Membres del Cos d’Agents Rurals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural es van desplaçar a la Torre de Capdella (Pallars Jussà) per a accedir a dos nius de trencalòs (Gypaetus barbatus) que es van donar per fracassats durant la setmana anterior en observar que els nius havien estat abandonats pels trencalossos progenitors en plena temporada de cria.

 

El Cos d’Agents Rurals hi ha accedit d’acord amb la supervisió del Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals, que és qui coordina el seguiment del trencalòs a l’àmbit de tot Catalunya en el marc del Pla de recuperació d’aquesta espècie en perill d’extinció. El Departament d’Agricultura, doncs, efectua el seguiment de la reproducció de la major part de les parelles de trencalòs de Catalunya. Aquest seguiment s’inicia a finals del mes de novembre amb la construcció dels nius i finalitza al mes de juliol de l’any següent que és quan els polls de trencalòs joves comencen a volar i tot seguit s’independitzen.

 

L’objectiu d’aquest seguiment és, per una banda, intentar conèixer tots els individus nascuts anualment a Catalunya i, per l’altra, identificar les possibles interferències antròpiques en la reproducció d’aquesta espècie, com poden ser des de l’escalada, les batudes de caça properes als nius, els aprofitaments forestals i obres de diferent índole realitzades prop dels nius, fins a possibles espolis d’aquests per diferents motius.

 

En tots els casos en què s’intervé en nius fracassats, les restes recollides es posen a disposició dels tècnics del Servei de Biodiversitat del Departament d’Agricultura per a la seva anàlisi i, si s’hi detecten indicis d’alguna acció d’espoli, es posa en coneixement de l’autoritat judicial en tractar-se d’un presumpte delicte.

 

En els dos casos d’aquest passat cap de setmana les hipòtesis amb què es treballa indiquen que els fracassos d’ambdós nius són deguts presumptament a causes naturals per l’acció d’algun depredador o interferència d’alguna altra espècie de fauna.

 

Dels trenta-nou territoris (zona de cria de cada parella de trencalossos) que actualment hi ha a Catalunya, l’any passat van volar 10 polls, confirmant-se doncs l’èxit reproductor de deu d’aquests territoris, ja que el trencalòs com a espècie només pot criar un sol poll per any.

 

A la comarca del Pallars Jussà hi ha nou territoris, dels quals només quatre estaven actius fins a la setmana passada. Resten, doncs, encara dos polls vius que s’espera que s’envolin al voltant del mes de juliol i confirmin així l’èxit reproductor d’ambdues parelles.

 

Les actuacions en nius fracassats són, en primer lloc, per intentar recuperar ous o fins i tot pollets i poder garantir l’èxit de la reproducció. Per exemple, l’any 2006 es va aconseguir recuperar un ou que es va traslladar al Centre de Fauna de Vallcalent i es va aconseguir que naixés el pollet amb normalitat; en segon lloc, quan es recullen la restes, com en el cas de la setmana passada per a recollir restes que permetin esbrinar possibles causes del fracàs.

 

El Departament d’Agricultura estarà en condicions de fer un balanç de l’èxit reproductor de l’any 2014 durant el mes de juliol.

A Catalunya, cap a començaments del segle XX, l'espècie era present als Pirineus i als Ports de Tortosa. De seguida va desaparèixer d'aquest últim indret i va començar una regressió en sentit est-oest als Pirineus. A començaments dels anys 80 la població era només d'unes cinc o sis parelles distribuïdes per les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. D'aleshores ençà s'inicia un procés de recuperació i s'arriba als 84 adults l'any 2013, distribuïts en 42 territoris segurs a les comarques de la Val d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Noguera, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès. Els principals factors que van donar lloc a la greu regressió van ser la utilització de verins, la caça i l'espoli dels nius.

El Departament d’Agricultura té en marxa el Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya (Decret 282/1994, de 29 de setembre). En aquest Decret s'articulen totes les mesures de protecció de l'espècie encaminades a aconseguir-ne la recuperació de les poblacions.

 

1. Radioseguiment i marcatge d'exemplars mitjançant emissors satèl·lit GPS. L'objectiu principal d'aquest marcatge és l'estudi de l'ús de l'espai dels exemplars adults i preadults salvatges de trencalòs.

 

 

¿h  Determinació de la fenologia i les causes dels fracassos reproductors:

Anualment, durant els mesos de desembre i febrer es realitza un seguiment intensiu per estimar amb precisió les dates de posta. Aquesta variable permet obtenir informació sobre el temps d'incubació (un cop acotem la data d'eclosió), l'edat del primer vol i el període del fracàs reproductor.

 

En el seguiment dels fracassos reproductors es realitzen inspeccions als nius implicats, amb la col·laboració de la Unitat de Suport de Muntanya del Cos d'Agents Rurals del Departament, per obtenir restes que puguin permetre determinar les causes dels fracassos o dur a terme el rescat de l'ou o del pollet.

 

¿h  Monitorització de la reproducció amb videocàmeres:

Entre l'any 2001 i 2009 Catalunya va dur a terme, de manera experimental, un projecte finançat pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que consisteix a instal·lar càmeres miniaturitzades en nius per estudiar-ne el procés reproductor i intervenir el segon poll (en cas que les postes siguin dobles) per incrementar l'estoc pirinenc d'individus criats en captivitat.

 

 

 

El trencalòs és una de les espècies més amenaçades d'Europa. La seva delicada situació ¾en què encara es troba¾ ha fet necessari incloure-la en l'annex I de la Directiva comunitària 79/409/CEE d'aus.

 

El juliol del 2000 la Comisión Nacional de Protección de la Naturaleza va aprovar el document Estrategia para la Conservación del Quebrantahuesos en España. En el punt 5.6 d'aquest document es preveu la creació d'una reserva genètica pirenaica (RGP) com una de les línies d'actuació. A més a més, exposa la necessitat de tenir un programa de cria en captivitat com a eina imprescindible per aconseguir aquesta RGP. Un any més tard, el novembre del 2001, la mateixa comissió va aprovar el Programa de cría en cautividad del quebrantahuesos en España.

 

Gràcies a un conveni entre el Departament d'Agricultura i la Foundation for the Conservation of the Bearded Vulture, els centres de Fauna salvatge de Vallcalent  i el de Torreferrussa es van incorporar al projecte de cria en captivitat. La finalitat és crear un estoc d’ocells per a la cria en captivitat a partir d’aquests exemplars captius procedents de la xarxa internacional i d’exemplars irrecuperables provinents dels Pirineus, amb la finalitat de recuperar ocells o ous procedents de rescats en nius que han fracassat i obtenir exemplars per a projectes de reforç de poblacions o de reintroducció.

 

 

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.