Un cop acabat el procés d’inhibició, s’ha aplicat una capa de protecció per preservar-lo dels agents externs que el podrien malmetre de nou.
El muntatge de totes les peces a l’emplaçament de Reus serà laboriós, però ja en la seva fase de desmuntatge es van numerar totes les peces, tant en l’embolcall com en el croquis, i aquesta numeració resta avui escrita en una etiqueta i lligada a cada peça. També s’ha constatat que cada peça, des d’un origen, porta una numeració, lletra o marca —incisa o pintada— per facilitar-ne el muntatge.
Aquest procés s’ha fet tres vegades: l’any 1875, amb la inauguració a Madrid; l’any 1970, al Cementiri General de Reus, i l’any 2014, amb el bicentenari del naixement de Joan Prim i Prats.
La intervenció s’ha completat amb la restauració del taüt de fusta folrada de vellut negre i galons daurats ornamentals, amb creu metàl·lica a la tapa superior, que estava dins del mausoleu i que contenia el taüt de plom. En el moment de l’extracció de les restes, aquest es va separar la part inferior de la resta del taüt.
Quan es va fer l’estudi forense, es va desvestir la mòmia i es va constatar que damunt d’aquesta i de la vestimenta hi havia una capa de cera i olis. La restauració ha consistit a treure aquesta cobertura i condicionar l’uniforme per tornar a cobrir el cos del general.
Ressenya històrica
Joan Prim i Prats neix a Reus el 1814 i mor assassinat a Madrid el 1870. És el polític català més important del segle XIX, i ocupava el càrrec de cap del Govern i Ministre de la Guerra en el moment de la seva mort.
Per tractar-se d’un cap d’Estat, el govern va ordenar construir un gran mausoleu en el “Panteón de Hombres Ilustres”, junt a la Basílica d’Atocha, on també hi reposen altres polítics.
La ciutat de Reus va sol·licitar, des d’un inici, les restes del seu fill il·lustre, i amb motiu del centenari de la seva mort, les despulles es van traslladar a Reus, juntament amb el gran mausoleu de Plácido Zuloaga. El monument s’instal·là en una placeta entre pins en el Cementiri General de Reus.
El mausoleu
Es tracta d’una de les obres cabdals de l’artista, datada entre 1874–1875, seguint les tendències neoclàssiques i renaixentistes.
Inicialment, el mausoleu té tres parts. D’una banda, el sarcòfag o caixa, on reposa el taüt amb les restes, que se sosté per quatre potes i està cobert per la figura jacent del general. Té una decoració central de plafons de bronze i plata repussada, amb escenes de guerres: “Batalla de Castillejos” i “Entrada del General a Madrid”; quatre plafons amb retrats de militars romans; l’escut, esmaltat, i el nom, orlat i damasquinat. En la part inferior, hi ha quatre aplics de bronze, pintats i platejats, amb el rellotge i la calavera. En la resta del sarcòfag, el ferro té una preparació amb ratlles fetes mitjançant una ganiveta molt afilada, que va ser invenció de l’artista, per col·locar els fils d’or i plata més ràpidament i donar més qualitat al treball, al qual s’acabarà donant una capa de pavó negre al ferro.
Amb la mateixa tècnica del damasquinatge, el mausoleu portava un baldaquí sostingut per quatre columnes amb florons i una creu al centre superior. Actualment, es creu desaparegut.
Quan es va portar a Reus, encara s’hi va col·locar la reixa perimètrica, però aquesta desapareix en el moment que es munta l’urna de vidre que el cobreix.
La part actualment exposada es compon d’unes 150 peces, un muntatge peça a peça mitjançant uns 10.000 cargols, amb un pes total de 1.800 Kg.