El Consell de la Gent Gran de Catalunya (CGGC) i el Departament de Benestar Social i Família presenten avui al Baix Ebre i demà a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre el 7è Congrés Nacional de la Gent Gran. Ho faran en el marc d’unes trobades que permetran designar les persones delegades i els suplents d’aquestes tres comarques que formaran part de l’assemblea.

 

El procés culminarà el proper 1 d’octubre amb un acte central a Món Sant Benet en què es presentaran les ponències, es pactaran les conclusions i el manifest final. La iniciativa, que enguany duu per lema “Junts podem!”, se celebra cada quatre anys i la convoquen la Generalitat de Catalunya i el CGGC. L’objectiu és reflexionar sobre les diverses realitats que viuen les persones grans al nostre país i tractar les principals problemàtiques, inquietuds o necessitats del col·lectiu.

 

La primera presentació serà avui a partir de les 19.30 hores al Consell Comarcal del Baix Ebre amb la participació del seu president, Lluís Soler; la directora territorial de Benestar Social i Família a les Terres de l’Ebre, Manolita Cid; el coordinador del congrés i responsable de l’Oficina de la Gent Gran Activa, Agustí Vilà; i el vocal del CGGC, Joan Josep Carles Mariner.

 

Pel que fa a demà, el primer acte serà a Gandesa, a partir de les 10 hores, a la seu del Consell Comarcal de la Terra Alta amb l’assistència del seu president, Carles Luz; Manolita Cid; i el vocal del CGGC, Josep Maria Cervelló. S’han convocat fins a 13 entitats de gent gran d’Arnes, Batea, Bot, Corbera d’Ebre o la Fatarella, entre d’altres municipis.

 

Tot seguit serà el torn de Móra d’Ebre. A partir de les 12 del migdia el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre acollirà la mateixa presentació amb la intervenció del seu president, Jordi Jardí; Manolita Cid i la vocal del CGGC, Roland Ribera. En aquest cas també s’espera l’assistència d’una dotzena d’associacions de jubilats i pensionistes de diverses poblacions d’aquesta comarca.

 

El congrés s’estructura en tres fases: precongressual, congressual i poscongressual. La primera, en la qual s’emmarquen les tres sessions d’avui i demà, inclou desenes d’accions informatives arreu del país adreçades al màxim nombre de gent gran i persones interessades. La segona fase consistirà en l’acte central de la propera tardor, on es preveu la participació d’unes 600 persones. La majoria seran 471 delegats de tot Catalunya que s’aniran designant en les properes setmanes.

 

Per acord del CGGC es debatran dues ponències amb el títol “Persona, societat i benestar” i “La Catalunya del futur”. Finalment, l’organització ha planificat una última fase concebuda per donar a conèixer els resultats del congrés i que es manté activa al llarg del temps per fer seguiment dels acords adoptats.      

La ponència “La Catalunya del futur” en la seva redacció inicial advoca entre d’altres per la consecució d’un nou pacte social i intergeneracional global en el que cada generació (joves, adults i grans) trobi el seu espai i la seva utilitat en el si de la societat. El document parteix de la premissa que “cap persona hauria de suposar una càrrega per cap sector ni per la societat. La definició i assumpció dels drets i deures de cadascú, és el paràmetre més saludable per generar respecte, establir canals de participació i proveir l’atenció necessària a qui pugui necessitar-la”.

 

Per la seva banda, la ponència “Persona, societat i benestar” referma la postura de rebutjar qualsevol renúncia a l’Estat del Benestar, tot i l’escenari econòmic complicat, amb una distribució més justa de la riquesa i la incorporació de nous elements que permetin la sostenibilitat del sistema. S’aposta, així mateix, per reforçar la cohesió social amb més protecció social i una atenció centrada en la persona, quelcom que s’ha de fer compatible amb la promoció de l’envelliment actiu i d’entorns amigables per a la gent gran.

 

El 7è Congrés Nacional de la Gent Gran va ser convocat per la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, el passat 30 de setembre de 2013 al Parlament de Catalunya en el marc del 8è Ple de l’Experiència.

 

La importància del congrés radica en el fet que serveix per obrir el debat social i perfilar la línia de treball que cal seguir per donar resposta a les necessitats a curt i mig termini de la gent gran. Les ponències, les conclusions i el manifest de cada edició (la primera es remunta a 1990) serveixen per marcar l'agenda política en la matèria durant els quatre anys posteriors, fins a la celebració del següent congrés.

 

L’organització del congrés compta amb la col·laboració del Departament de Governació i Relacions Institucionals, dels ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, dels consells comarcals, així com de les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.