La meteorologia durant l’hivern climatològic (mesos de desembre, gener i febrer)  ha estat marcada per una disposició zonal dels centres d’acció afavorint els pas de diversos fronts atlàntics que han afectat Catalunya. Aquests fronts han estat associats a potents pertorbacions ubicades a latituds mitjanes sobre l’Atlàntic oriental i central, caracteritzades per un gradient bàric important, com a conseqüència d’una expansió del vòrtex polar. A escala nord-atlàntica aquesta configuració general ha provocat un temps molt fred a la meitat oriental de l’Amèrica del Nord, mentre que a la façana occidental del continent europeu el temps ha estat temperat i molt plujós. Catalunya ha estat afectada per aquesta dinàmica general amb una temperatura suau i precipitacions moderades al quadrant nord-occidental, especialment al Pirineu. En canvi, han estat més aviat escasses a la banda oriental, donat que els fronts han arribat molt desgastats a la Mediterrània.

 

 

El mes de febrer ha estat immers en aquesta configuració general, caracteritzada pel pas de pertorbacions atlàntiques, si bé han arribat a les nostres contrades molt desgastades i caracteritzades per un flux del tercer quadrant, fet que ha provocat que els totals mensuals més destacats es registressin al vessant sud del Pirineu. Fins a un total de set pertorbacions han afectat Catalunya, si bé cal destacar-ne tres, les quals es detallen a continuació;

 

-       La que va afectar el país entre els dies 8 i 11 de febrer, sobretot al Pirineu occidental, tal com mostren els 42.6 mm d’Espot (2.519 m), els 33.7 mm de Bonaigua (2.266 m) i els 32.3 mm de Certascan (2.400 m), totes tres estacions situades a la comarca del Pallars Sobirà.

 

-       La segona digna de menció va creuar Catalunya els dies 15 i 16, afectant  especialment al Pirineu oriental. Cal assenyalar els 37.6 mm de Núria (1.971 m), al Ripollès, els 35.2 mm d’Ulldeter (2.410 m), també al Ripollès, i els 34.4 mm de Gisclareny, ubicada a la comarca del Berguedà. 

 

-       Entre els dies 25 i 28 de febrer la precipitació va ser més important al vessant nord del Pirineu. Cal remarcar els 45.4 mm del Lac Redon (2.247 m), a la Val d’Aran, els 38.8 mm de Sasseuva (2.228 m), també a la Val d’Aran i els 36.1 mm de Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà. 

 

El mes de febrer ha resultat termomètricament càlid a gran part del país. En canvi, ha estat fred a gran part del Pirineu, especialment a les parts més elevades del sector occidental (Figura 1).

 

Aquestes anomalies tèrmiques són conseqüència d’una inhibició de les entrades d’aire fred procedent d’altes latituds a causa de la disposició zonal dels centres d’acció. És a dir, baixes pressions al nord del continent i altes pressions ubicades sobre l’Atlàntic central.

 

El mes va començar fred, i durant el dia 3 es va registrar la temperatura més baixa de l’hivern al litoral i al prelitoral. Però el vents de ponent i del sud-oest es van acabar imposant la resta del mes provocant un significatiu ascens tèrmic, fins el punt que el dia 14 es va registrar la temperatura màxima més alta de la sèrie per un mes de febrer a les EMA gestionades per l’SMC ubicades a Torroja del Priorat (el Priorat, 22,7 ºC), Ascó (la Ribera d’Ebre, 21,5 ºC) i Batea (la Terra Alta, 21,3 ºC). De totes  maneres, la temperatura mitjana del febrer de 2011 va ser semblant a la del febrer d’enguany, mentre que el febrer del 2008 encara va ser més càlid.

 

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.

La taula següent mostra les anomalies positives (diferències de la temperatura mitjana mensual de febrer respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de febrer pel període de referència 1961-1990) que han estat iguals o superiors als     +1.5 ºC a les EMA gestionades per l’SMC.

 

Nom de l’EMA	Comarca	Anomalia (ºC)
Barcelona - el Raval	el Barcelonès	+2.2
Begues - PN del Garraf	el Baix Llobregat	+1.8
Vilassar de Mar	el Maresme	+1.6
Castellbisbal	el Vallès Occidental	+1.5

 

 

La taula següent mostra les anomalies negatives (diferències de la temperatura mitjana mensual de febrer respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de febrer pel període de referència 1961-1990) que han estat iguals o inferiors als  -1,5 ºC a les EMA gestionades per l’SMC. Aquestes anomalies fredes registrades en aquestes contrades són conseqüència de l’aire fred en altura que era present en les pertorbacions que van afectar el país.

 

Nom de l’EMA	Comarca	Anomalia (ºC)
Lac Redon (2.247 m)	la Val d'Aran	-2.2
Boí (2.535 m)	l’Alta Ribagorça	-1.6
Salòria (2.451 m)	el Pallars Sobirà	-1.2
el Port del Comte (2.316 m)	el Solsonès	-1.1
Certascan (2.400 m)	el Pallars Sobirà	-1.0

 

 

Des d’un punt de vista pluviomètric, el mes ha estat sec a gran part del país, i fins i tot molt sec a als extrems nord-est i sud de Catalunya. En canvi ha estat plujós al Pirineu i punts de l’altiplà Central i de la Ribera de l’Ebre (Figura 2).

 

Aquesta configuració de les anomalies de precipitació és conseqüència dels fronts que van afectar al país en relació amb una configuració molt zonal, arribant molt desgastats, però amb vent del sud-oest que va acompanyar algunes pertorbacions, deixant quantitats destacades al vessant sud del Pirineu. En canvi, el flux del nord no ha estat tant present al llarg del mes de febrer tal com havia estat durant el mes de gener, fet que ha provocat que la precipitació no fos tan destacada a la Val d’Aran. De totes les maneres, cal assenyalar que el mes de febrer ha estat nivós al Pirineu.

 

A continuació es mostren les EMA gestionades per l’SMC en les quals la precipitació acumulada durant el mes de gener ha estat igual o superior als 75 mm:

 

Nom de l’EMA	Comarca	PPT (mm)
Espot (2.519 m)	el Pallars Sobirà	145.0
Certascan (2.400 m)	el Pallars Sobirà	124.4
Lac Redon (2.247 m)	la Val d'Aran	122.8
el Port del Comte (2.316 m)	el Solsonès	108.2
Bonaigua (2.266 m)	el Pallars Sobirà	103.5
Sasseuva (2.228 m)	la Val d'Aran	95.0
Salòria (2.451 m)	el Pallars Sobirà	92.0
Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló	la Cerdanya	90.2
Gisclareny	el Berguedà	87.1
Boí (2.535 m)	l’Alta Ribagorça	82.7
Malniu (2.230 m)	la Cerdanya	81.0
Ulldeter (2.410 m)	el Ripollès	80.9

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.