·         La incorporació d’aquestes dues figures jurídiques al Llibre V del Codi civil català configuren una fórmula més flexible i adequada a les necessitats actuals per poder accedir a l’habitatge

 

El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei que incorpora dues figures jurídiques- la Propietat temporal i la propietat compartida- al Llibre V del Codi civil de Catalunya amb l’objectiu d’ajudar a buscar solucions per facilitar l’accés a l’habitatge.

 

La incorporació de la propietat temporal i la compartida al Llibre V del Codi civil de Catalunya es configura, doncs, com una fórmula intermèdia, més flexible i adequada a les necessitats actuals per fomentar l’accés a l’habitatge. Tot i que els béns immobles són el seu objecte principal, també poden ser objecte de propietat temporal i de propietat compartida els béns mobles l’adquisició dels quals es pugui registrar.

 

La necessitat d’incloure aquestes dues figures al Llibre V del Codi civil de Catalunya esdevé per intentar pal·liar al màxim el problema sorgit en el si de la nostra societat com a conseqüència d’un endeutament excessiu per a l’adquisició d’habitatges, mitjançant la contractació de préstecs hipotecaris en els darrers vint anys. Aquest fet, unit les actuals circumstàncies socials, econòmiques i jurídiques, que no han propiciat ni el lloguer privat ni el lloguer social, ha donat lloc a un estancament en el mercat de l’habitatge alhora que, fins ara, no s’ha donat resposta efectiva a les necessitats actuals per tal de facilitar l’accés a l’habitatge.

 

 

El dret de propietat temporal atorga al seu titular –conegut com a propietari temporal- el domini d’un bé -normalment immoble- durant un temps cert i determinat, el qual s’estableix mitjançant un contracte, i que una vegada ha finalitzat l’esmentat termini, el bé retorna al titular original o als seus hereus.

 

Mentre dura el propietari temporal, el propietari ordinari, és a dir, la persona que li va vendre el bé, no pot dur a terme cap acte pel qual interfereixi en l’exercici de les propietats del propietari temporal.

 

Transcorregut el termini fixat, que pot tenir una durada entre els 6 i els 99 anys, el bé retorna a la plena propietat propietari ordinari o als seus hereus.

 

 

 

Sota aquest règim, i després de l’adquisició d’una quota inicial, el propietari material, el comprador, anirà adquirint progressivament les quotes restants al propietari formal, el venedor. 

 

D’acord amb aquesta forma d’adquirir la propietat, el propietari material té gairebé totes les facultats de domini sobre el bé que adquireix, a canvi del pagament d’una quantitat econòmica al propietari formal.

 

Les parts són qui acorda la quota inicial que s’ha d’adquirir, mentre que les quotes restants han de ser, en defecte de pacte, com a mínim d’un 10% del total.

 

El que es persegueix amb aquestes noves formes d’adquirir la propietat d’un bé, és facilitar que persones, que pel seu nivell d’ingressos, no poden accedir a uns préstecs gaire elevats, ho puguin fer, ja que els imports són sensiblement més assumibles.