El Cap de Creus es consolida com un dels millors llocs del país per a l'observació de l'avifauna marina

query_builder   8 març 2014 10:00

event_note Nota de premsa

El Cap de Creus es consolida com un dels millors llocs del país per a l'observació de l'avifauna marina

Xatrac becllarg i gavines. Autor: Ponç Feliu
Xatrac becllarg i gavines. Autor: Ponç Feliu
Els resultats del cens d’aus aquàtiques hivernants al Parc Natural de Cap de Creus confirmen aquesta tendència
 
 
El Parc Natural de Cap de Creus del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural va realitzar fa unes setmanes el cens hivernal d’ocells aquàtics i marins. El cens s’ha fet per dotzè any consecutiu en coordinació amb la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat, que realitza els censos a tot el país.
 
La posició geogràfica i la configuració del fons marí amb el canó submarí del cap de Creus com a font d’aflorament de nutrients, i, per tant, d’aliment per als ocells marins i els cetacis, fa que aquesta sigui una bona zona per a la concentració d’espècies protegides marines. Així, el cens ha registrat una bona presència de baldrigues, unes espècies pelàgiques amenaçades de les quals es van registrar els grups més rellevants a Catalunya de baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), amb 1.269 exemplars comptabilitzats, i quantitats significatives de baldriga balear (Puffinus mauretanicus), espècie declarada amenaçada d’extinció i que es va observar en menor nombre, amb 383 exemplars. A més, també s’han observat altres ocells marins com el mascarell (Morus bassanus), amb 79 exemplars, el paràsit gros (Stercorarius skua), la gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) i el gavot (Alca torda), hivernant al sector de la punta de cap de Creus i força rar al litoral català els darrers anys, probablement per circumstàncies relacionades amb disminucions de les poblacions reproductores del nord d’Europa que hivernen, en conseqüència, en menor nombre a la Mediterrània.
 
El seguiment permet conèixer xifres d’espècies no amenaçades però importants per a la gestió, com ara el gavià argentat (Larus michahellis), que amb 1.564 exemplars presenta xifres similars a les habituals (per exemple, els darrers 4 hiverns va presentar 1.599 exemplars l’any 2013, 1.427 exemplars l’any 2012, 1.843 l’any 2011 i 1.499 l’any 2010), una xifra inferior als més de 2.300 exemplars d’anys anteriors i que caldrà investigar si és un fet relacionat amb una menor immigració de gavians francesos o bé respon a una gestió local millorada dels abocadors, dels quals s’alimenta preferentment aquesta espècie, ja que és un fenomen local que no es repeteix més al sud. Altres espècies de gavines i xatracs també han estat presents al parc natural, com 126 gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus), 4 gavines capnegres (Larus melanocephalus), 1 gavià fosc (Larus fuscus) i 26 xatracs bec-llarg (Sterna sandvicensis). També ha continuat la presència dels corbs marins amb xifres similars a altres anys, amb un total de 78 exemplars de corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) per 94 l’any 2013, 98 l’any 2012, 101 l’any 2011 i 110 l’any 2010, xifres que semblen indicar una constant disminució del corb marí gros com a hivernant en consonància al que passa en altres llocs del país i en relació amb la gestió de l’espècie que es fa a les seves àrees de cria al nord d’Europa.
 
Altres espècies d’ambients aquàtics observades en menor nombre i d’interès local són el cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) amb 5 exemplars a la zona del Port de la Selva i Llançà, la polla d’aigua (Gallinula chloropus) i, com a curiositat, el rossinyol bord (Cettia cetti), que és present a la riera del Port de la Selva.
 
Finalment, aprofitant el cens d’ocells marins, s’ha prospectat el litoral del parc, on cal destacar que s’han detectat un mínim de 3 parelles nidificants de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis sp. desmaresti), espècie que comença a nidificar a l’hivern quan altres espècies d’ocells passen aquí l’hivern i que ja era covant als nius de la zona de cap Norfeu. Es tracta d’un ocell propi del mar Mediterrani que en tot Catalunya cria només en litorals rocallosos de l’Empordà i la Selva, i, en aquests territoris, assoleix novament les xifres més elevades al Parc Natural de Cap de Creus i l’Alt Empordà.
 
També s’han observat exemplars adults de falcó pelegrí (Falco peregrinus) i d’àguila cuabarrada (Aquila fasciata) als seus territoris de nidificació habituals.
 
La realització dels censos hivernals no únicament dóna dades d’interès local, sinó que permet correlacionar, en ser efectuades de manera conjunta i simultània a tot el territori català, increments i decrements d’espècies amb fenòmens ecològics i derivats de la gestió. Aquest treball conjunt de personal tècnic i voluntariat incrementa cada any el coneixement sobre el nostre patrimoni natural i ajuda, amb dades contrastades, a la millora de la seva gestió.
 
 
Més informació dels censos hivernals al web: http://www.gencat.cat/medinatural/censhivernal
 

2  

Fitxers adjunts

Xatrac becllarg i gavines

Xatrac becllarg i gavines
JPG | 5101

Corbmarí emplomallat

Corbmarí emplomallat
JPG | 7727

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined