Catalunya ha estat tradicionalment una economia industrial i aquesta llarga tradició ha deixat una clara empremta en la cultura d’aquest país, que va més enllà dels valors estrictament econòmics (productivitat, qualitat, innovació...). La indústria té valors socials i polítics fonamentals per a la construcció d’una societat. La indústria és una veritable font d’innovació, que té la capacitat de transformar el coneixement generat mitjançant la recerca en innovació de producte i de procés.

És important crear i fomentar una “cultura industrial” que ha d’estar unida a:
• la cultura de l’esforç
• la cultura emprenedora
• la cultura de la qualitat
• la cultura de la innovació
• la cultura de la productivitat
• La cultura de l’obertura
• La cultura de la negociació i l’acord
• La cultura de la visió a llarg termini
• La cultura de la responsabilitat social

Per assolir aquests reptes, es necessària la coŀlaboració de tots els agents econòmics (famílies, entitats financeres, administracions públiques, patronals, cambres de comerç, sindicats, coŀlegis professionals, universitats, centres tecnològics, centres de formació professional, etc.). Però és essencial que l’empresa tingui el verdader protagonisme. Una veritable economia industrial pivota sobre l’empenta i el compromís de les empreses.

La indústria en xifres
Actualment Catalunya compta amb empreses de més de 20 sectors industrials i, d’entre ells, cap supera un pes relatiu del 15% sobre el total. Només les indústries de l’Alimentació, la Química, l’Energia i l’Automoció superen el 10% de pes sobre el total de facturació, mentre que la resta se situen entre el 5 i el 10% en la majoria dels casos.

Tot i que els sectors de l’alimentació, la química i l’automoció destaquen pel damunt de la resta, a tots els sectors podem trobar avui empreses altament competitives a nivell global, amb nivells d’exportació superiors al 30% de la seva facturació i, algunes d’elles, amb nivells d’exportació superiors al 80% del total.

El nivell d’internacionalització de la nostra economia és molt elevat en el seu conjunt, encara que desigual en tots els sectors. El 2013, més de 49.000 empreses van exportar gairebé 60.000 M€. D’aquestes, 14.000 són exportadores de forma regular.

Després de sis anys de crisi, el 2014 pot ser el quart any consecutiu batent el rècord de xifres absolutes d’exportació. L’any 2013 es van dur a terme 91 projectes d’inversió estrangera, per un volum total de 2.257 M€, que van suposar la creació de 7.247 llocs de treball. Això va situar Catalunya com a 1ª regió de la Europa Continental en atracció d’inversions segons el FDI de Financial Times.

Segons les dades del Ministeri d’Economia, la inversió estrangera a Catalunya va ser l’any 2013 de 3.500 milions d’euros, amb un creixement superior al 31% respecte l’any anterior. Gairebé un 40% va anar destinada als sectors industrials.

En el conjunt de l’any 2013 les exportacions catalanes creixen un 0,1% respecte el 2012, fins assolir els 58.358,7 M d’euros, xifres de màxim històric per tercer any consecutiu. Dins dels sectors manufacturers rellevants destaca el creixement del tèxtil, material elèctric, química i farma. A Catalunya estan presents més de 5.400 empreses estrangeres. Més del 50% d’aquesta inversió és industrial.

El VAB industrial va augmentar, entre el 2000 i el 2007, de 31.330 M€ a 40.217 M€ (més d’un 28% en set anys). Posteriorment va caure fins als 35.550 M€ l’any 2009, per anar recuperant-se fins als 38.414 del 2013 (el 20,6% del total del VAB total de l’economia catalana).
Si bé és cert que en les darreres dècades la indústria ha perdut pes en termes relatius, no ha estat així en termes absoluts. Només en el moment més fort de la crisi, la indústria ha perdut xifra d’activitat (2008/2009), esdevenint un dels sectors més resistents davant de les dificultats econòmiques.

Indústria, motor de l’activitat econòmica

Per aquest motiu, la Generalitat de Catalunya ha definit una nova estratègia per al creixement que situa la indústria com a motor de l’activitat econòmica del país i la creació de nova ocupació. L’estratègia de política industrial, alineada amb la que impulsa la Unió Europea, és una aposta per fer de Catalunya un país capdavanter a Europa a partir d’una tradició i base industrial sòlides, per tal de recuperar l’activitat industrial fins assolir, l’any 2020, que la indústria sumi el 25% del PIB.

Aquesta estratègia de política industrial és, per primer cop, sectorial, i s’estructura al voltant de 7 àmbits econòmics que tenen massa crítica, avantatges competitius i potencial de creixement per generar nova activitat econòmica i crear ocupació.

L’estratègia s’ha definit després d’un treball conjunt entre la Generalitat, el teixit industrial i els agents econòmics, i es completa amb les aportacions del Consell Català de l’Empresa. A partir del setembre, cadascun dels 7 àmbits identificats disposarà d’un equip de treball format per representants del Govern i per les empreses més representatives que definiran un pla d’actuacions que orientarà els instruments de la política industrial. Les empreses tindran una presència majoritària amb la intenció que sigui el sector privat qui prioritzi les actuacions necessàries en cada àmbit.

El president Mas va presentar aquesta iniciativa el 4 de juliol davant d’un auditori de més de 2.000 empresaris per llançar un missatge a la societat catalana i demanar que “cal aprofitar la recuperació que s’albira” i fer entendre que aquesta “ha de tenir, de manera principal, un component i una base industrial”, perquè  si no és així, “quedarà coix i malament”.

Els 7 àmbits industrials i les polítiques públiques
Alimentació: aquest sector suma prop de 3.000 empreses a Catalunya que facturen conjuntament 23.877M€.  El programa d’impuls a la indústria agroalimentària vol crear una plataforma que millori la visibilitat conjunta del sector, potenciar la interrelació entre turisme i gastronomia i assolir cada cop una major diferenciació de producte.

Química, energia i recursos: Catalunya té un nombre important d’empreses químiques multinacionals en un sector que suma 15.890M€ de facturació. Així mateix, l’energia, l’aigua i els recursos donen feina a 84.000 persones i tenen un volum de negoci de 39.000M€. Les estratègies tractores d’aquest àmbit passen per reduir l’impacte ambiental de la indústria abaixant el consum energètic i el volum de residus i posicionar Catalunya com a referent per a solucions intel•ligents en entorns urbans, industrials i agrícoles.

Sistemes industrials: aquest àmbit agrupa les empreses que són proveïdores dels processos productius d’altres empreses manufactureres: components, sistemes i béns d’equip. Suma prop de 70.000 treballadors i 10.433M€ de facturació. Les estratègies definides busquen millorar l’estructura i la visualització del sector i aportar solucions cap al client, integrals i personalitzades.

Indústries relacionades amb el disseny: comprèn els sectors de la moda i l’hàbitat, àmbits que han demostrat que la recuperació econòmica és possible sobre la base d’innovar, internacionalitzar i aplicar noves estratègies de negoci. Més de 6.500 empreses formen part d’aquest sector que factura 17.807M€. Les estratègies tractores passen, entre d’altres, per l’adaptació al gust del client amb productes personalitzats i amb rapidesa.
Indústries de la mobilitat sostenible: aquest sector suma més de 53.000 empreses catalanes, 47.309M€ de facturació i 213.000 treballadors. El programa d’impuls busca adaptar els vehicles i els sistemes de mobilitat a la Smart City, desenvolupar la indústria del vehicle elèctric, construir infraestructures que s’adaptin a aquests objectius amb una regulació àgil i aprofitar al màxim la capitalitat mundial del mòbil de Barcelona.

Indústries de la salut: àmbit que representa més de 4.000 empreses, prop de 100.000 treballadors i un volum de negoci de 33.357M€. El pla d’impuls d’aquest sector contempla el desenvolupament de producte propi per part de les empreses de cara a realitzar processos d’internacionalització, millorar els processos de transferència tecnològica i treballar l’àmbit de la medicina personalitzada.

Indústries basades en l’experiència: aquest sector agrupa tota l’activitat econòmica al voltant de la cultura, la comunicació, el turisme, l’esport i la creativitat funcional. Suma el 9,6% del PIB i el 14% dels ocupats a Catalunya. Les estratègies tractores passen per innovar en els formats culturals, turístics i creatius; valoritzar el punt de trobada entre esport i turisme i monetitzar els nous models de negoci i cercar un millor retorn econòmic dels continguts culturals.