El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha presidit aquesta tarda la presentació de l’estudi “L’impacte econòmic de la independència de Catalunya en l’esport del país”, una iniciativa de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes que han elaborat el soci director de Barcelona Economia, Modest Guinjoan; l’economista i directiu de la Federació Catalana de Futbol, Borja Rovira, i el periodista Pep Riera.

 

Homs ha destacat que l’informe, que analitza les conseqüències d’una hipotètica emancipació de Catalunya en el sector de l’esport català, constitueix un “exercici de transparència” que proporciona “arguments contrastats, ben treballats i consistents” per defensar el procés polític engegat a Catalunya. Un procés, ha dit, en el qual “tot serà producte de les nostres pròpies conquestes democràtiques i pacífiques. Res serà senzill i res no ens serà regalat”.

“El partit el guanyarem amb la participació i la mobilització de la nostra societat, i estant disposats a acceptar el resultat”, ha afegit Homs, fent un símil esportiu.

 

Des del punt de vista econòmic, l’estudi conclou que la independència tindria una incidència positiva sobre el sector de l’esport i implicaria la creació de riquesa i de llocs de treball associats.

 

En aquest sentit, el conseller ha qualificat l’informe de “vitamina contra els tòpics de la por, contra les visions catastrofistes i contra la voluntat de manipulació de l’opinió pública catalana”.

 

A la presentació de l’estudi, que s’ha celebrat al Recinte Modernista de Sant Pau, a Barcelona, també hi han participat el president de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, Xavier Vinyals, i el periodista Xavier Bonastre, que ha conduït l’acte.

 

D’acord amb les estimacions realitzades pels autors de l’informe, en un escenari conservador el VAB (Valor Afegit Brut) esportiu català creixeria un 7,4%, augmentant el pes del sector en el conjunt de l’economia catalana de l’1,34% actual a l’1,44%. D’aquesta manera, l’esport aportaria 2.570 milions d'euros a l'economia catalana, 176,2 més que en l'actualitat.

 

En un escenari optimista, l’augment seria de 235,5 milions d’euros (representant fins a 1,47% del total català) mentre que en un escenari pessimista l’augment seria de 116,7 (1,40% del total).

 

Segons l’estudi, en un hipotètic estat català es produiria un augment de la despesa pública dedicada a l’esport tant de la Generalitat com de l’Administració local, i també s’incrementarien els diners disponibles per les Federacions Catalanes dedicats als esportistes i també a la despesa necessària a nivell tècnic i professional.

 

L’informe també analitza les conseqüències d’un possible boicot, i conclou que  no afectaria la indústria, el comerç i els serveis catalans del món de l’esport. En canvi, considera que un augment de renda a causa de l’eliminació del dèficit fiscal permetria un augment de la despesa en esport i, per tant, del negoci generat en aquests tres sectors.

 

Pel que fa a l’àmbit esportiu, l’estudi identifica com a efecte positiu de la independència que Catalunya passaria de no existir per a la comunitat esportiva internacional a ser un membre normal més en les competicions.

 

D’aquest fet se’n derivaria, segons els autors de l’informe, l’activació del Comitè Olímpic Català, el reconeixement internacional de les Federacions Catalanes i del Comitè Olímpic Català, un augment de la diplomàcia esportiva internacional i la possibilitat d’acollir esdeveniments internacionals sense haver de passar per les Federacions Espanyoles i, per tant, de negociar-ho directament amb els organismes internacionals.

 

A més, es potenciaria la projecció de la marca Catalonia al món, ja fos  a través de la identificació amb esportistes (germans Gasol, Xavi, Marc Màrquez, Mireia Belmonte, etcètera), clubs (F.C.Barcelona, Joventut de Badalona, etcètera) o bé per l’existència de seleccions catalanes competint als Jocs Olímpics, Mundials i Europeus de tots els esports.