El president de la Generalitat, Artur Mas, ha negat aquest matí qualsevol paral·lelisme entre la situació de Crimea i el que passa al nostre país, que, ha subratllat, són “dues realitats diferents”.  “La distància entre Crimea i Catalunya és molt gran, tan gran com la que hi ha entre el Govern espanyol i el Regne Unit”, ha afirmat, i ha continuat “el  problema és la diferència entre l’actitud del Regne Unit respecte a Escòcia, que no només deixen votar sinó que es posen d’acord en com i en les conseqüències de la votació, i l’actitud de l’Estat espanyol, que no deixa ni votar”.

 

El cap del Govern ha explicat que la comunitat internacional s’ha pronunciat clarament en contra del que està passant a Crimea perquè “no s’està produint a través d’un govern que hagi sortit d’unes eleccions, no hi ha un clar escenari de democràcia i llibertat, a diferència del que passa a Catalunya”. En aquest sentit, Mas ha ressaltat que en el cas català  no hi ha cap pronunciament a nivell internacional de ningú en contra del procés de Catalunya, sí que en canvi hi ha missatges perquè es trobi una solució” .

 

Artur Mas ha fet aquestes afirmacions aquest matí en el decurs de l’entrevista en directe que li ha fet Jordi Basté, director i presentador del programa “El món a Rac1”.

 

   

Durant l’entrevista, el president català ha expressat una vegada més la seva voluntat de diàleg sobre el procés democràtic català, que, ha assegurat, no troba de moment ressò en el Govern espanyol. Mas ha explicat que ha fet arribar al president Rajoy el missatge que “estic disponible per veure’m amb ell en qualsevol moment i sense condicions”, tot i que el cap de l’Executiu sí que en posa, la qual cosa ha qualificat de poc democràtic. “El president posa una condició que sap que no es pot complir, retirar la consulta, i això no és una cosa d’Artur Mas només, és el resultat d’un mandat popular”. En aquest sentit, ha afirmat que no s’entendria una reunió entre ells dos on no es parlés “del gran tema del qual el Govern espanyol no para de parlar tant dins com fora del país” . “Seria una reunió entre zombies”, ha reblat.

 

El president de la Generalitat ha volgut deixar clar que el “diàleg entre governs no s’ha d’interrompre mai encara que hi hagi un conflicte gran entre ells, perquè hi ha molts temes importants a parlar”, i ha explicat que malgrat que els dos presidents no es reuneixin tots dos executius continuen parlant a altres nivells.

 

Artur Mas ha denunciat l’existència “d’una ofensiva per desmuntar premeditadament les autonomies”, a càrrec del govern del PP en connivència amb el partit socialista. El president ha assegurat que “Catalunya està actuant en defensa pròpia per evitar el desmuntatge de l’autogovern”, però ha reconegut que, tot i això, s’està produint a causa dels dos mecanismes que apliquen: les lleis que aproven al Congrés i el control de l’aixeta financera.

 

Preguntat sobre si la resta de l’Estat hauria de participar en la consulta, el cap del Govern ha assegurat que “no ho puc acceptar perquè no té sentit” i ha recordat que “a ningú li va passar pel cap que votessin tots els canadencs quan el Quebec va votar dues vegades el seu futur, a l’igual que tenen clar al Regne Unit que només han de votar els escocesos en la seva consulta”. I ha posat un altre exemple dient “algú s’imagina que en la remodelació del camp del Barça votessin els socis del Madrid?”.

 

“No estem prenent les últimes decisions, i per saber l’opinió del que volen els catalans i les catalanes s’ha de consultar a ells, no a tothom, i una vegada pronunciat el poble de Catalunya, si les conseqüències afecten el conjunt de l’Estat espanyol, que podria ser així, llavors s’hauria de consultar la resta de l’Estat”, ha reblat.

 

El president Mas ha reiterat també el que va dir en la passada sessió de control del Parlament en el sentit que, si no es pot fer la consulta el 9 de novembre, convocarà les forces parlamentàries que han donat suport al dret a decidir “per tal de fixar l’estratègia a seguir, que pot ser convocar o no eleccions, però en tot cas és una decisió que vull que es prengui mantenint el consens”.

  

 

Sobre la impossibilitat d’acordar una coalició àmplia de cara a les eleccions europees per part dels partits catalans partidaris del dret a decidir, el cap del Govern ha insistit en la necessitat que ”hi hagi un punt clar del programa comú que quedi clar a Europa que anem a defensar, entre altres coses, també la consulta del 9 de novembre”, tot i que ha reconegut que en aquest tema també hi ha algunes reticències.

 

Per tot això, el president ha volgut deixar clar que “estem en un punt en què els partits catalans han de superar dues temptacions: l’obsessió estètica i la mirada curta”.  Mas ha assegurat que ara no és el moment de l’obsessió estètica i sí que els partits arrisquin una mica “perquè es tracta que a fora vegin la força d’aquest procés, i la força és la suma”, ha declarat. El president creu que no és igualment el moment de la mirada curta, que vol dir, ha explicat, “pensar que per la forma de fer tradicional resoldrem els grans reptes del futur, perquè ara tenim un repte tan gran com no l’havíem tingut mai, no podem aplicar els mètodes partidistes d’aquests anys”.

El president Mas no ha volgut entrar en polèmica arran de la publicació de les balances fiscals fetes pel Govern d’Extremadura, tot i que ha afirmat que “la ignorància acostuma a ser molt atrevida”, i ha insistit en què Catalunya continua mal finançada i és la tercera comunitat en aportacions i la desena en ingressos.  

 

Pel que fa al Pla Hidrològic, el president ha alertat que “el pitjor que ens pot passar és que ens barallem a dins del país per aquest tema”, ja que ha assegurat “el problema de l’aigua no el tenim a Catalunya, sinó a fora, al fet que a la resta de la conca de l’Ebre s’han quedat amb un munt d’aigua que no necessiten”.