El Departament d’Ensenyament, en referència a l’informe de la Fundació Bofill L'agenda de la política educativa a Catalunya: una anàlisi de les opcions de govern (2011-2013), vol respondre a les interpretacions poc rigoroses i esbiaixades d’aquest darrer informe de la fundació que considera ideològic i realitzat a partir d’una forma de treball caduca. Es vol fer especial menció d’aquells punts que l’informe obvia a l’hora de fer l’anàlisi malgrat que han estat anunciats de manera reiterada.

 

Així, sobre la reducció dels recursos, tal com s’ha dit en nombroses ocasions, ha repercutit en els sous dels docents, com en la resta de funcionaris de la Generalitat de Catalunya. Evidentment, a més dels condicionants externs provocats per la crisi econòmica i per les retallades imposades des del Govern estatal, s’hi afegeix el dèficit provocat pels dos governs tripartits. Com a exemple propi d’aquest departament cal recordar que les 320 obres de centres docents programades tenien un pressupost de 1.291 milions d’euros que van permetre realitzar 320 centres, i que un cop pagats l’any 2038 haurien costat  4.537 milions d’euros, hipotecant totes les inversions de futur del Departament d'Ensenyament i bona part del pressupost. En tot cas, ha baixat el cost de l’escolarització però en cap cas la qualitat, com els resultats acadèmics demostren. Afirmar això seria dubtar de la professionalitat dels docents que estan fent un important esforç davant la situació de crisi.

 

Sobre els concerts, sorprèn que s’afirmi que s’han incrementat els concerts en la postobligatoria, concretament en el batxillerat, quan s’han mantingut estables i en tendència a la baixa els grups que va concertar l’anterior govern sense rebre cap crítica per part d’aquesta fundació. Un dels aspectes que cal destacar és que justament ha estat ara, amb l’actual equip de la conselleria, que s’han anul·lat grups de concert i s’han tancat centres concertats. Sorprèn que una de les crítiques sigui l’esforç que el departament fa en la postobligatoria, incrementant-ne l’oferta, quan correspon a un dels objectius de l’Europa 2020.

 

Pel que fa a les escoles amb pitjors condicions socials, cal tenir present que el departament ha mantingut la sisena hora a totes elles (actualment 434 escoles), que tenen una dotació més elevada de docents per tal de poder fer una millor atenció. Ja s’ha anunciat que el curs vinent es prioritzarà que tinguin les ràtios més baixes i, de fet, en els centres amb resultats per sota de la mitjana s’ha iniciat una auditoria pedagògica que ha de permetre facilitar noves eines i mecanismes per ajudar-los a millorar i garantir la meritocràcia.

 

Un altre exemple d’equitat i de priorització dels centres en pitjors condicions socials és l’increment de les beques menjador que aquest curs ha augmentat fins a més de 70.000 i amb prop de 41 milions d’euros, un increment de 8 milions respecte l’any anterior. Aquestes mesures han garantit per primera vegada l’equitat econòmica i l’homogeneïtzació de les condicions socials i econòmiques per accedir a les beques de totes les convocatòries que fan els consells comarcals.

 

En la línia de mantenir l’equitat i garantir la millor distribució de l’alumnat, la Generalitat en col·laboració amb els ajuntaments ha ampliat les àrees d’influència en ciutats com Barcelona, Mataró o Cornellà. Aquest aspecte ha permès millorar la distribució dels alumnes amb necessitats educatives especials per motius socioeconòmics.

 

Pel que fa al desplegament de la LEC, la consellera té tota la intenció de continuar fent-lo, emparant-se en el fet que va ser aprovada pel 85% del Parlament de Catalunya i que va rebre el suport de les formacions que en aquell moment formaven el govern (PSC, ERC i ICV-EUiA) i del grup de CiU. Entre els aspectes destacats del desplegament hi ha el futur decret de provisió de llocs de treball, la classificació de centres actualitzada que s’està elaborant, el pla de plurilingüisme que es va presentar a l’inici de curs i la millora de la competència lingüística del professorat, entre d’altres.

 

Els objectius de la conselleria estan dins del pla d’Ofensiva de País a favor de l’èxit escolar, aprovat pel Govern, que té com eix clau l’alumne i allò que passa a l’aula però que inclou en un dels seus 10 eixos d’actuació la implicació i el compromís de la comunitat educativa i del seu entorn. Aquest departament ha accentuat de manera important el discurs de la coresponsabilitat educativa. Amb tot, evidentment centra els objectius en l’aula i l’alumne que és a qui ha de garantir l’èxit escolar. Prova de l’eficiència de les mesures és que s’ha passat del 81,8% de  taxa de graduats escolars el curs 2009-2010 al 86,5% el darrer curs 2012-2013 i reduint l’abandonament al 24% el 2012, darrera dada que consta a l’Idescat.

 

En aquest sentit, la conselleria troba sorprenent que l’informe obviï que els plans educatius d’entorn tenien un pressupost provinent dels programes de l’estat espanyol que ha estat reduït a zero. Així i tot, el departament els ha ampliat fins als 96 actuals i ha treballat activament amb els agents implicats per mantenir-los com a xarxa de contenció davant la crisi.