).
  • Jukka Laajarinne (Finlàndia). Escriptor de contes infantils i juvenils.
  • Ib Michael (Dinamarca). Gran part de la seva prosa està estilísticament relacionada amb el realisme màgic de la literatura hispanoamericana. En castellà: Cuentos europeos, Anagrama, 1994 (inclòs en aquesta antologia sobre 12 escriptors de països nòrdics) i  Príncipe, Salamandra, 2002.
  • Leena Parkkinen (Finlàndia). Novel·lista i guanyadora del Helsingin Sanomat Literature Prize 2009. Representa la tercera generació d’una nissaga d’autors començada amb el seu avi.
  • Kjersti A. Skomsvold (Noruega). El 2009 va fer el seu debut literari amb Jo fortere jeg går, jo mindre er jeg, una novel·la que ha estat premiada i traduïda a diverses llengües. En castellà: Cuanto más deprisa voy, mas pequeña soy, Lengua de Trapo, 2011.
  • Sigurbjörg Þrastardóttir (Islàndia). La seva poesia ha estat traduïda a dotze idiomes i ha participat en nombroses conferències literàries, festivals de poesia i antologies d’arreu d’Europa. En català: Paracaigudes de tulipes, traducció de Francesc Parcerisas. Dins la col·lecció de plaquettes de poesia Els ulls de Tirèsies de l’editorial Cafè Central.
 
El programa de la visita ha inclòs contactes amb escriptors catalans i amb escriptors estrangers residents a Catalunya, així com diversos tallers sobre temàtiques d’interès global i visites a diversos centres culturals.
 
Entre altres activitats, la delegació nòrdica es va reunir amb el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i va participar en dos tallers:
  • “Literatura i societat”, en el qual hi van participar autors locals com ara Gemma Gorga, Francesc Parcerisas, Jordi Puntí i Jaume Subirana.
  • La migració, la literatura i el diàleg Intercultural, coorganitzat amb la Universitat de les Nacions Unides (UNU), en el qual hi van intervenir escriptors residents a Catalunya com Amir Ali, Annie Bats, Francesc Miralles, Matthew Tree i Salem Zenia.
 
La diplomàcia cultural, a través de programes de visitants internacionals com aquest, és una de les dimensions de la diplomàcia pública. D’aquesta manera es promou l’intercanvi d’idees, experiències i manifestacions culturals diverses per millorar el coneixement i la comprensió mútua i generar noves oportunitats de col·laboració.
 
El Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya té per objectiu projectar Catalunya internacionalment mitjançant instruments de diplomàcia pública. Els programes de visitants internacionals són una eina clau de la diplomàcia pública per enfortir les relacions de confiança personals, professionals i institucionals entre la societat civil de diferents països.