El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) del Departament de Cultura restaura el mausoleu del general Prim

query_builder   4 febrer 2014 18:46

event_note Nota de premsa

El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) del Departament de Cultura restaura el mausoleu del general Prim

  • La intervenció, encarregada per l’Ajuntament de Reus amb motiu de la commemoració del bicentenari del naixement del general Prim, ha durat deu mesos i l’ha dut a terme un equip de quatre conservadors-restauradors
  • S’ha fet la neteja mecànica i química de la superfície del mausoleu i s’ha aplicat una capa de protecció per preservar-lo dels agents externs que el podrien malmetre de nou
  • La restauració també ha inclòs el taüt de fusta folrada de vellut negre i galons daurats ornamentals, amb creu metàl·lica a la tapa superior, que estava dins del mausoleu i que contenia el taüt de plom
  • La intervenció ha tingut un cost 80.942,30 euros, dels quals la Diputació de Tarragona assumeix el 70% i el Departament de Cultura el 30% restant
Base del mausoleu, a mig restaurar
Base del mausoleu, a mig restaurar
El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) del Departament de Cultura ha finalitzat la restauració del mausoleu del general Joan Prim i Prats, ubicat al Cementiri General de Reus. La intervenció, encarregada per l’Ajuntament de Reus amb motiu de la commemoració del bicentenari del naixement del general Prim, ha durat deu mesos i l’ha dut a terme un equip de quatre conservadors–restauradors del CRBMC.
 
La intervenció de restauració ha consistit en una neteja mecànica i química de la superfície del mausoleu i en l’aplicació d’una capa de protecció per preservar-lo dels agents externs que el podrien malmetre de nou. La restauració també ha inclòs el taüt de fusta folrada de vellut negre i galons daurats ornamentals, amb creu metàl·lica a la tapa superior, que estava dins del mausoleu i que contenia el taüt de plom.
 
La restauració del mausoleu del general Prim ha tingut un cost 80.942,30 euros, dels quals la Diputació de Tarragona assumeix el 70% i el Departament de Cultura el 30% restant.
 
L’artista Plácido Zuloaga és l’autor d’aquesta obra, feta a Eibar (Guipúscoa) durant els anys 1874–1875. L’escultor francès Émile Hébert és l’autor de totes les parts esculturades del sarcòfag, fetes en bronze i recobertes en argent.
 
 
Procés de conservació–restauració
 
L’estat de conservació del mausoleu era força estable, en general, però deficient en la part decorativa del sarcòfag. El ferro oxidat a causa de les humitats que havia patit el mausoleu era la causa principal del deteriorament. Es tractava d’una oxidació superficial intensa, per sobre i per sota del metall noble, que produïa bombolles, aixecaments, doblecs, despreniments i pèrdues de material. També hi havia diverses alteracions de la plata, amb enfosquiments i llacunes considerables, així com una gruixuda capa de greix. 
 
La intervenció de restauració ha consistit a fer una neteja mecànica dràstica del greix, sobretot en les zones internes; les parts decoratives externes s’han netejat mecànicament i químicament en superfície, així com internament en les zones amb aixecaments que, netes i inhibides, han rebut l’adhesió de les parts doblades o aixecades que encara es mantenen a lloc, algunes subjectes per l’oxidació.
Balustre
Un cop acabat el procés d’inhibició, s’ha aplicat una capa de protecció per preservar-lo dels agents externs que el podrien malmetre de nou.
 
El muntatge de totes les peces a l’emplaçament de Reus serà laboriós, però ja en la seva fase de desmuntatge es van numerar totes les peces, tant en l’embolcall com en el croquis, i aquesta numeració resta avui escrita en una etiqueta i lligada a cada peça. També s’ha constatat que cada peça, des d’un origen, porta una numeració, lletra o marca —incisa o pintada— per facilitar-ne el muntatge. 
 
Aquest procés s’ha fet tres vegades: l’any 1875, amb la inauguració a Madrid; l’any 1970, al Cementiri General de Reus, i l’any  2014, amb el bicentenari del naixement de Joan Prim i Prats.
 
La intervenció s’ha completat amb la restauració del taüt de fusta folrada de vellut negre i galons daurats ornamentals, amb creu metàl·lica a la tapa superior, que estava dins del mausoleu i que contenia el taüt de plom. En el moment de l’extracció de les restes, aquest es va separar la part inferior de la resta del taüt.
 
Quan es va fer l’estudi forense, es va desvestir la mòmia i es va constatar que damunt d’aquesta i de la vestimenta hi havia una capa de cera i olis. La restauració ha consistit a treure aquesta cobertura i condicionar l’uniforme per tornar a cobrir el cos del general.
 
 
Ressenya històrica
 
Joan Prim i Prats neix a Reus el 1814 i mor assassinat a Madrid el 1870. És el polític català més important del segle XIX, i ocupava el càrrec de cap del Govern i Ministre de la Guerra en el moment de la seva mort.
Per tractar-se d’un cap d’Estat, el govern va ordenar construir un gran mausoleu en el “Panteón de Hombres Ilustres”, junt a la Basílica d’Atocha, on també hi reposen altres polítics.
 
La ciutat de Reus va sol·licitar, des d’un inici, les restes del seu fill il·lustre, i amb motiu del centenari de la seva mort, les despulles es van traslladar a Reus, juntament amb el gran mausoleu de Plácido Zuloaga. El monument s’instal·là en una placeta entre pins en el Cementiri General de Reus.
 
 
El mausoleu
 
Es tracta d’una de les obres cabdals de l’artista, datada entre 1874–1875, seguint les tendències neoclàssiques i renaixentistes.
 
Inicialment, el mausoleu té tres parts. D’una banda, el sarcòfag o caixa, on reposa el taüt amb les restes, que se sosté per quatre potes i està cobert per la figura jacent del general. Té una decoració central de plafons de bronze i plata repussada, amb escenes de guerres: “Batalla de Castillejos” i “Entrada del General a Madrid”; quatre plafons amb retrats de militars romans; l’escut, esmaltat, i el nom, orlat i damasquinat. En la part inferior, hi ha quatre aplics de bronze, pintats i platejats, amb el rellotge i la calavera. En la resta del sarcòfag, el ferro té una preparació amb ratlles fetes mitjançant una ganiveta molt afilada, que va ser invenció de l’artista, per col·locar els fils d’or i plata més ràpidament i donar més qualitat al treball, al qual s’acabarà donant una capa de pavó negre al ferro.
 
Amb la mateixa tècnica del damasquinatge, el mausoleu portava un baldaquí sostingut per quatre columnes amb florons i una creu al centre superior. Actualment, es creu desaparegut.
 
Quan es va portar a Reus, encara s’hi va col·locar la reixa perimètrica, però aquesta desapareix en el moment que es munta l’urna de vidre que el cobreix.
 
La part actualment exposada es compon d’unes 150 peces, un muntatge peça a peça mitjançant uns 10.000 cargols, amb un pes total de 1.800 Kg.
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined