La Generalitat de Catalunya és conscient que l’aigua és un bé essencial i fonamental per al desenvolupament econòmic, social i territorial equilibrat del país i per a la millora del benestar dels ciutadans. Per tant, cal gestionar-la de manera eficient i sostenible, en línia amb les polítiques que emanen de la Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea.
Tanmateix, el Consell de Ministres va aprovar el 28 de febrer de 2014 el Pla hidrològic de la part espanyola de la demarcació hidrogràfica de l’Ebre, que compromet l’aigua disponible als trams més baixos de l’Ebre, posa en risc l’equilibri del Delta de l’Ebre i també la seva qualitat, molt amenaçada ja pel fenomen de la intrusió salina.
El Pla de conca preveu incrementar l’àrea de regadiu en 445.000 hectàrees – de les 965.000 hectàrees actuals a 1.410.000 hectàrees, principalment, a la conca alta del riu, fora de Catalunya. Amb aquest increment, es passaria d’uns usos d’aigua de 7.880 hectòmetres cúbics anuals --55% de l’aportació natural de l’Ebre-- a gairebé 10.000 hectòmetres, que representen el 70% de l’aigua de la conca. També es preveu la construcció de 35 embassaments més, que regularien l’aigua i l’emmagatzematge per a altres usos.
El cabal ecològic aprovat pel Consell de Ministres pel tram final del riu, a l’estació de Tortosa, és de 3.220 hectòmetres cúbics anuals fixos, quan el Govern ha reclamat el doble, 7.167 hectòmetres cúbics, a partir de criteris científics i en línia amb la Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea.
La Generalitat està en contra del nou Pla de conca de l'Ebre perquè creu que pot posar en perill tota l’àrea deltaica. En concret:
• la seva biodiversitat
• la viabilitat de les activitats que l’han conformat i que contribueixen a la seva conservació i el futur
• el benestar del seus habitants
La fixació d’aquest cabal tan mínim per part del govern espanyol respon a certes concessions d’aigua --fora de tota lògica i sense cap justificació-- que s'han fet majoritàriament en aigües amunt de l’Ebre, fora de Catalunya.
A més de les conseqüències negatives per la zona del Delta, el Pla de conca és un pla inviable perquè, a banda del greuge pel delta, preveu tota una sèrie d’actuacions que són irrealitzables, tant per manca de temps per fer-les, com de dotació pressupostària per executar-les. Així, la Generalitat considera que es tracta d’un pla merament virtual per poder presentar davant la UE una planificació hidrològica que, de fet, no es podrà portar a terme.
Actuacions del Govern de la Generalitat de la Catalunya
El Govern de Catalunya ha fixat la seva posició i recorrerà el Pla de Conca davant les autoritats europees per garantir la preservació d'un espai tant ric en biodiversitat i, alhora vulnerable, com és el Delta de L'Ebre.
La defensa del Delta de l‘Ebre és compatible amb l’execució dels regadius --ja previstos i planificats a Catalunya des de fa anys-- en tant que motors de desenvolupament i imprescindibles per a la fixació de la gent al territori.
El Govern de Catalunya aposta per l'ús sostenible dels diferents usos de l'aigua; també en l'agricultura mitjançant el Pla d'eficiència en l'ús de l’aigua per al reg, d’acord amb la Directiva i amb les estratègies de la nova Política agrària comuna orientades a les pràctiques beneficioses per al clima i el medi ambient (greening) i a l’ús sostenible de l’aigua per a reg.
Finalment, la Generalitat no permetrà que s’utilitzi l’aigua per atiar el foc de la confrontació entre els territoris d’un mateix poble.
Tanmateix, el Consell de Ministres va aprovar el 28 de febrer de 2014 el Pla hidrològic de la part espanyola de la demarcació hidrogràfica de l’Ebre, que compromet l’aigua disponible als trams més baixos de l’Ebre, posa en risc l’equilibri del Delta de l’Ebre i també la seva qualitat, molt amenaçada ja pel fenomen de la intrusió salina.
El Pla de conca preveu incrementar l’àrea de regadiu en 445.000 hectàrees – de les 965.000 hectàrees actuals a 1.410.000 hectàrees, principalment, a la conca alta del riu, fora de Catalunya. Amb aquest increment, es passaria d’uns usos d’aigua de 7.880 hectòmetres cúbics anuals --55% de l’aportació natural de l’Ebre-- a gairebé 10.000 hectòmetres, que representen el 70% de l’aigua de la conca. També es preveu la construcció de 35 embassaments més, que regularien l’aigua i l’emmagatzematge per a altres usos.
El cabal ecològic aprovat pel Consell de Ministres pel tram final del riu, a l’estació de Tortosa, és de 3.220 hectòmetres cúbics anuals fixos, quan el Govern ha reclamat el doble, 7.167 hectòmetres cúbics, a partir de criteris científics i en línia amb la Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea.
La Generalitat està en contra del nou Pla de conca de l'Ebre perquè creu que pot posar en perill tota l’àrea deltaica. En concret:
• la seva biodiversitat
• la viabilitat de les activitats que l’han conformat i que contribueixen a la seva conservació i el futur
• el benestar del seus habitants
La fixació d’aquest cabal tan mínim per part del govern espanyol respon a certes concessions d’aigua --fora de tota lògica i sense cap justificació-- que s'han fet majoritàriament en aigües amunt de l’Ebre, fora de Catalunya.
A més de les conseqüències negatives per la zona del Delta, el Pla de conca és un pla inviable perquè, a banda del greuge pel delta, preveu tota una sèrie d’actuacions que són irrealitzables, tant per manca de temps per fer-les, com de dotació pressupostària per executar-les. Així, la Generalitat considera que es tracta d’un pla merament virtual per poder presentar davant la UE una planificació hidrològica que, de fet, no es podrà portar a terme.
Actuacions del Govern de la Generalitat de la Catalunya
El Govern de Catalunya ha fixat la seva posició i recorrerà el Pla de Conca davant les autoritats europees per garantir la preservació d'un espai tant ric en biodiversitat i, alhora vulnerable, com és el Delta de L'Ebre.
La defensa del Delta de l‘Ebre és compatible amb l’execució dels regadius --ja previstos i planificats a Catalunya des de fa anys-- en tant que motors de desenvolupament i imprescindibles per a la fixació de la gent al territori.
El Govern de Catalunya aposta per l'ús sostenible dels diferents usos de l'aigua; també en l'agricultura mitjançant el Pla d'eficiència en l'ús de l’aigua per al reg, d’acord amb la Directiva i amb les estratègies de la nova Política agrària comuna orientades a les pràctiques beneficioses per al clima i el medi ambient (greening) i a l’ús sostenible de l’aigua per a reg.
Finalment, la Generalitat no permetrà que s’utilitzi l’aigua per atiar el foc de la confrontació entre els territoris d’un mateix poble.
