És l’únic hospital de Catalunya que realitza aquest tipus de trasplantament. Des que es va posar en marxa aquest programa, l’any 2006, s’han fet 22 trasplantaments cardíacs amb una supervivència del 84,2% als 3 anys de la intervenció
L’èxit d’aquest programa també es basa en l’ús de dispositius d’assistència ventricular, una mena de "cors artificials" que permeten mantenir els nens i nenes amb cardiopaties en unes condicions adequades fins a l'aparició d'un òrgan compatible. Gràcies als avenços tecnològics, la supervivència d’aquests pacients fa que aquests dispositius siguin una eina necessària com a pont cap al trasplantament i la seva recuperació posterior
Un nen de 6 anys que patia una miocardiopatia que li impedia caminar va estar gairebé un any amb un d’aquests dispositius (el que més l’ha portat fins ara a l’Estat espanyol) fins que se li va realitzar el trasplantament. Actualment, s'està adaptant al seu nou cor i ja comença a poder córrer
El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut ha reconegut l’Hospital Universitari Vall d’Hebron com a centre de referència a l’Estat espanyol en trasplantament cardíac infantil. L’Hospital ja comptava amb 19 grups de patologies reconegudes amb aquesta acreditació.
Els centres, serveis i unitats de referència (CSUR) del Sistema Nacional de Salut (SNS) tenen com a objectiu garantir l'equitat en l'accés a una atenció sanitària de qualitat, segura i eficient a les persones amb patologies que, per les seves característiques, necessiten cures d'alt nivell d'especialització. Aquests centres són una de les eines del Ministeri de Sanitat i Política Social (MSPS) en col·laboració amb les comunitats autònomes, per avançar en la cohesió del Sistema Nacional de Salut i perquè tota la població tingui les mateixes oportunitats d'accedir a les prestacions.
El Programa de trasplantament cardíac a Vall d’Hebron es va iniciar el 2006 amb un trasplantament cardiopulmonar, el primer que es realitzava a l’Estat a un pacient en edat pediàtrica. Dos anys més tard, el 2008, es va fer el primer trasplantament cardíac i des d’aleshores se n’han realitzat 22 amb una supervivència del 84,2% als 3 anys de la intervenció.
En aquest àmbit, a Vall d’Hebron es treballa per posar en marxa trasplantaments de grup sanguini no compatible que permetran incrementar el nombre de donants per als nens i nenes menors de 3 anys.
Alternatives tecnològiques en l’espera del trasplantament cardíac
Les cardiopaties congènites són les malformacions congènites més freqüents. A Catalunya neixen cada any al voltant de 600 nadons amb cardiopaties congènites (la incidència és d’entre 5 i 12 de cada 1.000 nadons vius), dels quals al voltant d’un 25% requerirà atenció quirúrgica en l’edat pediàtrica. Gràcies als avenços tecnològics i al perfeccionament de les tècniques quirúrgiques, la supervivència d’aquests pacients ha augmentat de forma notable en els darrers anys, cosa que ha provocat que un major nombre de nens desenvolupi, en créixer, insuficiència cardíaca i fallida cardíaca i requereixi un trasplantament cardíac. A més, la taxa de miocardiopaties (l’afectació de la força del múscul cardíac per causes familiars o adquirides) és d'1 de cada 100.000 habitants i prop del 40% dels nens moren al cap de 2 anys del diagnòstic de la malaltia.
En aquests casos, els dispositius d’assistència ventricular són avui en dia una eina essencial com a pont al trasplantament, ja que permeten mantenir els receptors en unes condicions adequades fins a l'aparició d'un òrgan compatible. Atès que cada vegada el temps d'espera de l'òrgan és més llarg, sobretot en nens petits, és necessari disposar d’aquests dispositius de mitja i llarga durada, per evitar el deteriorament del pacient i que es mantingui en bones condicions fins al trasplantament cardíac.
A l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ja fa anys que es treballa amb aquestes tècniques d’alta complexitat amb resultats molt positius. Concretament, als pacients pediàtrics amb malformacions congènites del cor o cardiopaties adquirides i que estan a l’espera d’un trasplantament se’ls dóna suport circulatori, en funció del cas, o bé amb un dispositiu d’assistència ventricular, o bé amb oxigenació amb membrana extracorpòria (ECMO). El dispositiu d’assistència ventricular està format per dues bombes pneumàtiques (ventricles) que, adientment connectades al cor o als grans vasos, bomben la sang com si es tractés del mateix cor. El procés, que permet substituir totalment o parcialment la funció del cor, el monitora el metge mitjançant un ordinador incorporat. Existeixen múltiples dispositius d’assistència, el més utilitzat de llarga durada en nens fins al moment és el Berlin Heart®. D’altra banda, l’ECMO és un dispositiu que comprèn una bomba de sang i un oxigenador que permet afegir oxigen a la sang del pacient i eliminar-ne el diòxid de carboni, a més de donar suport circulatori.
El cas de l’Unai
L’Unai Casado, pacient de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, és el nen que més temps ha portat un dispositiu d’assistència ventricular a l’Estat espanyol. Aquest pacient de 6 anys, afectat d'una miocardiopatia que li impedia caminar i li provocava pèrdues de coneixement freqüents, es va incloure a la llista de trasplantament cardíac el novembre de 2009, atès que en aquell moment no hi havia cap donant, els metges van decidir col·locar-li un dispositiu d’assistència ventricular (tipus Berlin Heart®) el 30 de novembre de 2011. Se li va realitzar el trasplantament el 4 de novembre de 2012 i se li va donar l'alta sis mesos després. No només és el pacient pediàtric de l’Estat que més temps ha portat un dispositiu d’assistència ventricular, sinó que ha anat superant totes les complicacions i ara s'està adaptant al seu nou cor i ja comença a poder córrer.