• La consellera Rigau ho ha afirmat aquesta tarda durant la seva intervenció en la Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament
 
foto
 
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha afirmat avui que un dels objectius del Departament és “fer desaparèixer la figura dels ni-ni” de manera progressiva i dels alumnes que no continuen estudiant després dels estudis obligatoris. Rigau ha fet aquestes declaracions en el transcurs de la compareixença a la comissió de Joventut del Parlament de Catalunya. En la compareixença també ha intervingut el secretari de polítiques educatives del Departament, Joan Mateo, que ha detallat les mesures d’ofensiva de país a favor de l’èxit escolar. La consellera Rigau, ha dit que “la formació al llarg de la vida només pot ser una realitat si tens passaport, si tens el graduat escolar”. Per això, la titular d’Ensenyament ha explicat que “som molts conscients que la clau de la nostra tasca és no només oferir el dret d’accés a l’educació sinó una educació que els permeti després tenir un paper actiu a la societat i els permeti continuar treballant i estudiant”.
 
Així, la consellera Irene Rigau ha destacat que “cal que els fonaments siguin forts i ferms, per això hem posat èmfasi en els ensenyaments obligatoris: qui més bé supera l’ESO, més bé continua estudiant després”. En aquest sentit, ha dit que al  curs 2005-2006, un 71% dels alumnes de 4t d’ESO en el sector públic superaven l’ESO, mentre que aquest curs són més d’un 80%: “hem fet un salt molt important, en què hem fet possible que un percentatge més elevat de nois superin l’ESO”. Ha afegit que “s’ha incrementat en la privada, també ha passat d’un 86 al 91%”.
 
La titular d’Ensenyament també ha informat sobre el nombre d’alumnes en els ensenyaments postobligatoris: 87.459 a batxillerat i,  en cicles de formació professional, 58.164 de grau mitjà i 53.115 de grau superior. Irene Rigau ha destacat que la distribució del percentatge entre ambdós ensenyaments és equivalent a la de països com França, Anglaterra i Dinamarca i que “s’ha anat equilibrant, ara tenim un 60-40”. A més ha dit que “part de l’alumnat de l’FP té més de 25 anys”, atès que hi accedeixen molts joves “a través de les proves d’accés i també altres que han fet estudis universitaris per millorar la seva ocupabilitat”.
 
Sobre la formació professional, Irene Rigau també ha subratllat que s’ha incrementat l’oferta de formació a distància a través de l’Institut Obert de Catalunya (IOC), “que ha permès una gran accessibilitat als estudis”: en grau mitjà hem passat de 1.191 alumnes el curs 2008-2009 a 6.150 el curs actual i, en grau superior, de 4.207 a 14.537 alumnes. “Per primer cop de manera clara l’FP tendeix a convergir amb la Unió Europea”, ha afirmat Rigau.
 
Per la seva part, el secretari de Polítiques Educatives ha explicat detalladament l’ofensiva de país a favor de l’èxit escolar. En aquest punt, ha recordat que Catalunya s’ha proposat arribar als índex de l’Europa 2020 el 2018 i ha assegurat que alguns dels índex ja s’han començat a complir durant el 2013. Ha avançat que Ensenyament ja té dins dels objectius el coneixement d’una segona i tercera llengua estrangera quan al sí de la comissió europea és encara un tema de debat.
 
Joan Mateo ha destacat també els projectes pilots de nous camins per a les segones oportunitats que han de permetre que els alumnes que han abandonat el sistema prematurament es puguin tornar a incorporar.
 
5 de març de 2014