El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat dels directors generals d’Agricultura i Ramaderia i d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Miquel Molins i Domènec Vila, respectivament, així com del director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Jaume Fabà, ha inaugurat aquest tarda la 142a edició de la Fira de Sant Josep de Mollerussa, i ha visitat el certamen.

 

Josep Maria Pelegrí ha obert la seva intervenció fent palès que aquesta fira esdevé un marc ideal per a intercanviar experiències i parlar de les problemàtiques, dels reptes i de les oportunitats del sector, manté l’aposta per la innovació i la demostració tecnològica, per la modernitat tecnològica aplicada a la maquinària, etc. Aquest és el camí, la innovació, aquesta visió dóna utilitat a la fira més enllà de la comercial, i també cal donar suport a l’emprenedoria, incentivar-la. La crisi ens ajuda a pensar cap a on volem anar”.

 

Pelegrí també ha assenyalat que aquesta edició de la Fira de Sant Josep de Mollerussa coincideix amb dos Dies d’impacte mundial, com són demà el Dia Forestal Mundial i dissabte el Dia Mundial de l’Aigua, i amb l’Any Internacional de l’Agricultura Familiar. El conseller ha aprofitat l’avinentesa per a remarcar la importància de l’agricultura familiar, les pimes i el Km0, la relació de agricultura i el medi, ha tornat a recomanar extremar les precaucions per a evitar els incendis forestals en qualsevol època de l’any, de prevenir i de dinamitzar el bosc. “Estem fent canvis en la gestió, perquè ara són necessaris, i una bona gestió contribueix a evitar la pèrdua de la biodiversitat i manté la població en el territori, tot generant ocupació i riquesa”, ha afegit tot recordant que ahir va presidir la presentació del Pla de Gestió dels Espais Naturals Protegits de Catalunya i la iniciativa ‘Voluntaris pel bosc’.

 

 

 

I quant al Dia Mundial de l’Aigua, el conseller ha recordat que “aquí, a Mollerussa, farem un acte per a revaloritzar el regadiu davant de la societat. El regadiu assegura l’abastiment alimentari, obre la porta a l’agricultura moderna i competitiva, incrementa la renda agrària i genera tant riquesa com ocupació directa i indirecta. De fet, a Lleida hi ha una gran diferència en el creixement demogràfic com a indicador d’activitat entre les comarques típicament de regadiu i les comarques on predominava el secà. De fet, el regadiu genera entre el 60-65% del PIB de les comarques que compten amb canals per a usos agraris; i les hectàrees de regadiu dels municipis vinculats als Canals d’Urgell obtenen un valor de la seva producció 8,58 vegades més gran que les de secà dels mateixos municipis. Malgrat això, els Canals d’Urgell encara no han utilitzat tot els potencials d’increments de producció per la tipologia del regadiu”.

 

En aquest punt, Josep Maria Pelegrí ha insistit en què “el Govern català està al costat tant dels regants com d’aquestes infraestructures, i els defensa sense entrar en el joc de la confrontació entre catalans com altres pretenen”, ha dit en referència al Pla Hidrològic de l’Estat, per a afegir: “no atiarem el foc de l’enfrontament entre regants de Lleida i del Delta de l’Ebre, entre territoris d’una mateixa nació com d’altres fan pensant-se que això els aportarà rèdits electorals. Dividits perdrem força en les nostres reclamacions com a poble. I a més, el que tampoc no pot ser és que Catalunya pagui el plats trencats de la gran irresponsabilitat de les decisions del PP, o millor, dit ‘concessions’ en el tema del PHN, l’aprovació del qual, a cuita corrents, amb la ‘nocturnitat’ i traïdoria habitual dels consells de ministres dels divendres,  sense dialogar ni consensuar amb els territoris afectats, n’és el darrer exemple; una aprovació amb les concessions d’aigua fora de tota lògica i sense cap justificació que han fet aigües amunt de l’Ebre, fora de Catalunya, i que són les que posen en risc l’equilibri del Delta de l’Ebre. Catalunya mantindrà la seva denúncia davant les autoritat europees”.

 

En un altre ordre de coses, el conseller ha volgut remarcar dades positives per al sector com són les d’exportació corresponents a l’exercici 2013, destacant el molt bon comportament d’aquestes: “la nostra qualitat s’està premiant en els mercats internacionals i es tradueix en millor preu, la taxa de cobertura –que va pujar 6 punts percentuals entre el 2012 i 2013, passant del 88% al 94%- millora en tots els blocs que al composen. I és que Catalunya és una gran exportadora de productes elaborats (carns, preparacions alimentàries, transformats de diverses menes...), mentre és importadora neta de primeres matèries, sobretot, les destinades a l’alimentació animal (cereals per a la fabricació de pinsos). En definitiva, les xifres de 2013 indiquen que el valor de les exportacions va créixer un 2,79%, mentre que el de les importacions es reduïa un 3,75%. A més,  també cal dir que els països tercers representen el 30% de les exportacions i la UE el 70%. I en el cas del sector agroalimentari de Lleida, aquest va exportar per valor de 1,17M€ el 2013, i fa una dècada només exportava per 538.452€, avui el doble. I el total de les exportacions de Lleida se situa en 1,73M€, fent més que evident la importància del sector en l’economia de la demarcació”.

 

D’altra banda, Josep Maria Pelegrí, que ha assenyalat que, demà divendres, el Departament abonarà ajuts del primer pilar de la PAC per 8,18M€ a 2.324 beneficiaris, ha alertat de la necessitat d’estar atents a una possible pujada de preus dels pinsos: “des del DAAM estem atents a l’impacte que podria tenir una possible pujada de preus dels pinsos, fruit d’una meteorologia desfavorable a Brasil, la situació política a Ucraïna i a Rússia -ambdós són grans exportadors de cereals- i les possibles sancions de la UE, si bé de moment no hi ha problemes de subministrament amb el principal proveïdor de blat de moro de tota la UE i de l’Estat: Ucraïna. Però tot plegat està provocant tensions en l’oferta, volatilitat en els mercats de futurs i pujades en els preus de la proteïna (soja) i l’energia (blat), matèries primeres utilitzades en l’alimentació animal, i si s’allarga aquesta situació al llarg dels propers mesos, tindríem greus repercussions sobre el nostre potent sector ramader, la rendibilitat del qual, en un món global, passa per l’evolució (natural o política) d’altres països. Això, juntament amb la pròpia situació del sector, el fa molt inestable i de difícil solució a l’hora de preveure prospectiva, i amb previsió podem actuar millor”.

 

Quant a la problemàtica “ecològica, econòmica i social” generada per la reforma estatal del sector elèctric i les seves repercussions en el sector ramader català, amb el tancament de plantes de purins, entre altres conseqüències, i en el sector agroalimentari català en general, Pelegrí ha reiterat el suport del Departament i del Govern català. “Estem al costat del sector. La prioritat és garantir la viabilitat de les explotacions i la no afectació ambiental a les zones d’alta densitat o vulnerables. Defensem un canvi de model per a resoldre el problema definitivament, basat en canvis en la nutrició, plantes mancomunades i instruments de separació de sòlid/líquid. Si el preu de la integració d’avui és el que es paga per porc d’engreix, potser demà serà el porc d’engreix però també es tindrà en compte la disminució dels nitrats presents en els purins dels porcs engreixats. El ramader és el primer interessat a fer les coses ben fetes”.

 

 

El conseller també ha fet al·lusió a la reforma fiscal del Govern central i ha indicat que s’ha de fer amb molta cura per a protegir les classes mitjanes, les famílies i les pimes, veritable motor per a sortir de la crisi econòmica, i s’ha mostrat preocupat per “l’anunci del ministre Cristòbal Montoro d’aprofitar la reforma fiscal per a, a més, harmonitzar, és a dir, limitar les capacitats de les comunitats autònomes de dotar-se dels seus instruments fiscals. Sense autonomia financera no hi ha autogovern; i no pot ser que ara aprofitin la reforma fiscal, com ho han fet amb la llei Wert, la d’Unitat del Mercat o la d’impacte Ambiental, per a limitar la nostra capacitat d’autogovern, com estan fent amb la PAC. No permetrem la recentralització de l’agricultura”.

 

En aquest punt, Josep Maria Pelegrí ha afirmat que “la fira ens agafa negociant la lletra petita de la PAC, i aquests dies coneixereu en detall com és la nova reforma. Des del DAAM continuem actuant, negociant, consensuant,... sabent que potser sí que les grans línies estan tancades però les petites encara no: ens falta tancar com es definirà els ajuts acoblats i com es distribuiran entre les comunitats autònomes, si entraran en el sistema els conreus proteics, aquells que es destinen a alimentar a la nostra potent ramaderia, de regadiu, ens falta saber com es definirà a la pràctica l’agricultor actiu, etcètera, i treballem a contrarellotge i al costat del sector, com hem fet des del primer moment. Treballem per a mantenir la capacitat productiva catalana, convençuts que un altre model és possible. La postura del govern espanyol és mantenir l’estatus quo, que hi hagi els mínims de canvis possibles. I per a nosaltres, mantenir-ho tot igual és una oportunitat perduda, és mirar i treballar en clau de passat i no cap al futur. En un món canviant, global i amb uns consumidors amb noves demandes, cal una PAC que ens prepari per als nous reptes, i no aquesta que no serà la PAC que ni el sector, ni la societat ni les nostres economies necessiten. I a més, mantenir l’estatus quo també vol dir mantenir els desequilibris, els desajustos i les incoherències del model actual”.

 

Així, el conseller ha tancat la seva intervenció insistint en” la voluntat de salvar els acords consensuats amb el sector, les nostres línies vermelles i per a què es compensi els errors, així com el compromís que el Ministeri aporti més diners fora dels ajuts acoblats a la fruita seca; i també volem un model on nosaltres tinguem un Programa de Desenvolupament Rural únic i propi, on no es perpetuï el deficitari sistema de finançament pactat nefastament el 2007, amb pèrdues del 31% de cofinançament FEADER”.

 

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agricultura.cat i twitter.com/agriculturacat.