La Generalitat, a través del Departament d’Empresa i Ocupació, impulsa una nova Llei de Cooperatives de Catalunya que regula, protegeix i fomenta el moviment cooperatiu i és una competència exclusiva pròpia. Un dels objectius és crear un marc jurídic més flexible amb diferents alternatives perquè cada cooperativa, en l’exercici de la seva autogestió, pugui adaptar el seu funcionament per ser més competitives.
Així mateix, la nova Llei vol ajudar a assolir un major dimensionament del món cooperatiu i fer més atractiu aquest model d’empresa tant als emprenedors com als assessors, per tal de fomentar-ne la creació.
Situació actual del cooperativisme a Catalunya
Actualment a Catalunya hi ha 4.130 cooperatives amb un 15% de la població vinculada a aquestes empreses: 38.000 llocs de treball directes, 42.000 socis en cooperatives de serveis, 100.000 agricultors vinculats a cooperatives agràries i al voltant d’un milió de persones sòcies de cooperatives de consum.
Durant els darrers anys s’ha produït un increment en la creació de cooperatives passant de les 113 registrades el 2011 a les 147 el 2012. L’any 2013 es va tancar també amb 147 empreses constituïdes, xifra que consolida aquesta tendència a l’alça. També destaca que les empreses d’economia cooperativa facturen uns 4.000 milions d’euros a l’any, el que representa aproximadament el 2% del Producte Interior Brut català.
Els objectius i les novetats de la nova Llei es fixen en els següents cinc punts:
1) Fomentar la creació de noves cooperatives i la consolidació de les ja existents
En aquest punt, la reforma de la llei proposa reduir de tres a dos el nombre mínim de socis per a constituir una cooperativa. Així mateix, afavoreix la continuació empresarial en forma cooperativa, en tant que permet la possibilitat de reactivació o transformació de les cooperatives dissoltes i no liquidades.
2) Simplificar i eliminar càrregues
Per a constituir una cooperativa s’impulsa un procediment exprés d’inscripció, més àgil i operatiu. Se suprimeixen diferents tràmits burocràtics, com per exemple l’obligació d’elevar a escriptura pública i inscriure en el registre els convenis intercooperatius o l’exigència actual per les cooperatives de segon grau d’auditar els sempre comptes anuals. També se simplifiquen conceptes tècnics del món cooperatiu per fer-ho més entenedor.
3) Reforçar les vies de finançament de les cooperatives
Per complir amb aquest objectiu s’incorpora la figura del soci temporal que ajudarà a ajustar les necessitats, sobretot d’ocupació, de la cooperativa al mercat. També es permetrà que hi hagi socis col·laboradors que només aportin capital.
4) Millorar la gestió empresarial de les cooperatives
En aquest punt es rebaixa la relació d’actes que, per imperatiu legal, han d’anar a aprovació de l’Assemblea General; es permet que s’atribueixin, estatutàriament, a l’òrgan d’administració de competències que fins ara corresponien a l’Assemblea General, respectant el mínim legal; i es permet l’entrada de persones no sòcies a l’òrgan d’administració per millorar la seva professionalitat.
5) Assolir un major dimensionament del món cooperatiu
Els empresaris individuals podran ser socis d’una cooperativa de segon grau i s’indica de manera expressa que les operacions de subministraments, lliuraments de productes o serveis entre les persones signants dels convenis no es consideren operacions amb tercers i així aquestes podran gaudir de les avantatges fiscals corresponents.
