El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha fet balanç de la temporada de vacunacions a Catalunya i ha destacat que cada any s’administren vacunes a 1.300.000 persones, que eviten 35.000 processos infecciosos. Ha fet un esment especial a la campanya d’immunització contra la tos ferina en dones embarassades, que s’ha posat en marxa enguany i que "ha assolit un objectiu més enllà del plantejat inicialment". En total, per protegir els nadons, s’han vacunat més de 12.000 dones que estaven entre la setmana 27 i 36 de gestació.

 

El conseller també ha incidit en la importància de les vacunes contra "malalties eliminades, però no eradicades", i de les que protegeixen contra infeccions "que les noves generacions no coneixen". En aquest sentit, assegura que el brot de xarampió d’enguany a Barcelona ha servit per comprovar l’efectivitat de les vacunes de manera tangible, i ha assenyalat que el 23% dels afectats han estat professionals relacionats amb centres sanitaris. "És un exemple que hem de reiterar", ha dit, "el personal sanitari que no es vacuna es posa en risc, i posa en risc altres pacients".

 

De la seva banda, el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Antoni Mateu, ha informat que s’han detectat 130 casos de xarampió a Catalunya, i que el brot no ha anat a més "gràcies a les cobertures vacunals importants", que estan registrades al voltant del 90%. També ha destacat que a Catalunya s’administren anualment al voltant de 3 milions de dosis en 1.128 centres vacunals. Mateu ha recordat també que la prevenció i el control de les infeccions són un dels reptes del PINSAP, i que la vacunació n’és una estratègia fonamental.

 

La jornada "Actualitat i vacunes: reptes i respostes", organitzada per l’Agència de Salut Pública de Catalunya, ha aplegat més de 300 professionals de tot Catalunya.

 

Les sessions han comptat amb la presència de Sara Hayes, responsable de Salut Pública d’Abertawe (Swansea), a Gal·les, on l’últim any hi ha hagut un brot important de xarampió, causat per un període en què es va viure un descens considerable de les vacunacions contra aquesta malaltia, que és potencialment perillosa i que a Gal·les, com a casa nostra, s’havia eliminat. Aquest és, de fet, un dels gran reptes actuals: mantenir bones cobertures vacunals enfront de malalties que han estan eliminades o pràcticament eliminades. Sara Hayes ha explicat com van viure el gran brot de xarampió –més de 1.200 casos el 2013–, els motius que hi va haver darrera i com ho van afrontar.

 

El programa de la jornada ha inclòs aspectes relacionats amb les estratègies de vacunació en un món global, tot recordant la idea de Tom Frieden, director dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units d’Amèrica: "Les fronteres mai més podran aturar les malalties, però les vacunes sí que poden fer-ho". Iniciatives com "La dècada de les vacunes" (2010-2020), que colidera Pedro Alonso, director de l’ISGlobal, treballen per aconseguir un món en què totes les persones i les comunitats aconsegueixin dur una vida sense les malalties prevenibles per la vacunació. Alonso, referent mundial en el camp de les vacunacions, ha recordat que és essencial fer arribar les vacunes a tota la població, especialment als infants de països de baixos ingressos. També ha ressaltat el paper essencial de la recerca en aquest camp.

 

Maria Brotons, de la Unitat d’Infecció i Càncer de l’Institut Català d’Oncologia, referent internacional en la recerca de la vacuna enfront del virus del papil·loma humà, ha revisat les noves evidències en aquest sentit i l’efecte aconseguit en països on han vacunat un percentatge ampli de dones.

 

Un interrogant obert és com aconseguir millorar la vacunació dels professionals sanitaris. Àngel Plans, de la Societat Catalana de Salut Laboral, ha mostrat les dades d’un estudi sobre una gran mostra de centres sanitaris en relació amb la darrera campanya de la vacunació antigripal. Només un 17,5% dels professionals s’havien vacunat, amb una gran variabilitat entre els centres.