El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació Medi Natural, Josep Maria Pelegrí ha plantejat avui a la reunió de la Conferència sectorial de Medi Ambient, la creació d’una Comissió de seguiment per analitzar alternatives i solucions per evitar l’impacte ambiental dels purins davant l’anunci de tancament de les plantes de tractament d’excedents de purins a causa de la reforma  energètica anunciada per l’Estat.

 

S’han afegit a aquesta proposta altres comunitats autònomes  que també pateixen aquesta problemàtica com la d’Aragó, Balears i  Castellà-Lleó.

 

Pelegri ha insistit també en la reclamació a l’Estat que s’estableixi una moratòria de la reforma pel que respecta a aquestes plantes fins que es trobin solucions alternatives que evitin posar en risc de tancament de més de 540 explotacions ramaderes a Catalunya, proposta es veu amb bons ulls per part del Magrama, segons ha manifestat el conseller ala sortida de la reunió.

 

D’altra banda, i pel que respecta als fons del patrimoni natural de l’Estat, el conseller ha reclamat més recursos tenint en compte que les aportacions del Ministeri des del 2005 són nul·les (en el cas del Parc Nacional d’Aigüestortes)  i que tot recau en l’esforç pressupostari per part de la Generalitat.  

 

En aquest sentit, el conseller ha demanat suport al Ministeri per aconseguir recursos per al programa de reintroducció de l’ós bru al Pirineu a través dels programes Life, i també per al condicionament de línies elèctriques  per evitar impactes en l’avifauna protegida.

 

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, el ministro de Agricultura y Medio Ambiente, Arias Cañete, juntament amb els consellers i conselleres de les comunitats autònomes de Andalusia,  Aragón, Asturias, Cantabria, Castila-La Manxa, Castilla-León, Galicia, Madrid, Murcia, Navarra i Pais Vasco.

 

El protocol marc signat aquest avui a Madrid en el Marc de la Conferencia sectorial de medi Ambient en el marc reforça la col.laboració i el suport dels diferents programes de conservació que ja existeixin dins de l’àmbit pirinenc i amb el marc orientatiu del programa de conservació del Trencalòs a Espanya.

 

En virtut d’aquest conveni, s’afavorirà aquesta espècie que és símbol dels massissos muntanyosos com a factor de valorització del territori i de la creació d’oportunitats per al desenvolupament rural. A partir d’aquest acord, es crearà un grup de treball per portar a terme la recuperació d’aquesta espècie en llocs on s’havia extingit. Això s’aconseguirà, compartint els projectes de conservació que ja existeixen als Pirineus per maximitzar els èxits dels nous projectes.

 

A més es promouran i es donaran suport a les pràctiques ramaderes tradicionals als massissos que afavoreixen la conservació d’aquesta espècie protegida. També s’obre la porta a possibles altres projectes de col.laboració entre comunitats.

 

 

És una espècie carronyaire amb una alimentació molt especialitzada, ja que menja les restes més dures dels cadàvers, els cartílags i, principalment, els ossos. El seu nom li ve precisament de la tècnica que utilitza per poder trencar els ossos més grans, llençant-los des de gran altura sobre les tarteres per trencar-los i poder-los, així, engolir.

 

A Catalunya l'espècie era present, cap a començaments del segle XX, als Pirineus i als Ports de Tortosa. De seguida va desaparèixer d'aquest últim indret i va començar una regressió en sentit est-oest als Pirineus. A començaments dels anys 80 la població era només d'unes cinc o sis parelles distribuïdes per les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. D'aleshores ençà s'inicia un procés de recuperació i s'arriba als 84 adults l'any 2013, distribuïts en 42 territoris segurs a les comarques de la Val d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Noguera, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès.

 

La greu situació en què es trobava l'espècie va donar lloc, cap a finals dels anys 80, a la realització de l'anomenat Pla coordinat d'actuacions per a la protecció del trencalòs (1998). Posteriorment ha estat aprovat el Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya (Decret 282/1994, de 29 de setembre). En aquest Decret s'articulen totes les mesures de protecció de l'espècie encaminades a aconseguir-ne la recuperació de les poblacions. Un programa Life de la Unió Europea va permetre finançar algunes actuacions de conservació i protecció fins al 1998.

 

El Departament d’Agricultura  té  a més, d’aquest pla de recuperació en funcionament, un projecte  de cria en captivitat  al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge (CRFS) de Torreferrussa amb la finalitat de crear un estoc d’ocells per a la cria en captivitat, a partir d’aquests exemplars captius procedents de la xarxa internacional i d’exemplars irrecuperables provinents dels Pirineus. La finalitat de recuperar ocells o ous procedents de rescats en nius que han fracassat, obtenir exemplars per a projectes de reforç de poblacions o de reintroducció.

 

 

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agricultura.cat i twitter.com/agriculturacat.