·         Les dades de l’últim any avaluat, el 2011, indiquen que, tot i que el conjunt de l’Estat espanyol va augmentar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle un 0,5%, Catalunya les va reduir prop d’un 4%, seguint la tendència de la UE-27 (-3,3%)

·         És el quart any consecutiu en que les emissions disminueixen, situant-se a nivells de 1995

·         Catalunya compleix amb escreix els objectius del Pla marc de mitigació del canvi climàtic i se situa en el camí d’assolir el compromís de Kyoto (2008-2012)

Les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) a Catalunya durant l’any 2011 van disminuïr prop del 4% respecte a l’any anterior. És el quart any consecutiu de reducció d’emissions, amb uns 1,86 milions de tones de CO₂eq menys que l’any 2010, i situant-se en 45,9 milions de tones de CO₂eq.

 

Així ho ha explicat aquest matí el secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot, durant la presentació del Quart Informe de Progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. El document avalua el grau d’assoliment del Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012, que persegueix contribuir a complir, en la part proporcional, l’objectiu establert pel Protocol de Kyoto per a l’Estat espanyol, i a la vegada estar preparat per incorporar els acords europeus per a la reducció dels gasos amb efecte d’hivernacle per al període 2013-2020. Segons Llebot, “el canvi climàtic preocupa el Govern de la Generalitat, i per això està preparant l’avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic, que servirà per assumir amb la major rigorositat possible la seva responsabilitat sobre les emissions difuses”.

 

Del total d’emissions, el 34% (15,67 Mt CO2 eq) corresponen a les de les instal·lacions sotmeses a la Directiva del comerç de drets d’emissió (169 instal·lacions) i el 66% restant (30,3 Mt CO2 eq) s’atribueixen als sectors difusos, com per exemple, el transport, els residus, l’agricultura, o altres instal·lacions no regulades a la Directiva.

 

 

 

Des del 1990, les emissions totals de GEH van seguir una evolució creixent fins al 2005, any que va marcar un pic històric d’emissions i a partir del qual es va iniciar un canvi de tendència. L’any 2011 se situa a prop del nivell de les emissions del 1995. Addicionalment a les millores estructurals d’eficiència energètica i de reducció d’emissions, la crisi econòmica contribueix clarament a les reduccions de les emissions dins de l’Estat i a Catalunya, i en aquest sentit destaca la disminució en els sectors industrial i del transport.

 

 

El conjunt de l’Estat espanyol va augmentar lleugerament les emissions l’any 2011 (+0,5%) al contrari que Catalunya, que les va reduir (-3,9%), seguint la tendència de la UE-27 (-3,3%). Les emissions per capita van ser de 6,1 t CO₂ eq per a Catalunya, de 7,6 t CO₂ eq per a Espanya i de 9,1 t CO₂ eq per a la UE-27.

 

 

Catalunya, entre els anys 2008 i 2011, dins del període Kyoto (2008-2012), es va situar per sota de les emissions mitjanes necessàries per complir amb l’objectiu fixat al Pla marc de mitigació del canvi climàtic de no superar les 36,5 Mt CO₂ eq/any pel conjunt dels sectors difusos. Els sectors difusos són els que no estan inclosos en la Directiva del comerç de drets d’emissió, com per exemple, el transport, els residus, l’agricultura, o altres instal·lacions no regulades.

 

El valor de les emissions d’aquests sectors l’any 2011 va ser de 30,3 Mt CO₂ eq. Respecte a l’any 2010, van disminuir un 5%, el que suposa una reducció total del 9% respecte als valors de 2008, primer any del Protocol de Kyoto. Aquestes dades se situen per sota de l’objectiu d’emissions difuses establert pel Protocol de Kyoto de 30,7 Mt CO₂ eq. Si s’hi afegeixen els crèdits compensables per l’absorció d’embornals (0,5 Mt CO₂ eq), Catalunya té un superàvit de 0,9 Mt CO₂ eq. Aquest superàvit permet compensar l’excés d’emissions que ha tingut lloc els anys anteriors. D’aquesta manera, per a la mitjana del període 2008-2011, l’ús que caldria fer dels mecanismes flexibles seria de 0,6 Mt CO₂ eq anuals.

 

Un 77% de les emissions de GEH han estat associades a la crema de combustibles fòssils, al processament d’energia. L’energia produïda per aquests combustibles es fa servir principalment en els sectors transport, industrial, generació d’energia elèctrica i residencial. Amb una contribució de més del 8% trobem els processos industrials. L’agricultura i el tractament de residus hi han contribuit, respectivament, amb prop del 9% i del 6% del total d’emissions, mentre que l’ús de dissolvents ha estat el sector amb menys pes en el total d’emissions (1%). Dins del sector del processament d’energia, el transport, amb un 37%, és el que més emissions ha produït, seguit de les indústries manufactureres i de la construcció (29%), les indústries energètiques (20%) i, finalment, els altres sectors, com el residencial i el de serveis, sumen el 14% restant.

 

(Vegeu els gràfics en el document adjunt)