- Palma de Mallorca ha acollit avui la VI Trobada de Comunitas Autònomes per al Desenvolupament dels Estatuts d'Autonomia, que ha comptat amb la participació de les Illes Balears, Catalunya, Andalusia, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana, Aragó, i, per primer cop, La Rioja i Castella-la Manxa
- Euskadi, Madrid i Galícia se sumen al grup de comunitats per al desenvolupament estatutari, que ja integra 11 autonomies

Catalunya i 7 comunitats més reunides avui a Palma de Mallorca han acordat trametre una petició formal al Govern central perquè impulsi la conversió del Senat en una autèntica cambra de representació territorial i li han reclamat que aturi la invasió competencial a través de les polítiques de subvencions. Alhora, han reiterat la voluntat d'avançar cap a la celebració d'una conferència de presidents com abans millor.
Els 8 governs autonòmics, reunits en la VI Trobada de comunitats per al desenvolupament dels Estatuts, també han acceptat la integració d'Euskadi, Madrid i Galícia dins el grup. Aíxí, ja són 11 les comunitats que l'integren a partir d'ara: Illes Balears, Catalunya, Andalusia, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana, Aragó, La Rioja, Castella-la Manxa, Euskadi, Madrid i Galícia. En la reunió d'avui també s'han tancat acords de col·laboració en matèria d'extinció d'incendis i polítiques de joventut i s'ha acordat celebrar la propera reunió al juny a Logronyo. El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha participat en la trobada però ha hagut de tornar cap a Barcelona abans que finalitzés per l'episodi de nevades que afecta Catalunya.
En la roda de premsa posterior, el secretari de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat, Josep Vendrell, ha destacat que Catalunya ha promogut la declaració que exigeix a l'Estat que respecti la distribució de competències autonòmiques "perquè l'Estat realitza convocatòries de subvencions en àmbits que són competència exclusiva o compartida de les comunitats autònomes ". Vendrell ha explicat que "no és que l'Estat no pugui convocar subvencions en tots els àmbits, sinó que les convocatòries han de respectar la distribució de competències i, per tant, si l'àmbit és de competència de la comunitat, és ella qui han de dur a terme la precisió dels objectius i la seva execució" i ha recordat que aquest és un dels àmbits que provoquen més conflicitivitat entre comunitats i Estat. La declaració aprovada reclama a l'Estat que revisi la seva pràctica reiterada de regular íntegrament els objectius i condicions per obtenir subvencions estatals que incideixen en àmbits de competències autonòmica, ja que suposa una invasió competencial.
A la reunió d'avui, la sisena d'aquestes característiques que se celebra a l'Estat després de la que va tenir lloc a Saragossa (juliol de 2008), Sevilla (octubre de 2008), Valladolid (febrer de 2009), València (juny de 2009) i Barcelona (novembre de 2009), s'hi han incorporat per primer cop els governs de La Rioja i de Castella-la Manxa. Aquestes trobades van néixer amb l'objectiu d'analitzar de forma conjunta el desplegament dels estatuts i, alhora, d'impulsar fórmules de col·laboració mútua en l'àmbit de les seves competències que permetin millorar la qualitat de vida de la ciutadania.
El Senat com a autèntica cambra territorial
Les vuit comunitats autònomes reunides han acordat fer arribar una declaració conjunta al vicepresident tercer del Govern i ministre de Política Territorial, Manuel Chaves on es demana un canvi en el reglament que regeix el Senat. En primer lloc, plantegen la necessitat que el Senat recuperi la celebració, amb caràcter anual, del debat sobre l'estat de les autonomies, un debat permès pel mateix Reglament de la cambra alta.
En segon lloc, reclamen una revisió del reglament vigent per atribuir noves funcions a la cambra i enfortir algunes de les existents. Això permetrà l'obligada participació de la Comissió General de les Comunitats Autònomes en més assumptes com ara la tramitació parlamentària dels tractats internacionals amb transcendència autonòmica; la potenciació dels grups territorials, o també l'avançament en una certa especialització del Senat en la funció de control del Govern sobre temes autonòmics. Igualment, els vuit governs consideren que, per potenciar el caràcter territorial, cal estudiar la possibilitat de modificar la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, per establir la comunicació necessària al Senat dels acords que adoptin els òrgans de cooperació i coordinació multilateral entre el Govern i les comunitats autònomes.
Conveni en extinció d'incendis
El conveni en extinció d'incendis forestals permetrà establir i potenciar un marc de cooperació i col·laboració de les vuit comunitats autònomes en activitats de prevenció i extinció d'incendis forestals. Així, les comunitats signants organitzaran de manera coordinada programes específics de conscienciació i sensibilització per prevenir els incendis en els nostres boscs. També realitzaran cursos i activitats formatives per al personal que treballa en la prevenció i extinció d'incendis. Les vuit comunitats autònomes també col·laboraran a l'hora d'extingir els incendis aportant materials humans i econòmics. El dispositiu es coordinarà a través de les centrals de comunicacions de les corresponents comunitats. Cada comunitat autònoma haurà d'identificar la persona responsable a la qual s'haurà de fer arribar la sol·licitud d'ajuda. Hi haurà una direcció unificada per dur a terme les tasques d'extinció i el director o responsable tècnic serà nomenat per la comunitat autònoma on tingui lloc l'incendi. El conveni fixa una franja d'ajuda intermèdia, que va des de la línia divisòria de les comunitats fins a una distància de cinc quilòmetres, on també es donarà assistència. Les despeses seran a càrrec de la part assistida.
Conveni en joventut
El conveni de col·laboració en matèria de joventut permetrà coordinar les activitats i instal·lacions juvenils, excepte els albergs, de les vuit comunitats autònomes. Cada comunitat autònoma reservarà un percentatge de places per als usuaris de la resta de comunitats signants. Així mateix, s'adoptaran mesures per facilitar informació actualitzada corresponent als recursos que té cada Administració, és a dir, les modalitats de les activitats i instal·lacions, el nombre de places, la titularitat i els mitjans personals dels serveis.
A la reunió d'avui, hi han participat el conseller de Presidència, Albert Moragues, el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, Joan Saura; el cap del gabinet jurídic de la Junta d'Andalusia, Francisco del Río; el conseller de Presidència i portaveu del Govern de La Rioja, Emilio del Río Sanz; el conseller de Governació de la Generalitat Valenciana, Serafín Castellano; el vicepresident del Govern d'Aragó, José Ángel Biel; el conseller de Presidència de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa, José Valverde, i el conseller de la Presidència de la Junta de Castella i Lleó, José Antonio de Santiago-Juárez.
En la darrera reunió, que va tenir lloc a Barcelona, les sis comunitats varen acordar reclamar al Govern d'Espanya que emprengui les reformes legislatives per poder tenir representants en el Consell Econòmic i Social i en el Consell de Ràdio Televisió Espanyola. En el cas del Consell Econòmic i Social, varen proposar que en formin part els presidents dels consells econòmics i socials de cada comunitat. Pel que fa al Consell de la Ràdio Televisió Espanyola, varen proposar que el Senat designi els membres entre els candidats proposats pels parlaments de les comunitats autònomes.
Per a més informació, podeu contactar amb el gabinet de premsa del DIREP: 93 552 61 08/09




