La taula següent mostra les anomalies positives (diferències de la temperatura mitjana mensual d’abril respecte de la mitjana climàtica mensual del mes d’abril pel període de referència 1961-1990) que han estat igual o superiors als +3,5 ºC a les EMA gestionades per l’SMC. Cal remarcar que 45 de les 171 EMA de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) gestionada pel SMC han igualat o superat l’anomalia de +3.0 ºC, llindar a partir del qual es qualifica el mes de molt càlid.
Nom de l’EMA
|
Comarca
|
Anomalia (ºC)
|
Batea
|
la Terra Alta
|
+3.7
|
Mollerussa
|
el Pla d'Urgell
|
+3.5
|
Ascó
|
la Ribera d'Ebre
|
+3.5
|
Gandesa
|
la Terra Alta
|
+3.5
|
Malgrat aquest caràcter tan càlid de l’abril del 2014, en general encara va ser-ho més el de 2011, que a bona part de Catalunya es pot considerar l’abril més càlid des de que es disposa de registres instrumentals, a excepció de les Terres de l’Ebre i punts del pla de Lleida i de l’Alt Empordà. Cal assenyalar que a l’observatori de l’Ebre, amb registres des de l’any 1905, l’abril d’enguany ha igualat l’anomalia registrada l’any 1945, que fins ara era la mes alta de la sèrie en aquest observatori. Per acabar, mencionar que enguany no s’ha produït cap calorada destacada, tal com va succeir a l’any 2011, quan es van fregar els 35 ºC a la Ribera d’Ebre i al Segrià. Les anomalies tan càlides de l’abril del 2014 han estat en relació a una persistència d’uns valors termomètrics anòmalament alts durant els primers vint dies del mes.
Pluviomètricament, el mes d’abril s’ha caracteritzat per una distribució molt irregular de la precipitació, fruit del caràcter tempestuós de les precipitacions que van afectar Catalunya, tret que és més propi dels mesos de maig o principis de juny que del mes d’abril. D’aquesta manera, el mes ha estat plujós a gran part del Pirineu i de la meitat oest de Catalunya i fins i tot molt plujós al quadrant sud-occidental del país. En canvi, ha estat sec al sud del delta de l’Ebre, litoral central, sud de la costa Brava i zones de Catalunya central, del Prepirineu i la part septentrional de la Val d’Aran (Figura 2).
Aquesta configuració de les anomalies de precipitació és conseqüència de les pertorbacions que van afectar el país, especialment la que va creuar Catalunya entre els dies 2 i 5 d’abril deixant precipitacions importants al vessant sud del Pirineu, Pirineu occidental i extrem sud-occidental. Igualment és important destacar que el caràcter tempestuós que caracteritza la precipitació durant la primavera no és tan efectiu a la Val d’Aran, amb uns trets pluviomètrics atlàntics, fet que pot explicar l’anomalia negativa observada en aquestes contrades.
A continuació es mostren les EMA gestionades per l’SMC en les quals la precipitació acumulada durant el mes d’abril ha estat igual o superior als 120 mm:
Nom de l’EMA
|
Comarca
|
PPT (mm)
|
Espot (2.519 m)
|
el Pallars Sobirà
|
219.5
|
Ulldeter (2.410 m)
|
el Ripollès
|
192.6
|
Boí (2.535 m)
|
l’Alta Ribagorça
|
178.4
|
Núria (1.971 m)
|
el Ripollès
|
177.4
|
Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló
|
la Cerdanya
|
173.0
|
Gisclareny
|
el Berguedà
|
173.0
|
PN dels Ports
|
el Baix Ebre
|
145.0
|
Molló
|
el Ripollès
|
143.7
|
Lac Redon (2.247 m)
|
la Val d'Aran
|
137.9
|
Bonaigua (2.266 m)
|
el Pallars Sobirà
|
132.7
|
Prades
|
el Baix Camp
|
122.4
|
Santuari de Queralt
|
el Berguedà
|
122.4
|
Figura 2:
Mapes de precipitació acumulada durant el mes d’abril de 2014 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.