La restauració del gran mural que l'artista nord-americà Keith Haring va pintar al Raval de Barcelona, ara fa 25 anys, ha estat presentada aquest mati. Durant l’acte,  el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha afirmat que amb aquesta iniciativa “hem recuperat un magnífic mural que farà que aquest sigui un lloc de la memòria a favor d’aquells que creuen que la cultura ens pot transformar la vida”. 

 

Mascarell s’ha declarat convençut que “Haring va evidenciar sempre el seu compromís vital, amb els seus grafittis volia explicar-nos que les coses es poden canviar a través de l’art”. Per això ha considerat que amb la recuperació del mural al cor del Raval “estem fixant un lloc de cultura que bàsicament l’hauríem de reconèixer com un lloc de compromís.”

 

El conseller, que llavors era coordinador de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, ha volgut recordar que “aquest mural grafitti va fer evident que existia la Sida i que se’n podia parlar. I alhora també va evidenciar que el grafitti no era embrutar parets, com alguns pensaven llavors”.  Mascarell ha recordat que Haring “va acceptar realitzar la seva obra a Barcelona fascinat, segons havia reconegut, per la màgia i per una energia especial que ell percebia a la ciutat, especialment al Raval.”

 

L’artista nord-americà va pintar l’any 1989 aquest mural en un mur d’un edifici avui desaparegut, situat a l’entorn de la plaça Salvador Seguí.  L’artista ja sabia llavors que era portador del virus de la Sida i era molt actiu en les iniciatives contra la malaltia, motiu pel qual va acceptar la proposta de fer una obra a Barcelona, que , inicialment, estava pensada per a tenir una vida efímera. 

 

El mural, que porta el lema Todos juntos podemos parar el sida  ha estat recuperat gràcies  a una iniciativa impulsada per Raval Cultural juntament amb el MACBA, en commemoració de la celebració del 25è aniversari de la realització de l’obra original.

 

A l’acte també hi han pres part el primer tinent d’alcalde i responsable de l'àrea de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn; la regidora de Ciutat Vella, Mercè Homs; el director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Bartomeu Marí, i el director del projecte NOMS-Hispanosida, Ferran Pujol.

 

Haring va escollir el Raval per pintar la seva obra. Va ser l’any 1989. Després d’una visita a Madrid, a la fira ARCO, Haring va visitar també Barcelona. Per aquella època, Haring ja era un artista consagrat, un mite de l’art urbà que havia revolucionat l’expressió artística als vagons i a les parets de les andanes del metro de Nova York. De visita a Barcelona, Haring va assistir a la inauguració d’una exposició del pintor conceptual i escenògraf Frederic Amat, on la fortuna va voler que hi coincidís amb Montse Guillén, propietària del restaurant El Internacional de Nova York, un local on Haring hi anava sovint i que estava freqüentat per artistes com Andy Warhol o Jean-Michel Basquiat. Allà mateix va sorgir la possibilitat de fer alguna obra a Barcelona en relació a la sida, i Haring va acceptar de seguida, malgrat que tenien poc temps per aconseguir els permisos, ja que l'artista se’n tornava a Nova York en pocs dies.

 

Però per a Haring, grafiter consumat, crear grans dibuixos sense gairebé temps no era un problema. Havia estat capaç de pintar un immens quadre en un carrer de Manhattan en només vint segons. El fet de donar-se a conèixer artísticament dibuixant al metro novaiorquès sota l'amenaça de ser enxampat pels vigilants, l'havia acostumat a la rapidesa i al caràcter efímer del seu art.

 

D’ altra banda, l’any 1988, un any abans d'arribar a Barcelona, Haring va ser diagnosticat com a portador del virus VIH. En conèixer la seva malaltia, les seves obres es van tornar molt més dures del que ja eren, i va intensificar els seus treballs sobre la sida.

 

Per tant, al febrer de 1989 a Barcelona, Keith Haring va acceptar la proposta: Pintaria un grafit que alertés sobre la malaltia de la sida, amb referències als perills del sexe sense protecció. L'única condició que va posar era poder escollir el lloc on es faria el dibuix. Ràpidament es van posar en marxa les gestions per aconseguir els permisos. Mentrestant Síndria Segura, artista amiga de Montse Guillén a Nova York, va acompanyar en cotxe a Keith Haring per trobar un lloc idoni per fer el mural. Després de voltar per diferents barris, l’artista va escollir la plaça Salvador Seguí del Raval, entre el carrer Robador i Sant Pau, on hi havia una paret inclinada prou llarga. L'elecció de Haring no va ser casual, ja que el Raval representava les lluites socials per recuperar un barri molt malmès per la pobresa, la droga i les malalties de transmissió sexual, com ell mateix havia vist a les zones marginals de Nova York.

 

En aquells anys 80, el gran problema del "Barri Xino" era la droga. Les bandes de delinqüents controlaven la venda d'haixix, cocaïna i heroïna. Els ionquis, quan tenien la síndrome d'abstinència es tornaven molt violents. De fet, la policia nacional i la guàrdia urbana van establir-se permanentment en diversos llocs del barri com la plaça Salvador Seguí, el carrer de Sant Jeroni o el de Sant Ramón. La prostitució a carrers com Robador era un altre problema constant, i la sida es va sumar a les malalties de transmissió sexual tradicionals.

 

El mur escollit tenia uns trenta metres de longitud, era brut i estava adossat a un edifici en estat ruïnós. L’artista començar va començar a treballar a les 12 del migdia del 27 de febrer de 1989, després d’engegar un gran radiocasset que omplia l’aire de música house.

 

Periodistes, nens del barri i curiosos es van acostar per veure com Haring dibuixava utilitzant esprais i pintura. Després de cinc hores de feina, el mural s’havia transformat en una gran serp de color vermell que ofegava una xeringa. Just a sota de l'ofidi hi havia el seu nom: sida. A la part esquerra un grup d'individus fugia intentant escapar de la seva mossegada, mentre una parella que portava una tisora seccionava l'animal mentre algú li col·locava un preservatiu a la cua. A l'extrem dret hi va pintar un missatge ben clar: “Todos juntos podemos parar el sida”.  El color utilitzat va ser el vermell, el color de la sang.