El Departament de Justícia, a través del Servei d’Arxius, Biblioteques i Efectes Judicials de la Direcció General de Modernització de l’Administració de Justícia, va organitzar per primera vegada una jornada de portes obertes als arxius judicials de la Ciutat de la Justícia, el dimarts, dia 10 de juny, perquè els ciutadans poguessin conèixer de primera mà la gestió i conservació de tota la documentació que produeixen els òrgans judicials. Aquesta jornada es va fer coincidir amb el Dia Internacional dels Arxius de la UNESCO.

 

La Ciutat de la Justícia compta amb tres arxius judicials, gestionats per 11 arxivers, que pertanyen a la Xarxa d’Arxius Judicials de Catalunya: l’Arxiu Central dels Jutjats del partit judicial de Barcelona, l’Arxiu Central dels Jutjats del partit judicial de l’Hospitalet de Llobregat i l’Arxiu Judicial Territorial de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat.

 

El complex arxivístic de la Ciutat de la Justícia està format per 54 Km lineals de documentació i compta amb una capacitat d’arxiu de més de 70 Km/l, distribuïts en 42 dipòsits d’arxiu en una superfície de 9.200 m².

 

Els arxius judicials custodien la documentació semiactiva i inactiva produïda pels òrgans judicials en l’exercici de les seves funcions, tot garantint la seva seguretat i integritat, així com també el control de les condicions ambientals per a la seva correcta conservació.

 

Els arxius judicials de la Ciutat de la Justícia gestionen anualment més de 64.000 consultes i préstecs de documentació i ingressen 30.000 capses d’arxiu, que equivalen a 3 km/l de documentació. A la Ciutat de la Justícia, hi treballen prop de 3.000 persones en 182 òrgans judicials, 28 unitats de la fiscalia i cinc unitats forenses de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC). La major part de l’accés i consultes de la documentació prové dels òrgans judicials que l’han produïda.

 

Des de la posada en marxa dels arxius judicials de la Ciutat de la Justícia s’han fet diverses investigacions a partir de la consulta i estudi de la documentació judicial. Les investigacions més freqüents són les de caràcter històric, ja que a l’Arxiu Territorial s’hi conserven fons d’interès, com ara el dels jutjats especials per a l’aplicació de la Llei de vagabunds i malfactors (1949-1971) o el del Tribunal Tutelar de Menors de Barcelona (1921-1989). Aquests fons històrics han servit per a la realització d’estudis relacionats amb la repressió franquista, amb la història de l’homosexualitat i amb la història de la psiquiatria infantil, per exemple. Actualment s’estan fent dues tesis doctorals finançades pel Govern francès i dues més becades a Espanya, basades, totes elles, en fons dels arxius de la Ciutat de la Justícia.

 

Així mateix, s’han fet estudis de caràcter periodístic i s’ha utilitzat l’Arxiu Central com a escenari de gravacions i com a font d’informació per a diversos documentals.

 

 

 La Xarxa d’Arxius Judicials de Catalunya del Departament de Justícia

 

Els arxius judicials de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat formen part de la Xarxa d’Arxius Judicials de Catalunya del Departament de Justícia, que es dirigeix i coordina des del Servei d’Arxius, Biblioteques i Efectes Judicials de la Direcció General de Modernització de l’Administració de Justícia de la Secretaria de Relacions amb l’Administració de Justícia.

 

La gestió de la documentació judicial s’adapta al cicle de vida d’aquesta documentació, amb les seves diferents etapes en les quals s’inicia, transcorre i finalitza: el cicle s’inicia amb la incoació dels expedients judicials, continua amb la seva tramitació per part de les oficines judicials, segueix amb el seu arxivament als arxius judicials i finalitza amb la seva destinació final, que, a partir de les resolucions de la Junta d’Expurgació, pot consistir o bé en la seva conservació en un arxiu històric de la Xarxa d’Arxius Comarcals i Provincials del Departament de Cultura, o bé en la seva eliminació.

 

Un total de 34 tècnics arxivers del cos d’arxivers de la Generalitat gestionen la Xarxa d’Arxius Judicials de Catalunya del Departament de Justícia, que actualment està integrada per 59 centres d’arxiu: tres arxius judicials territorials (conserven la documentació judicial de més de 15 anys), 26 arxius centrals (conserven la documentació judicial des del sisè fins al quinzè any i estan ubicats en partits judicials de 10 o més òrgans judicials) i 30 dipòsits centrals d’arxiu (conserven la documentació judicial des del sisè fins al quinzè any i estan ubicats en partits judicials de menys de 10 òrgans judicials).

 

En l’actualitat els arxius de la Xarxa d’Arxius Judicials de Catalunya custodien 198 km/l de documentació judicial, dels quals 158 km/l en dipòsits interns i 40 km/l en dipòsits externs, i donen servei d’arxiu i gestió documental als 612 òrgans judicials i a les 38 unitats de fiscalia dels 49 partits judicials de Catalunya, així com a l’IMLC.

 

D’acord amb l’article 19.3 de la Llei del Parlament de Catalunya 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, els documents dels òrgans de l’Administració de justícia de Catalunya formen part del patrimoni documental de Catalunya.