El trencalòs a Catalunya, una espècie en perill d’extinció
A Catalunya, cap a començaments del segle XX, l'espècie era present als Pirineus i als Ports de Tortosa. De seguida va desaparèixer d'aquest últim indret i va començar una regressió en sentit est-oest als Pirineus. A començaments dels anys 80 la població era només d'unes cinc o sis parelles distribuïdes per les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. D'aleshores ençà s'inicia un procés de recuperació i s'arriba als 84 adults l'any 2013, distribuïts en 42 territoris segurs a les comarques de la Val d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Noguera, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès. Els principals factors que van donar lloc a la greu regressió van ser la utilització de verins, la caça i l'espoli dels nius.
El Departament d’Agricultura té en marxa el Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya (Decret 282/1994, de 29 de setembre). En aquest Decret s'articulen totes les mesures de protecció de l'espècie encaminades a aconseguir-ne la recuperació de les poblacions.
1. Radioseguiment i marcatge d'exemplars mitjançant emissors satèl·lit GPS. L'objectiu principal d'aquest marcatge és l'estudi de l'ús de l'espai dels exemplars adults i preadults salvatges de trencalòs.
2. Estudi de la reproducció
¿h Determinació de la fenologia i les causes dels fracassos reproductors:
Anualment, durant els mesos de desembre i febrer es realitza un seguiment intensiu per estimar amb precisió les dates de posta. Aquesta variable permet obtenir informació sobre el temps d'incubació (un cop acotem la data d'eclosió), l'edat del primer vol i el període del fracàs reproductor.
En el seguiment dels fracassos reproductors es realitzen inspeccions als nius implicats, amb la col·laboració de la Unitat de Suport de Muntanya del Cos d'Agents Rurals del Departament, per obtenir restes que puguin permetre determinar les causes dels fracassos o dur a terme el rescat de l'ou o del pollet.
¿h Monitorització de la reproducció amb videocàmeres:
Entre l'any 2001 i 2009 Catalunya va dur a terme, de manera experimental, un projecte finançat pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que consisteix a instal·lar càmeres miniaturitzades en nius per estudiar-ne el procés reproductor i intervenir el segon poll (en cas que les postes siguin dobles) per incrementar l'estoc pirinenc d'individus criats en captivitat.
3. Realització d'informes sobre la incidència dels projectes sotmesos a estudi d'impacte ambiental envers la població de trencalòs
4. Programa de cria en captivitat del trencalòs
El trencalòs és una de les espècies més amenaçades d'Europa. La seva delicada situació ¾en què encara es troba¾ ha fet necessari incloure-la en l'annex I de la Directiva comunitària 79/409/CEE d'aus.
El juliol del 2000 la Comisión Nacional de Protección de la Naturaleza va aprovar el document Estrategia para la Conservación del Quebrantahuesos en España. En el punt 5.6 d'aquest document es preveu la creació d'una reserva genètica pirenaica (RGP) com una de les línies d'actuació. A més a més, exposa la necessitat de tenir un programa de cria en captivitat com a eina imprescindible per aconseguir aquesta RGP. Un any més tard, el novembre del 2001, la mateixa comissió va aprovar el Programa de cría en cautividad del quebrantahuesos en España.
Gràcies a un conveni entre el Departament d'Agricultura i la Foundation for the Conservation of the Bearded Vulture, els centres de Fauna salvatge de Vallcalent i el de Torreferrussa es van incorporar al projecte de cria en captivitat. La finalitat és crear un estoc d’ocells per a la cria en captivitat a partir d’aquests exemplars captius procedents de la xarxa internacional i d’exemplars irrecuperables provinents dels Pirineus, amb la finalitat de recuperar ocells o ous procedents de rescats en nius que han fracassat i obtenir exemplars per a projectes de reforç de poblacions o de reintroducció.