El Govern ha aprovat la declaració de l’ocupació de béns i drets afectats per les obres de millora de la connexió de la C-17 amb la carretera BV-1432, que uneix Granollers i Lliçà d’Amunt. Aquesta actuació té com a objectiu millorar la capacitat i la seguretat de l’actual enllaç i compta amb un pressupost de 3,7 milions d’euros. Es preveu que els treballs comencin durant el segon trimestre d’aquest any, amb un termini d’execució de 12 mesos.

 

Actualment, la connexió entre la sortida Granollers centre de la C-17 i la BV-1432 està formada per un encreuament en forma de T amb carril. Per tal de millorar la seguretat i la canalització del trànsit en aquest punt, el projecte de millora preveu la supressió de les interseccions actuals i la construcció en el seu lloc de dues noves rotondes.

 

A més, se substituirà el ramal de sortida cap a la C-17 en sentit nord (Vic-Ripoll) per un de nou que permetrà una millor incorporació a la via i més fluïdesa en la circulació. Les obres també inclouran la construcció d’un nou vial des d’una de les rotondes previstes, d’uns 230 metres de longitud, per accedir al sector industrial de Can Montcau.

 

 

El Govern ha aprovat el decret pel qual s’estableix el procediment de reconeixement, control i seguiment de les situacions d’incapacitat temporal, risc durant l’embaràs i risc durant la lactància natural, en el règim especial de la Seguretat Social, del personal funcionari de l’Administració de justícia a Catalunya.

 

D’aquesta manera, el Govern de la Generalitat exerceix les seves competències en matèria de personal al servei de l’Administració de justícia i desenvolupa l’article 505 de la Llei orgànica del poder judicial, que atribueix a les comunitats autònomes amb competències assumides, com és el cas de Catalunya, la concessió dels permisos i llicències que aquesta Llei estableix respecte dels funcionaris que presten serveis al territori català.

 

Amb aquest decret, per exemple, el personal de l’Administració de justícia haurà de sol·licitar la llicència per malaltia o accident que impedeixi l’acompliment de les funcions a la gerència o al servei territorial corresponent del Departament de Justícia.

El Govern ha acordat la signatura d’un conveni mitjançant el qual el Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret col·laborarà i s’agermanarà amb els museus que gestionen algun dels jaciments arqueològics protohistòrics més importants d’Europa: Bitracte i Lattara-Henri Prades (ambdós a França), Laténium (Suïssa) i Kelten-Römer Museum Manching (Alemanya).

 

Ullastret, adscrit a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, té com a missió l’estudi, la conservació, la valorització i la difusió de les restes arqueològiques de l’hàbitat fortificat protohistòric d’Ullastret. La seva col·laboració en aquest projecte permetrà aprofitar el potencial de creació i desenvolupament de projectes vinculats amb la recerca, la conservació, la valorització i, sobretot, la difusió i restitució pública del patrimoni arqueològic protohistòric a nivell internacional. Així mateix, la col·laboració s’emmarca en un dels objectius principals del museu: la gestió dels jaciments de l’edat del ferro/ibèrics del Puig de Sant Andreu i de l’Illa d’en Reixach, referents en l’estudi de la protohistòria a nivell europeu.

 

En els propers cinc anys els museus signants del conveni faran ús dels seus coneixements i dels seus mitjans logístics i documentals (biblioteca, col·leccions, recursos tècnics) per facilitar els projectes dels altres socis en les àrees de conservació de les col·leccions, de la investigació arqueològica, de formació del personal de mediació cultural i científica, de valorització del patrimoni i de restitució pública. El conveni preveu aprofitament recíproc de xarxes científiques per part dels cinc museus, atès que es promourà l'intercanvi internacional d'investigadors i d’estudiants. L’acord preveu també l’aprofitament recíproc de contactes logístics, ja que els museus compartiran els seus contactes i experiència en qüestions tècniques i logístiques, per tal de promoure, a nivell internacional, l'interès i el reconeixement públic de l'arqueologia protohistòrica.

El Govern ha aprovat declarar bé cultural d’interès nacional (BCIN), en la categoria de monument històric, la Masia d'en Cabanyes, a Vilanova i la Geltrú (Garraf), i es delimita el seu entorn de protecció.

 

L'edifici és un element significatiu del primer període del neoclassicisme català, en el qual es troben aspectes que palesen una clara influència italiana. Aquest fet, conjuntament amb el llegat de béns mobles, documents i pintures de la família Cabanyes, representants i impulsors de l’esperit de la Il·lustració, fan que aquesta masia sigui mereixedora de la màxima protecció i reconeixement.

 

La Masia d’en Cabanyes va ser construïda a finals del segle XVIII per Llorenç de Cabanyes i de Fuster, possiblement d’acord amb el projecte d’un arquitecte italià. La masia ha estat la casa pairal de personatges il·lustres de la literatura i la pintura catalanes com I’escriptor Josep Antoni de Cabanyes i Ballester i els seus germans, Manuel, poeta, i Joaquim, pintor; Llorenç de Cabanyes i d'Olzinelles, pintor i literat, i Alexandre de Cabanyes i Marquès, també pintor.

 

La masia és un gran edifici neoclàssic de planta rectangular, amb planta baixa, principal i pis superior. L’edifici està situat al nord del municipi de Vilanova i la Geltrú i està envoltat d’una gran zona verda. La façana principal és de composició simètrica i de llenguatge clàssic. Està dividida verticalment en tres paraments llisos emmarcats per pilastres de maó vist amb capitells jònics on totes les obertures són rectangulars. Les tres façanes secundàries són recorregudes per un cos de planta baixa i galeria superior d'arcs de mig punt. La planta baixa ha estat molt modificada mentre que la planta principal conserva en bon grau la distribució original i part de l'ambientació.

 

El Govern ha acordat autoritzar la venda de la participació que la societat Eficiència Energètica (Efiensa) tenia en la companyia Urgell Energia, SA. Aquesta empresa gestiona la planta de cogeneració que la companyia Aceites Borges Pont té a les seves instal·lacions de Tàrrega.

 

Efiensa és una societat participada íntegrament per l’Institut Català d’Energia (ICAEN) dedicada a l’impuls de l’eficiència energètica mitjançant centrals de producció d’energia tèrmica, elèctrica o de cogeneració en l’àmbit industrial.

 

Aquesta actuació cal emmarcar-la en el procés de liquidació d’Efiensa, d’acord amb el Pla de racionalització del sector públic engegat per la Generalitat de Catalunya.