Els primers divuit dies del mes van venir caracteritzats per una temperatura alta. D’una banda, com a conseqüència dels fluxos del sud que va acompanyar a una de les pertorbacions que van afectar Catalunya durant aquest període. De l’altra, per una dorsal anticiclònica en els nivells mitjans troposfèrics que va afectar l’Europa occidental del dia 6 al 9 d’abril, i entre els dies 14 i 18 d’abril, i que en superfície es va concretar per la presència d’un centre d’altes pressions ubicat a la latitud de les illes Britàniques. Dues pertorbacions van afectar Catalunya durant aquest període:

-       La primera entre els dies 2 i 5 d’abril, caracteritzada per una profunda baixa ubicada a l’extrem oriental de l’Atlàntic i que va comportar un marcat flux del sud al Principat. Cal assenyalar que aquests vents arrossegaven pols procedent de les zones desèrtiques del nord d’Àfrica, fet que va provocar que la precipitació que es va produir anés acompanyada de fang. Les acumulacions de precipitació van ser abundants al vessant sud del Pirineu, Pirineu oriental i zones d’influència de les serres del Montsant, de Prades i dels Ports, com a resposta de la trajectòria principal dels fluxos del tercer quadrant que acompanyaven  la pertorbació. Les quantitats més destacades registrades a les Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) van ser els 128,0 mm d’Ulldeter (2.410 m) a la comarca del Ripollès, els 120,3 d’Espot (2.519 m), al Pallars Sobirà i els 100,6 mm de Boí (2.535 m), a l’Alta Ribagorça.

-       Entre els dies 10 i 13 d’abril es va produir un episodi de precipitació en relació amb una petita ondulació del corrent en jet, que juntament amb la temperatura alta en superfície va inestabilitzar l’atmosfera provocant tempestes que es van distribuir de forma irregular. Cal destacar els 39,0 mm del Santuari de Queralt (el Berguedà) i els 31,1 mm d’Ascó (la Ribera d’Ebre) i de Montesquiu (Osona).

La situació va canviar a partir del dia 19 com a conseqüència d’una pertorbació retrògrada procedent de l’interior del continent i que va quedar instal·lada al sud d’Europa entre els dies 19 i 22 d’abril. Va comportar una progressiva normalització dels valors termomètrics i precipitació general a Catalunya, més destacada a les zones de muntanya. Cal assenyalar els 66,1 mm de Lladurs (el Solsonès), els 57,7 mm del Santuari de Queralt (el Berguedà) i els 51,1 mm de Sant Llorenç Savall (el Vallès Occidental).

A partir del dia 23 i fins a finals de mes el flux en les capes mitjanes de la troposfera va ser del nord-oest, fet que va afavorir el pas de línies frontals que van comportar tempestes que si bé van afectar qualsevol punt del territori (a excepció del Garraf i extrem sud-est del Vallès Occidental), van ser més importants al Pirineu. Les precipitacions més destacades registrades a les EMA gestionades per l’SMC van ser els 53.6 mm del Lac Redon (2.247 m) a la comarca de la Val d’Aran, els 53,1 mm d’Espot (2.519 m) a la comarca del Pallars Sobirà, i els 49.2 mm a Molló (el Ripollès).

El mes d’abril ha resultat termomètricament càlid a tot Catalunya, i fins i tot molt càlid a àmplies zones del Prepirineu, Catalunya Central, pla de Lleida, la Terra Alta i punts del Pirineu Occidental, el Baix Ebre i la Ribera d’Ebre (Figura 1).

Aquestes anomalies tèrmiques són conseqüència d’una inhibició de les entrades d’aire fred procedent d’altes latituds a causa de les altes pressions que van dominar una bona part dels primers divuit dies del mes, juntament amb el flux del sud que va acompanyar la pertorbació que va afectar Catalunya entre els dies 2 i 5 d’abril.

Figura 1

Mapes de temperatura mitjana del mes d’abril de 2014 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.