El director del Servei Català de Trànsit (SCT), Joan Josep Isern, ha valorat positivament la celebració per sisè any consecutiu de la Jornada de Policies de Trànsit, en què avui han participat policies d’arreu de Catalunya. En el discurs de cloenda que ha fet aquest migdia, Isern ha posat èmfasi en què “la complicitat de les policies locals, els mossos d’esquadra i el Servei Català de Trànsit ens ha de portar a assolir l’objectiu de la visió zero de la mortalitat per accident de trànsit”.
El responsable de l’SCT també ha recordat que “Catalunya ara ocupa la cinquena posició com a país amb menys víctimes mortals per sinistres viaris per milió d’habitants”. Amb tot, també ha afegit que l’organisme continuarà treballant des del Pla Estratègic de Seguretat Viària 2014-2020, i en col·laboració amb tots els agents implicats, per tal d’aconseguir reduir més les morts per accident. “De cara al 2020, de moment, ens hem fixat un decrement de la mortalitat del 50% respecte del 2010”. Per aconseguir-ho, Isern ha recalcat els quatre eixos fonamentals del Pla de Seguretat Viària 2014-2020: “la implicació de les entitats públiques i privades; l’impuls d’un espai continu de seguretat viària que tingui en compte les zones urbanes i les interurbanes en relació amb els ajuntaments; la recerca, el desenvolupament i la innovació en benefici de la seguretat viària amb la col·laboració de les universitats; i la facilitació de l’educació i la formació de la mobilitat segura al llarg de tot el cicle vital dels usuaris”.
A la jornada també hi ha assistit la directora de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, Núria Aymerich, la qual s’ha fet càrrec de la inauguració. Aymerich ha reconegut la “tasca dels cossos de seguretat a l’hora de garantir la seguretat viària i protegir la vida de les persones”. Així mateix, també ha destacat el fet que “la formació és un dels eixos del Pla de Seguretat Viària aprovat pel Govern i és un punt de coincidència de representants polítics, policia i ciutadania per fer de l’educació una potent eina per a la prevenció i de la sanció la darrera opció”.
La jornada, organitzada pel Servei Català de Trànsit i celebrada avui a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya-Escola de Policia a Mollet del Vallès, ha estat dedicada a l’accidentalitat viària urbana. En concret, la jornada s’ha estructurat en sis sessions temàtiques relacionades amb aquest àmbit i hi han participat sis ponents experts en seguretat viària:
El trànsit a Barcelona i actuacions per a reduir les conductes de risc i l’accidentalitat. Lluís Martín, sergent adscrit a la Unitat de Circulació. Guàrdia Urbana de Barcelona.
Durant la seva ponència, el sergent Lluís Martín ha destacat que l’objectiu del Pla Local de Seguretat Viària de Barcelona 2013-2018 és reduir en un 20% el número de morts i ferits greus a la ciutat el 2018 respecte del 2012 i que ara els àmbits d’intervenció prioritària són els col·lectius vulnerables com ara els vianants, els motoristes i els ciclistes”. En aquest sentit, s’ha mostrat preocupat sobretot pel cas dels motoristes. “Els accidents mortals de motocicletes concentren el 40% del total de les víctimes i presenten una tendència ascendent. Els usuaris de moto tenen quatre vegades més risc de patir un accident que un turisme a la xarxa viària barcelonina”.
Martín Marcos també ha subratllat la importància de les mesures preventives que recull el PLSV de Barcelona com ara la revisió dels passos de vianants de la ciutat. “L’octubre de 2013 es van revisar 10.424 passos de vianants dels 15.000 existents a la ciutat i el 14% presentava alguna deficiència” –ha afirmat. A més, ha acabat anunciant les actuacions innovadores que té previstes la seva unitat com ara la implantació dels dispositius dinàmics de control, el patrullatge del control intensiu; i els macrocontrols conjunts de trànsit.
Els reptes de la mobilitat, el trànsit agregat, gestió i noves formes de mobilitat. Joan Jou, inspector. Policia Municipal de Girona.
Per part seva, l’inspector Joan Jou ha destacat que la ciutat de Girona compta amb un pla de mobilitat urbana, el qual considera dues línies de treball molt importants: “la reducció de l’accidentalitat, la qual implica reduir abans el transport privat i potenciar el transport públic fent-lo més accessible pel ciutadà; i, d’altra banda, l’adequació de la velocitat, per la qual es pretén eliminar els punts negres de la xarxa viària o incrementar la tasca pedagògica sobre els usuaris”. Jou també ha esmentat que, en l’actualitat, hi ha vigent el Pla Local de Seguretat Viària 2013-2016 i ha detallat algunes de les propostes d’actuació de mobilitat intel·ligent que s’han aplicat a Girona com a smart city.
Sistema d’informació dels accidents urbans de Catalunya. Òscar Llatje, coordinador de Seguretat Viària i Mobilitat. Servei Català de Trànsit.
Durant la seva intervenció, Òscar Llatje ha explicat que “els accidents amb morts i ferits greus han augmentat en zona urbana. En canvi, en carretera es continuen reduint”. En el cas dels vianants i els vehicles de dues rodes, l’accidentalitat en zona urbana no s’ha aconseguit reduir. Per això des de l’SCT s’estableixen convenis amb els ajuntaments per tal d’elaborar plans locals de seguretat viària amb l’objectiu de garantir una mobilitat més segura adequada a cada context i reduir la sinistralitat. En aquest sentit, “en l’actualitat, aquests PLSV ja cobreixen el 85% de la població de Catalunya” –ha afirmat Llatje.
El coordinador de Seguretat Viària i Mobilitat de l’SCT s’ha mostrat satisfet de “l’evolució de la qualitat de la informació gràcies a les millores de les eines que s’utilitzen per recopilar i gestionar les dades de sinistralitat, el SIPCAT, l’ATENEA i el SIDAT”. Amb tot, ha precisat que el Servei Català de Trànsit hi continuarà introduint més millores.
Formació preventiva en seguretat viària. Francesc Xavier Duran, caporal i formador de mobilitat segura de l’ART Girona. Mossos d’Esquadra.
Per part seva, Francesc Xavier Duran ha constatat que l’educació per a la mobilitat segura cada cop és més present a Catalunya i que “s’ha consolidat com a eina preventiva i com a tècnica pedagògica al servei de la mobilitat”. A més, ha afegit que aquest tipus d’educació “incideix en la persona però també en el formador”. En aquest sentit, Duran ha recalcat que “adoctrinar no serveix de res però conscienciar i oferir reflexions sí. Només així es poden canviar les actituds”. Per aquest motiu, “és molt important incidir en cadascun dels col·lectius i corregir les problemàtiques que aporten en cada cas”.
Actualització de la Llei de Seguretat Viària. Eloy Rodríguez, Cap del Servei d’Assessorament, Organització i Recursos Humans. Servei Català de Trànsit.
Durant la seva intervenció, Eloy Rodríguez, ha fet un repàs de les principals novetats de la nova Llei de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària, que va entrar en vigor el maig passat. Entre d’altres, l’augment de la sanció econòmica de 500 a 1.000 euros per conduir superant la taxa d’alcohol permesa o havent consumit substàncies estupefaents; la prohibició de l’ús de detectors de radars, o la realització de proves de drogo-alcoholèmia als vianants que infringeixin les normes de circulació.
Sobre aquestes i d’altres noves mesures, ha explicat, per exemple, que, arran de l’actualització de la llei, “per detectar la presència de drogues a l’organisme del conductor, ara s’utilitza la prova salival com a mitjà preferent i les proves de contrast es realitzen amb l’anàlisi de sang, quan fins ara no es concretaven els dispositius per a la detecció de substàncies estupefaents ni un únic mètode de contrast”. A més, també ha afegit que “amb la nova llei, queda prohibit l’ús dels detectors de radars i fer-ho es considera una infracció greu que comporta sancions de 200 euros i la detracció de tres punts del permís de conduir”.
ATENEA, Gestió Integral de l’Accident de Trànsit. Francisco Cermerón, sotsinspector i cap de l’Àrea Central d’Accidents de la Divisió de Trànsit. Mossos Esquadra.
D’entrada, Francisco Cermerón ha explicat que “els Mossos d’Esquadra participen en uns 22.000 accidents/l’any. D’aproximadament uns 14.000 d’aquests, se’n fa un informe policial i, d’aquests, prop d’un miler es deriven a l’àrea d’investigació”. A més, per acabar de contextualitzar el gran volum d’informació que es gestiona, ha afegit que “es recullen dades d’uns 30.000 vehicles implicats i d’unes 40.000 persones afectades”. Davant d’això, Cermerón ha destacat que “l’ATENEA, precisament, és un sistema que sorgeix de la necessitat d’una integració dels sistemes d’informació” i que la clau de la seva funcionalitat i eficàcia és que “permet millorar la tramesa d'informació, augmentar la qualitat dels informes i reduir els tràmits administratius".
1
Fitxers adjunts
