- El xoriguer es un petit falcó que cria de forma colonial i que es va extingir a Catalunya a principis dels anys 80.
- Gràcies als projectes de cria en captivitat i reintroducció portats a terme pel DAAM, l’espècie ha tornat a establir-se a Catalunya.
Pel fet de ser una espècie insectívora i de zones planeres amb conreus extensius principalment de secà, la plana de Lleida i algunes zones de l'Alt Empordà van ser les escollides per a les reintroduccions iniciades als anys 90. Gràcies a aquestes reintroduccions enguany hi ha una població de 150 parelles de xoriguer a tot Catalunya. Malgrat aquest èxit, totes les parelles nidificaven en zones rurals (forats de masos aïllats, caixes niu en pals, colomars construïts per a l’espècie, etc., però no n'hi havia cap colònia en zona urbana, com passa en altres indrets de la Península Ibèrica.
- Els antecedents
El 2012 es va marcar l’objectiu d’establir una colònia urbana de xoriguer petit a Catalunya, i la vila de Castelló d’Empúries va ser el municipi escollit per aconseguir-ho, tant gràcies a les condicions ecològiques del voltant, com per les característiques arquitectòniques de l'edifici escollit, així com per la col·laboració de l'Ajuntament de Castelló en tot el projecte. Si s’aconsegueix que aquest menut falcó s’estableixi a Castelló, es tractaria de la primera colònia de xoriguer petit que es troba ocupant el centre urbà d’un municipi a Catalunya.
Val a dir que el xoriguer petit és una espècie la presència de la qual revaloritza el patrimoni històric d’allà on s’estableix, i que es tracta d’un ocell molt beneficiós per al control de determinada fauna urbana i altres poblacions d’invertebrats.
- Ubicació
El xoriguer petit –que nidifica en colònies– s’estableix preferentment en edificacions antigues tot aprofitant orificis a l’estructura o buits sota teules. Per afavorir la cria de l’espècie, s’acostumen a posar teules amb forats de ventilació, que permeten l’accés de l’espècie a la canal de sota per nidificar. A Castelló d’Empúries és ideal l’edifici del Palau dels Comtes –actualment seu de l’Ajuntament– per promoure-hi la fixació d’una colònia.
- Participants en el projecte
L’organisme executor del projecte ha estat el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, i en concret la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat. L’Ajuntament de Castelló d’Empúries és col·laborador en tant que propietari de l’edifici del Palau dels Comtes, així com en tasques de dinamització i comunicació a la població local.
- Metodologia
La metodologia s’ha fonamentat en la tècnica del hacking, la qual consisteix a emplaçar exemplars joves de l’espècie que es vol introduir a l’interior de caixes niu situades dalt d’estructures, generalment teulats. A aquests polls, nascuts de parelles que nidifiquen en captivitat, se’ls subministra aliment de forma diària fins que ja són capaços de valer-se per ells mateixos i emprendre el vol. Els animals romanen durant un temps a l’entorn del lloc on han après a volar, fins que marxen per iniciar la migració cap a terres africanes. La idea és que en anys posteriors, quan assoleixen l’edat adulta, tornin a nidificar en aquell lloc on varen créixer.
Amb l’objectiu de fixar una població amb èxit i atès que es tracta d’una au colonial, l’any 2012 es van alliberar fins a 50 joves xoriguers nascuts en captivitat. El 2013 el nombre de polls peixats i alliberats amb la tècnica del hacking va arribar al centenar. Hem de tenir en compte que el 70% dels polls no sobreviuran al primer any de vida, i a més, alguns dels que sí que ho faran probablement no retornaran al lloc inicial on varen aprendre a volar.
- Resultats
Aquest 2014 era un any transcendental per veure si alguns dels xoriguers alliberats els dos anys anteriors tornaven i decidien nidificar a l’edifici del Palau dels Comtes, seu de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries. Si això passava, l’experiment d’introducció hauria reeixit.
I efectivament aquest any han tornat força xoriguers petits, els quals des del mes d’abril han estat voltant per l’edifici de l’Ajuntament i el seu entorn. En total doncs, fins a 9 parelles han nidificat al municipi, de les quals 7 han tirat endavant i 2 van començar la posta però no la van poder completar. D’aquestes 7 parelles que sí que estan tirant endavant les tasques de nidificació amb èxit, una ho ha fet en un dels nius sota teules que s’han posat al teulat de l’Ajuntament, una ho ha fet en caixa niu, quatre ho han fet en forats a la paret del mateix Palau dels Comtes i una darrera parella ha nidificat en un teulat d’un habitatge veí de l’edifici municipal.
Val a dir que les parelles nidificants s’han estat seguint per tal de poder fer la lectura de les anelles que en ser alliberades se’ls varen posar. Per continuar amb el seguiment de l’espècie avui s’han anellat i mesurat alguns d’aquests polls.
El balanç que se'n pot fer a hores d’ara és molt positiu, de manera que s’espera que aquesta població es consolidi i que d’ara endavant els xoriguers retornin cada any a nidificar a la vila de Castelló d’Empúries, i que el nombre de parelles establertes vagi creixent amb el temps.
També ens podeu seguir a través de facebook.com/agricultura.cat i twitter.com/agriculturacat.