- Un ritme de consolidació fiscal que permet salvaguardar els serveis públics fonamentals i no perjudicar la recuperació
- Els anys 2011, 2012 i 2013 Catalunya haurà reduït el seu dèficit a menys de la meitat
- El gruix de l’esforç de reducció del dèficit ha recaigut sobre les comunitats autònomes, que des del 2010 han reduït el seu dèficit un 52%, mentre que l’Estat només ho ha fet un 5%
- El conjunt d’administracions catalanes ha fet un dèficit de l’1,5%, per sota del dèficit imposat per l’Estat de l’1,58%, segons dades provisionals
El Govern de la Generalitat ha mantingut el seu compromís amb el procés de consolidació fiscal. Ho ha fet a un ritme que permetia salvaguardar els serveis públics fonamentals i no perjudicar la incipient recuperació econòmica. És un ritme que el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, considera equilibrat. Amb l’esforç dels ciutadans i els treballadors públics de Catalunya, s’han pogut superar les limitacions a les quals s’enfronta el Govern per a la reducció del dèficit.
El departament d’Economia i Coneixement considera que el resultat de l’1,97% està en línia amb el ritme de consolidació fiscal que recomana la UE. El dèficit públic català està per sota del 2,23% registrat el 2012. El resultat del 2013 també és inferior a l’objectiu del 2,17% que el Govern de la Generalitat sempre ha defensat com a desitjable, per coherència amb el volum d’un terç de la despesa pública que assumeixen les comunitats autònomes i en línia amb la gradualitat indicada per la Unió Europea i per la pròpia Ley de Estabilidad Presupuestaria.
Durant els anys 2011, 2012 i 2013 Catalunya haurà reduït el seu dèficit a menys de la meitat, del 4,59% a l’1,97% del PIB, és a dir, un 57%, la qual cosa suposa una reducció de més de 5.000 milions d’euros en només tres anys. El 2013 la reducció de despesa dels departaments i el sector públic de la Generalitat ha estat de 1.430M. Dins de l’impacte de les mesures de reducció de despesa, s’ha de destacar l’esforç dels treballadors públics. El Govern de la Generalitat és l’únic executiu autonòmic que el 2013, per segon any consecutiu, s’ha vist obligat a suprimir una paga extra dels funcionaris públics.
Com ja va succeir l’any 2012, algunes decisions del Govern de l’Estat han afegit dificultats a l’objectiu de reducció del dèficit. Les transferències d’ingressos finalistes provinents de l’Estat s’han reduït un any més. La reducció dels ingressos finalistes l’any 2013 ha estat de 111,2M€ (-18,3%) respecte al 2012. Els anys 2011, 2012 i 2013, la reducció acumulada d’ingressos finalistes ha estat de 776,2M€ (-57,4%) respecte al 2010. A més, la pujada de l’IVA decretada pel Govern de l’Estat el setembre del 2012 ha suposat una despesa extra per a la tresoreria de la Generalitat de 198M l’any 2013, que s’afegeixen als 66M que ja es van haver d’afegir el 2012 per aquest concepte.
Pel que fa a la despesa, una part important de les tensions pressupostàries es concreten en l’àmbit de la salut, on el marge d’actuació està limitat per la naturalesa mateixa de la despesa sanitària i per la voluntat de mantenir la qualitat i la necessària innovació. La prioritat del Govern de la Generalitat és garantir la prestació dels serveis bàsics de l’estat del benestar, i una reducció de despesa superior a la realitzada hagués pogut suposar un deteriorament greu dels serveis públics essencials. A més, la Generalitat es veu perjudicada per la regulació estatal i el bloqueig de mesures d’ingressos com, per exemple, la taxa de l’euro per recepta.
D’altra banda, hi ha un gran desequilibri entre l’esforç de reducció del dèficit que el Govern espanyol exigeix a les comunitats autònomes i el que demana a l’administració central. Així per exemple, el ritme de consolidació fiscal imposat a les CA ha obligat a una reducció del dèficit liquidat d’1,7 punts entre 2010 (-3,24%) i 2013 (-1,54%), el que suposa un esforç total de reducció del 52% en tres anys. Mentre que l’Estat (Administració central i seguretat social) només ha reduït el dèficit en 0,31 punts entre 2010 (-5,8%) i 2013 (-5,49%), és a dir, un 5%. A més, l’any 2013, l’Administració General de l’Estat és l’única administració que ha augmentat el seu dèficit (-5,49%) en relació amb el del 2012 (-5,23%).
Ritme de consolidació accelerat
L’objectiu del Govern espanyol és que les CA assoleixin pràcticament l’equilibri pressupostari l’any 2016 (-0,2%), mentre que l’Estat s’ha assignat per aquell any un dèficit del -2,6% i, per tant, té més temps per assolir el dèficit zero.
El desequilibri entre l’Estat i les CA es fa evident si s’observa l’evolució de la distribució del dèficit entre administracions públiques fins al 2016. Així, mentre que l’any 2010 l’Estat tenia el 60% del dèficit liquidat i les CA el 33%, l’objectiu per al 2016 és que l’Estat tingui el 93% del dèficit i les CA el 7%.
Per anys, s’observa com cada any el percentatge s’incrementa a favor de l’Estat i en detriment de les CA, malgrat que aquestes són responsables del gruix de la despesa social. El 2011 la distribució del dèficit liquidat va ser del 58,1% per a l’Estat i el 37,6% per a les CA. Aquest percentatge va augmentar fins el 76,5% el 2012 per a l’Estat i es va reduir per a les autonomies fins els 26,9%. L’últim any liquidat, el 2013, l’Estat s’ha quedat amb el 82,9% del dèficit, mentre que les CA només han tingut un 23,2% del dèficit. (El 2012 i el 2013 les corporacions locals van registrar superàvit i, per tant, tenen un percentatge negatiu). La previsió pel 2014 és que l’Estat es quedi amb el 82,8% del dèficit i el conjunt d’autonomies només tingui el 17,2%. El 2015, la distribució dels objectius de dèficit deixa l’Estat amb el 83,3% del dèficit i a les CA amb el 16,7%.
El departament d’Economia i Coneixement considera que el resultat de l’1,97% està en línia amb el ritme de consolidació fiscal que recomana la UE. El dèficit públic català està per sota del 2,23% registrat el 2012. El resultat del 2013 també és inferior a l’objectiu del 2,17% que el Govern de la Generalitat sempre ha defensat com a desitjable, per coherència amb el volum d’un terç de la despesa pública que assumeixen les comunitats autònomes i en línia amb la gradualitat indicada per la Unió Europea i per la pròpia Ley de Estabilidad Presupuestaria.
Durant els anys 2011, 2012 i 2013 Catalunya haurà reduït el seu dèficit a menys de la meitat, del 4,59% a l’1,97% del PIB, és a dir, un 57%, la qual cosa suposa una reducció de més de 5.000 milions d’euros en només tres anys. El 2013 la reducció de despesa dels departaments i el sector públic de la Generalitat ha estat de 1.430M. Dins de l’impacte de les mesures de reducció de despesa, s’ha de destacar l’esforç dels treballadors públics. El Govern de la Generalitat és l’únic executiu autonòmic que el 2013, per segon any consecutiu, s’ha vist obligat a suprimir una paga extra dels funcionaris públics.
Com ja va succeir l’any 2012, algunes decisions del Govern de l’Estat han afegit dificultats a l’objectiu de reducció del dèficit. Les transferències d’ingressos finalistes provinents de l’Estat s’han reduït un any més. La reducció dels ingressos finalistes l’any 2013 ha estat de 111,2M€ (-18,3%) respecte al 2012. Els anys 2011, 2012 i 2013, la reducció acumulada d’ingressos finalistes ha estat de 776,2M€ (-57,4%) respecte al 2010. A més, la pujada de l’IVA decretada pel Govern de l’Estat el setembre del 2012 ha suposat una despesa extra per a la tresoreria de la Generalitat de 198M l’any 2013, que s’afegeixen als 66M que ja es van haver d’afegir el 2012 per aquest concepte.
Pel que fa a la despesa, una part important de les tensions pressupostàries es concreten en l’àmbit de la salut, on el marge d’actuació està limitat per la naturalesa mateixa de la despesa sanitària i per la voluntat de mantenir la qualitat i la necessària innovació. La prioritat del Govern de la Generalitat és garantir la prestació dels serveis bàsics de l’estat del benestar, i una reducció de despesa superior a la realitzada hagués pogut suposar un deteriorament greu dels serveis públics essencials. A més, la Generalitat es veu perjudicada per la regulació estatal i el bloqueig de mesures d’ingressos com, per exemple, la taxa de l’euro per recepta.
D’altra banda, hi ha un gran desequilibri entre l’esforç de reducció del dèficit que el Govern espanyol exigeix a les comunitats autònomes i el que demana a l’administració central. Així per exemple, el ritme de consolidació fiscal imposat a les CA ha obligat a una reducció del dèficit liquidat d’1,7 punts entre 2010 (-3,24%) i 2013 (-1,54%), el que suposa un esforç total de reducció del 52% en tres anys. Mentre que l’Estat (Administració central i seguretat social) només ha reduït el dèficit en 0,31 punts entre 2010 (-5,8%) i 2013 (-5,49%), és a dir, un 5%. A més, l’any 2013, l’Administració General de l’Estat és l’única administració que ha augmentat el seu dèficit (-5,49%) en relació amb el del 2012 (-5,23%).
Ritme de consolidació accelerat
L’objectiu del Govern espanyol és que les CA assoleixin pràcticament l’equilibri pressupostari l’any 2016 (-0,2%), mentre que l’Estat s’ha assignat per aquell any un dèficit del -2,6% i, per tant, té més temps per assolir el dèficit zero.
El desequilibri entre l’Estat i les CA es fa evident si s’observa l’evolució de la distribució del dèficit entre administracions públiques fins al 2016. Així, mentre que l’any 2010 l’Estat tenia el 60% del dèficit liquidat i les CA el 33%, l’objectiu per al 2016 és que l’Estat tingui el 93% del dèficit i les CA el 7%.
Per anys, s’observa com cada any el percentatge s’incrementa a favor de l’Estat i en detriment de les CA, malgrat que aquestes són responsables del gruix de la despesa social. El 2011 la distribució del dèficit liquidat va ser del 58,1% per a l’Estat i el 37,6% per a les CA. Aquest percentatge va augmentar fins el 76,5% el 2012 per a l’Estat i es va reduir per a les autonomies fins els 26,9%. L’últim any liquidat, el 2013, l’Estat s’ha quedat amb el 82,9% del dèficit, mentre que les CA només han tingut un 23,2% del dèficit. (El 2012 i el 2013 les corporacions locals van registrar superàvit i, per tant, tenen un percentatge negatiu). La previsió pel 2014 és que l’Estat es quedi amb el 82,8% del dèficit i el conjunt d’autonomies només tingui el 17,2%. El 2015, la distribució dels objectius de dèficit deixa l’Estat amb el 83,3% del dèficit i a les CA amb el 16,7%.
El Conjunt d’Administracions catalanes (Generalitat i Corporacions Locals) ha registrat un dèficit de l’1,5%, per sota del límit imposat per l’Estat de l’1,58%. L’esforç de les corporacions locals de Catalunya hi ha contribuït amb uns 1.400M. És una dada provisional, pendent del tancament definitiu.
1
Fitxers adjunts
